Cap pla d’austeritat
El triomf rotund del NO al referèndum grec (61,29%) és, contra vent i marea, una victòria del poble. És una derrota sense precedents de la TROIKA, de Merkel, Hollande, Renzi i Rajoy. És la derrota del xantatge terrorista de l’imperialisme que després de saquejar i enfonsar tot un país duent a milions de persones a la pobresa, tenen el desvergonyiment de dir: “o nosaltres o l’abisme”.
El NO va ser un vot dels que no tenen feina, dels que tenen els seus salaris i pensions retallats, dels que no tenen accés a la sanitat i als serveis bàsics destruïts per pagar un deute il·legítim i odiós; el NO va ser la resposta de tots els que ja estan a l’abisme, producte de la política imposada pels paràsits imperialistes i els seus còmplices, els bancs i la gran burgesia grega.
El NO grec és a la vegada un rebuig a les polítiques d’ajustament estructural dutes a terme per TOTS els governs de la UE i ha retratat la postura vergonyosa dels Governs dels països deutors com Portugal, Irlanda o Espanya. El NO, posa obertament en qüestió la credibilitat de l’eurozona i de la UE i desemmascara el caràcter del BCE que és un instrument polític que tanca el finançament dels bancs grecs, causant l’angoixa dels pensionistes. Despulla, un cop més, el caràcter de la UE, un instrument del capital financer imperialista que no admet el menor indici de sobirania dels pobles, un instrument per al saqueig, el pillatge i la humiliació. El NO, és la reafirmació del poble grec en defensa de la seva sobirania nacional.
El NO, impulsa i encoratja la resistència dels treballadors i les treballadores contra les mesures d’austeritat i contrareformes en tots els països europeus. Permet que des de tots els països deutors s’organitzi la lluita pel NO a les mesures d’austeritat i de solidaritat i unitat dels i les treballadores contra el poble grec.
Els qui, com el KKE, van resoldre cridar a l’abstenció van ajudar amb el seu sectarisme a tots els enemics del NO i a la divisió de la classe obrera a Grècia i a Europa.
La derrota política de l’imperialisme és igualment la derrota enfront del SÍ impulsat pels partits que van firmar els Memoràndums, la Nova Democràcia i el PASOK, els partits dels banquers i la gran burgesia grega que, juntament amb l’imperialisme, volen posar a tot un país de genolls i mostrar a tothom que no hi ha més sortida que la submissió completa.
Però, la derrota política soferta per l’imperialisme i la gran burgesia grega no ha significat en el més mínim la seva liquidació. La declaració de Merkel-Hollande que les portes de la negociació estan “obertes” i la declaració de Tsipras que es pot aconseguir un acord en 24 hores, posa en entredit la victòria del referèndum.
TSIPRAS: NO però SÍ
Després de l’aclaparadora victòria del NO, el partit dels banquers grecs, la Nova Democràcia i el seu representant, Samarás, afirma: El Govern té ara la responsabilitat de portar un acord que eviti que el país s’enfonsi. Alguns a Europa traduiran la victòria del ‘no’ com la voluntat de sortir de l’eurozona. I agrega: ara l’objectiu és aconseguir un acord “sostenible”.
Tsipras diu que el No ha estat un mandat per reobrir una negociació d’una solució “sostenible” i “digna”. La coincidència en els termes utilitzats per Tsipras i Samarás és resultat de la reunió convocada pel govern de Syriza-ANEL amb els partits del SÍ (Nova Democràcia, PASOK, To Potami) tan sols 24 hores després de la victòria del NO. La declaració conjunta del front del SÍ amb el front del NO, afirma:
La recent decisió del poble grec no és un mandat de ruptura, sinó per continuar i enfortir els intents destinats a aconseguir un acord socialment just i financerament viable (…). El Govern assumeix la responsabilitat de continuar les negociacions en aquesta direcció.
El referèndum clama per la fi de l’austeritat i de la submissió nacional. No obstant això, el front comú dels partits del SÍ amb els que van defensar el NO, per aconseguir un acord “financerament viable” es burla del resultat de la victòria del NO i pretén convertir-la en el seu contrari.
La recerca d’un acord “financerament viable” és una forma burlesca de dir que el poble grec seguirà pagant el deute a costa del seu empobriment, privatitzacions i retallades. Un possible acord amb la UE té l’únic objectiu de garantir la “viabilitat” d’uns bancs grecs que han fet fallida i que depenen del finançament del BCE. És un acord perquè els poderosos preservin els seus interessos. Són els únics que poden treure beneficis de la pertinença de Grècia a la UE i a l’euro.
Per frenar l’espiral de retallades, contrareformes laborals, per tenir habitatge, sanitat, calefacció, electricitat, per aconseguir pensions dignes, fa falta trencar amb la UE i amb l’euro. Com que no es va plantejar que aquesta fos l’única via per complir amb el programa que va presentar a les eleccions, Syriza es convertirà en un instrument d’aplicació de les mesures d’austeritat, encara que aconsegueixi reestructurar el deute, que tots i totes sabem que és impagable.
Ara amb la pujada de ND i del PASOK, el govern de Syriza un cop més, impulsa, afirma i genera expectativa en una “negociació” amb l’objectiu d’aconseguir un “deute sostenible”, és a dir, a canvi de la “reestructuració”, aplicar totes les contrareformes exigides per l’imperialisme. Les mesures de la Troika rebutjades fermament pel poble grec no poden entrar ara per la finestra.
Per això no es pot tenir confiança en aquest govern. És necessari construir organismes de Front Únic que puguin combatre en els carrers i en els llocs de treball els plans de la Troika i tota mesura d’austeritat. Construint així les bases per un veritable govern de la classe obrera, sostingut en la mobilització dels treballadors i les treballadores i el poble i el suport internacional. Aquesta és l’única via per derrotar l’atac imperialista i construir una sortida obrera per Grècia i Europa.
Els treballadors i les treballadores han de preparar des de ja mateix la mobilització contra qualsevol possible pla i mesures d’austeritat que el govern Syriza-ANEL assumeixi davant la UE per aconseguir la reestructuració del deute. El govern ha de decretar la suspensió immediata del pagament del Deute.
No és NO!
No a cap pla d’austeritat!
No a TOTES les mesures de la TROIKA!
NO al Deute!
Per la immediata nacionalització de la banca!
Per un Pla de rescat dels treballadors i treballadores i el poble!
La victòria aconseguida en el referèndum ha de ser defensada als carrers amb la mobilització!
Fora el pacte Syriza-PASOK-ND!
