Ha començat la rebel·lió popular a Nicaragua, un poble que quan lluita, lluita en serio. “Analfabeta la meva gent, mig segle en rebel·lió”, deia el poeta. El poble nicaragüenc no va participar de l’ascens popular que va commoure l’Amèrica Central al començar el segle XXI, ni a l’inici d’aquesta dècada. Però finalment ha ingressat, com sempre per la porta gran, a la resistència popular.
Per Roberto Herrera, del PT-Costa Rica
Els tempos de lluita costa-riquenys i nicaragüencs són diferents. El moviment popular a Costa Rica, encara quan és eficaç, sempre sembla lent, els resultats tarden, la resistència s’allarga en el temps. La història del poble nicaragüenc és explosiva, a vegades no guanya, a vegades perd, però sempre ho fa per la porta gran. Pocs pobles duen tantes medalles al pit com els nicaragüencs i pocs han viscut derrotes tan amargues com ells.
La rebel·lió popular en curs porta alimentant-se des de fa dos anys com a mínim, amb la lluita contra el canal, de les dones, contra el frau i la corrupció. Avui, en la lluita contra la reforma a l’Institut Nicaragüenc de Seguretat Social (INSS), sembla haver assolit la seva fita.
Per les seves característiques, s’emparenta amb altres lluites juvenils i democràtiques com les revolucions àrabs i les mobilitzacions contra Nicolás Maduro. Avui, els diputats i el govern sandinista, enriquits, corruptes, han sortit a combatre al seu propi poble amb bales i turbes. No tardarà a aparèixer el rumor que és “la dreta” i “l’imperialisme” qui està darrere d’aquestes mobilitzacions. La calúmnia més vil és part substancial dels règims autoritaris: ho va ser amb el somocisme i ho és amb l’orteguisme.
Però aquest ascens popular està emparentat amb el nostre país (Costa Rica) i la nostra lluita, moltíssim més perquè viuen al nostre país més de mig milió de nicaragüencs, sense cap mena de dret social i polític, que són la base oculta sobre la qual s’aguanta el “miracle de l’economia exportadora” i “la democràcia excepcional” costa-riquenys. No ha sigut també la lluita en defensa de la Caixa Costa-riquenya d’Assegurança Social (CCSS) pedra angular de les lluites a Costa Rica? No és la lluita contra la corrupció i l’autoritarisme part de les nostres lluites? Urgeix rodejar de solidaritat la lluita a Nicaragua, com ho vam fer el 1977-78. Urgeix que aquest 25 d’abril i aquest Primer de Maig les banderes de lluita dels dos països onegin més enllà de les fronteres.
