Grècia: tercera vaga general en dotze mesos de govern Tsipras
Xara Arghiris
El 4 de febrer Grècia va viure la tercera vaga general durant el govern Tsipras i la primera de 2016. L’adhesió va créixer en els dies que van antecedir la vaga, amb nous sectors anunciant la seva participació. En principi la va convocar la Confederació de Sindicats de Treballadors Públics (ADEDY) i la central GSEE, que organitza als sindicats del sector privat. També la convoca PAME, la coordinadora de sindicats dirigida pel Partit Comunista grec (KKE), encara que hagi convocat la marxa i la concentració en un altre punt de la ciutat, trencant així amb la unitat amb els altres sectors en lluita. L’eix central de la convocatòria va ser el rebuig a la reforma del sistema de pensions i de Seguretat Social, però també contra les retallades i les privatitzacions.
Va començar a manifestar-se la resposta dels treballadors. Durant tot el mes de gener van tenir lloc a Atenes mobilitzacions de diferents sectors per preparar la vaga. Una vegada més en contra d’un govern que està aplicant plans d’austeritat encara més profunds que els anteriors. El govern va reprimir les protesta de manera similar als governs del PASOK i Nova Democràcia (ND), colpejant a avis que protestaven per les pèrdues de les seves pensions.
Alexis Tsipras sosté que la reforma del sistema de pensions és l’única opció perquè sobrevisqui el sistema i avui s’enfronta al rebuig massiu de la major part del poble grec, que exigeix al carrer que es retiri el projecte. En la seva llarga llista de promeses incomplertes estava “la recuperació immediata de la paga extra”. Pe contra, va acceptar la “clàusula de dèficit zero” que va imposar la Troika. Això significa el compromís de “estalviar” en pensions l’ 1% del PIB anual, que equival a 1.800 milions d’euros.
La participació dels treballadors en la vaga es va anar estenent cada vegada a més sectors. Metges d’hospitals públics i de centres de salut, artesans i comerciants, treballadors municipals, la Confederació de Treballadors de l’Energia Elèctrica, taxistes, farmacèutics i el transport, que va establir uns serveis mínims en el metro, el tramvia i els autobusos. Als trens i troles l’atur va ser total. També d’hi van adherir les associacions de professionals liberals i autònoms.
La Confederació de Mariners, que vénen lluitant per una altra promesa incomplerta de la llista, va realitzar un aturada de 48 hores. En els seus primers dies al govern, Syriza va cancel·lar diverses privatitzacions en curs, però una vegada signat el memoràndum ho va tornar tot enrere. La Troika vol obtenir 50.000 milions d’euros en privatitzacions.
Els ramaders i els pagesos mantenen des de fa diversos dies 62 talls de carreteres en tot el país. Durant el dia de vaga van decidir deixar passar la gent per no ser un obstacle als quals volien participar en les mobilitzacions.
Gens a celebrar
El passat 25 de gener es va complir un any des que Syriza i Alexis Tsipras van sortir àmpliament victoriosos en les eleccions parlamentàries. Un resultat electoral que havia estat expressió d’un gran triomf dels treballadors i el poble grec, en contra dels partits tradicionals ND [l’equivalent al PP] i PASOK [el germà del PSOE], executors de la destrucció del país en els últims sis anys, aplicant duríssims ajustos dictats per la Troica.
Tsipras va oblidar ràpidament que va ser votat per milions en rebuig a la desastrosa situació econòmica i als coneguts “plans d’austeritat”. Així comença la seva transformació. Va deixar de costat les lluites que van dur a terme els treballadors contra cada paquet de mesures i cada memoràndum, les 35 vagues generals de les quals va ser partícip.
Syriza va generar grans il·lusions i expectatives en la majoria del poble grec. Van creure profundament en les promeses de campanya de Tsipras de “recuperar la dignitat nacional” i “enfrontar els plans d’austeritat”. Molts veien Syriza com “el nou”, com “l’esquerra” que per primera vegada arribava al govern, al costat de la qual lluitarien contra Merkel i els creditors de la Troica.
Syriza, història de traïcions
La desil·lusió va arribar molt ràpid. L’experiència del poble grec amb el “govern d’esquerra” va ser vertiginosa. Va passar a ser, com crida la gent ara, el govern “en res d’esquerra”.
Syriza va prioritzar “la negociació” amb el capital financer i va tancar el pas a la ruptura amb l’euro i la Troica. Per contra, va signar el tercer memoràndum i va seguir un camí oposat a la voluntat popular.
La seva política no va ser per al rescat dels treballadors i el poble, ni per retornar llocs de treball, ni per salaris i pensions dignes. N va ser per retornar el sistema de salut pública i l’educació, ni el dret a l’habitatge.
Tsipras va trair, en tres ocasions en els últims dotze mesos, la lluita permanent del poble grec durant els últims sis anys en contra de “l’austeritat”: Després de les eleccions de gener, després del rotund triomf del NO en el plebiscit i en la seva reelecció el 20 de setembre 2015.
Es va transformar en l’executor de les exigències del memoràndum, va cedir a la intransigència de la Troika i l’imperialisme. Avança en les mesures exigides pel tercer “rescat”, dóna continuïtat a la política dels governs anteriors, amb cada vegada més retallades i agreuja d’aquesta forma la crítica situació econòmica grega. El deute extern el gener 2015 era de 324.000 milions d’euros, avui arriba a 363.000 milions, incloent els 86.000 milions del tercer rescat.
No obstant això, per a Tsipras hi ha motius a celebrar i en el seu discurs de diumenge passat, entre altres coses, va dir: “…podem canviar Grècia, podem canviar Europa. Podem derrotar aquells que fins a ahir semblaven invencibles. Estem donant la baralla, avancem. Un any d’Esquerra, un any de batalles, un any de lluites per canviar les nostres vides.”
La seva major preocupació va passar a ser “aprovar el primer examen del rescat” i rebre l’aprovació de “l’Eurogrup” i la Comissió europea. Però encara que rebi les paraules complaents de Dijsselbloem, president del Eurogrupo (“Grècia ha donat passos decidits i va en la bona direcció”), se li està fent molt difícil tancar la reforma de pensions, que és en aquest moment el punt central.
Unificar les lluites per derrotar l’ajust de Tsipras i la Troika
Aquesta tercera vaga general marca un important salt en la lluita política contra el pla d’austeritat que el govern de Syriza vol aplicar. Es tracta d’una resposta contundent dels treballadors a les contínues traïcions.
El procés de resistència avança i es fa imprescindible discutir la unificació de les centrals obreres i les organitzacions d’esquerres i socials. És necessari un pla de lluita nacional per donar continuïtat a la resistència i seguir organitzant accions més contundents. El poble grec ha de confiar en les seves pròpies forces, avançar en la seva organització independent i no tenir cap confiança al govern de Syriza.
