Daniel Sugasti

23 de novembre del 2015

 

El 12 de novembre, el govern d’Alexis Tsipras va enfrontar la primera vaga general des que va ser escollit el gener d’aquest any. La mesura de força va ser convocada per la Confederació de Sindicats de Treballadors Públics ADEDY; la central que aglutina als sindicats del sector privat GSEE; a més de PAME, l’agrupament sindical que dirigeix el Partit Comunista (KKE). Hi va haver tres eixos principals de la vaga: rebuig a les retallades brutals a les pensions, rebuig a la destrucció del treball a causa de les privatitzacions i a les retallades pressupostàries, i oposició a la política d’expulsió de les seves cases d’aquells que no poden pagar les hipoteques contretes amb els bancs.

Durant els primers mesos del govern de Syriza la intensitat de vagues i lluites obreres d’anys anteriors va disminuir. No era per menys, donada l’enorme expectativa inicial que la classe treballadora i el poble grec van dipositar en el govern de Tsipras.

No obstant això, fonamentalment a partir de la traïció de Syriza, quan malgrat el resultat del referèndum del juliol, va signar el tercer memoràndum amb brutals mesures d’ajust, la situació sembla estar canviant.

En aquest marc, el resultat d’aquesta vaga, convocada contra les decisions d’un govern que es presenta com “d’esquerres”, va sorprendre més d’un: va parar el metro, el ferrocarril, els autobusos van funcionar només en determinades franges horàries, la majoria d’institucions públiques va tancar –fins i tot es va reduir al mínim l’atenció hospitalària–, va haver-hi cancel·lacions de vols domèstics i de nombrosos trajectes marítims entre el continent i les illes, sobretot degut a la influència entre els treballadors nàutics del sindicat PAME.

Els sindicats que representen als farmacèutics, metges, professors i bancaris també van parar. En línies generals, l’adhesió va ser molt més forta al sector públic que al privat. En algunes ciutats petites també hi va haver presència de petits camperols, un sector colpejat per les retallades en les subvencions i per l’increment tant dels impostos com dels adobs.

El dia de la vaga, la manifestació principal que va recórrer Atenes tenia més de 20.000 persones, va ser la concentració més gran des de les marxes per l’OXI durant el procés previ al referèndum. Al final de la jornada, la policia va reprimir els manifestants a la Plaça Syntagma, llençant gasos lacrimògens i arrestant, a com a mínim, tres activistes.

La importància política d’aquesta vaga general és enorme. Fins ara, exceptuant l’aturada dels treballadors públics el juliol, el gabinet de Tsipras no havia hagut de lidiar amb conflictes laborals de pes. Això sembla estar canviant. La vaga de la setmana passada mostra que el descontentament creix i que la “lluna de mel” amb el govern de Syriza està, com a mínim, en crisi. A ningú li va passar inadvertit com Tsipras va trepitjar la voluntat popular expressada en el referèndum per després capitular davant Merkel i la Unió Europea.

La realitat indica que la classe treballadora comença a espavilar-se i torna a la càrrega contra les mesures, aprovades o pendents d’aprovar segons dicta el tercer memoràndum. La diferència és que ara, el “gestor” de la maquinària de guerra formada pels “creditors internacionals” (Comissió Europea, Banc Central Europeu, Mecanisme Europeu d’Estabilitat i Fons Monetari Internacional) és ni més ni menys que Syriza, que abans es presentava com “partit antiausteritat”.

 

Més retallades a la vista

Tal com va ocórrer amb governs anteriors, l’espiral de retallades promogudes per Syriza són producte, i agreugen, al mateix temps, la dramàtica situació econòmica grega.

L’abril de 2015, la Comissió Europea va pronosticar per a Grècia un creixement del PIB de l’ordre del 0,5% per a aquest any i 2,9% pel 2016. A l’octubre, aquests mateixos “experts” van anunciar que el 2015 el PIB cauria un 1,4% i el 2016 un 1,3%. Pel que fa al dèficit pressupostari, les previsions parlen del 3,6% pel 2016 i 2,2% pel 2017. El pes del deute, malgrat totes les retallades i “l’austeritat”, se situa en 194,8% del PIB i pujarà a 199,7% el proper any.

Fa poc, el parlament grec va aprovar, mitjançant la majoria de Syriza i el seu soci de govern, el partit xenòfob i ultranacionalista Grecs Independents, l’augment de l’edat de jubilació a 67 anys. Les pensions dels que es van jubilar abans d’aquesta disposició seran retallades, perquè es van jubilar amb menys edat.

La situació de la classe treballadora és tan pauperitzada que la companyia d’electricitat va anunciar possibles talls de llum per 2,1 milions de cases. Només en l’últim mes, 15.000 usuaris van ser desconnectats de la xarxa elèctrica per deutes amb l’empresa de distribució. Els augments van ser tan grans que, per exemple, una casa que havia de pagar dues vegades al mes 52 euros per consum elèctric, segons les noves normes i els nous impostos (IVA entre altres), ara ha d’abonar el doble, 100 euros.

L’atur arriba a un 25% i a un 48,6% entre els menors de 25 anys, segons l’agència europea d’estadístiques Eurostat. Si més no en 350.000 famílies, cap membre compta amb ingressos i entre aquells que disposen de treball, mig milió treballa a temps parcial amb un salari mitjà de 346 euros. Després de set anys de recessió, la pauperització massiva és el principal tret de la situació econòmica. En aquest marc, a més de les pensions, el govern de Tsipras va augmentar l’IVA i no ha fet res per revertir, per exemple, el cobrament de 5 euros per ser atès als hospitals.

Per acabar-ho d’adobar, el pacte realitzat entre Syriza i el “quartet” preveu més retallades. A canvi de 2.000 milions d’euros per a les arques públiques i uns altres 10.000 per a una altra “recapitalització” De la banca grega, Tsipras i el seu soci al govern hauran de concretar, entre altres “reformes”, la fi de la moratòria dels desnonaments. Aquesta mesura suscita una altíssima desaprovació, ja que implicaria el risc concret de perdre la casa que està hipotecada si no pot pagar la hipoteca.

 

Unificar les lluites contra l’ajust de Tsipras i el “quartet”!

La vaga general contra el pla d’austeritat que pretén aplicar el govern de Syriza ha estat un important primer pas. La discussió, ara, és com continuar la resistència obrera i popular. La sortida per al poble grec vindrà de la seva organització i la seva lluita dins i fora dels llocs de treball i d’estudi. La més mínima confiança en el govern serà nefasta. La tasca consisteix a unificar els sectors que surten als carrers entorn d’un pla de lluita nacional contra l’ajust que aplica el govern de Tsipras, plantejant que la crisi la paguin els capitalistes i els banquers, expressant alhora el rebuig a la permanència a l’euro i proposant un pla alternatiu al servei de la classe obrera i tot el poble treballador.