Entrevista a Núria Campanera, militant de Corrent Roig i candidata núm. 18 de la llista CUP-Crida Constituent (CUP-CC).
Per què et vas presentar a les primàries de la CUP-CC?
Núria: M’hi vaig presentar perquè a Corrent Roig pensem que aquesta és l’única llista compromesa amb la ruptura amb l’Estat espanyol i amb la troika. CUP-CC és l’única candidatura que està: 1/ per una declaració unilateral d’independència (DUI), 2/ per l’obertura d’un procés constituent unilateral i popular que fixi les bases de la República catalana i 3/ per un pla de xoc que enfronti de debò l’empobriment generalitzat d’un ampli sector de les classes treballadores i reverteixi les retallades laborals i socials i les privatitzacions, garantint que no es pagarà ni un euro del deute mentre no estiguin resoltes les necessitats socials bàsiques.
Junts Pel Sí (JPS), la candidatura de Mas i Junqueras, en canvi, condiciona la proclamació de la independència a unes hipotètiques negociacions amb l’Estat. Vol evitar a tot preu una ruptura clara i dràstica amb el règim espanyol i propaga la falsa idea que, amb l’«ajuda» de la UE, serà possible “dialogar” i “negociar” sense trencar amb la legislació i institucions del règim. JPS no vol cap canvi real en el sistema social actual. El Consell Assessor de la Transició Nacional ho deixa clar: “el funcionament ordinari de la vida social i econòmica estarà basat en el principi de continuïtat, sense canvis sobtats de tipus rupturista o revolucionari“. Tampoc volen un procés constituent popular sinó controlat des de dalt. I, per suposat, mantenir-se a l’euro i a la UE per sobre de tot…Just quan Grècia ha demostrat que l’eurozona i la UE són una màquina de guerra contra la classe treballadora i contra els pobles. Volen una independència formal on, en comptes de dependre de Madrid, ens sotmetem a Berlín i Brussel·les. Volen, a més, un altre govern Mas, aquest cop amb l’Oriol Junqueras de vicepresident i personalitats “civils”.
Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP), formada per Podemos i ICV-EUiA, parla d’un “procés constituent propi, no subordinat”, però resulta que la suprema autoritat de Podemos, Pablo Iglesias, s’hi nega. Quan li pregunten què faria si fos president i el Parlament català aprovés una DUI, contesta: “Els hi dic que no és jurídicament viable. No perquè a mi em sembli malament, sinó perquè la Constitució no ho permet, i llavors els dic: el que cal fer és un procés constituent. ¿A nivell estatal? Doncs, clar que a nivell estatal” (Público 25/6/15). És a dir, que el dret a decidir depèn de majories impossibles a les Corts espanyoles. En realitat, CSQEP complementa per l’esquerra als partits de la dreta espanyolista. I pel que fa al seu programa social, tampoc va gaire lluny perquè està sotmès a les normes i límits de l’eurozona i la UE.
El PP i companyia van aprovar fa poc la llei de Defensa Nacional i han anunciat que estan disposats al que calgui per impedir la independència catalana. Què en penseu?
Núria: Pensem que les amenaces no són vanes i que hem d’esperar una envestida brutal. Ja han dit que estan preparats per a intervenir la Generalitat, que posarien els Mossos sota un general de la Guardia Civil i que faran el que calgui… El règim espanyol actual és hereu del franquisme i ha fet de la negació del dret a l’autodeterminació i de la unitat forçada de l’Estat un dels seus punts cabdals. No cediran sense una enorme resistència. Per això hem de denunciar l’escandalosa lleugeresa amb què s’estan prenent aquestes amenaces.
JPS treu rellevància a les amenaces, com si estiguessin davant d’un estat democràtic convencional, i ho fien tot a una suposada pressió de la UE a l’Estat espanyol per obrir el “diàleg” i arribar a una negociació “civilitzada”. Capitulen abans de la batalla.
La CUP-CC, en canvi, en la seva Declaració de Ripollet, diu que “cal tenir prevista i organitzada la resistència per respondre a una previsible intervenció estatal de les institucions catalanes. En aquest cas, caldrà impulsar la mobilització popular (incloent la construcció dels organismes necessaris per a una vaga general) en defensa de la República catalana i les reivindicacions populars i apel·lar a la solidaritat activa de la classe treballadora i els pobles a nivell internacional, molt especialment de la resta de l’Estat”. Això és el que cal fer.
Un dels possibles resultats de les enquestes és una majoria independentista en la qual els vots de la CUP-CC serien determinants. Quina hauria de ser l’actitud de la CUP-CC?
Núria: Bé, jo crec que en això la CUP-CC ha de ser molt clara, perquè en aquest escenari les pressions seran brutals. El full de ruta i el programa plebiscitari acordat per les bases estableixen “cinc punts irrenunciables a l’hora de negociar qualsevol acord de governabilitat”. Aquests punts són: la DUI; el programa d’emergència social; la suspensió de l’aplicació de tota la legislació estatal i de la UE lesiva per les classes populars; el caràcter autoorganitzat i popular del procés i la cerca del reconeixement internacional.
Són condicions bàsiques i necessàries per al poble treballador i per a Catalunya com a nació. Però són també condicions que Mas i Junqueras no acceptaran. Ells no faran res que incomodi la Merkel i Brussel·les i tenen pànic a una ruptura “traumàtica” amb l’Estat que doni el protagonisme al poble i qüestioni el sistema. La CUP-CC no pot donar suport a un govern de JPS, que prepararà una sortida “a lo Tsipras”. Per contra, hem de defensar les nostres propostes i preparar els nous escenaris que vindran.
Corrent Roig sou una força d’àmbit estatal i esteu per una unió de repúbliques lliures, com és que formeu part d’una candidatura independentista?
Núria: Nosaltres no som una organització “independentista”, però sempre hem defensat el dret a l’autodeterminació dels pobles, que no és altra cosa que el dret a la secessió. I a Catalunya s’ha arribat a un punt en el que ha quedat en evidència que no és possible exercir el dret a l’autodeterminació sense la ruptura amb l’Estat. Catalunya és avui dia l’avançada de l’estat en la lluita democràtica contra el règim monàrquic. Una ruptura independentista catalana el rebentaria i ens trauríem de sobre una llosa molt pesant.
A més, només lluitant per una República catalana independent i sobirana és com ens carreguem de legitimitat per defensar una unió lliure de repúbliques lliures ibèriques, que sigui avantguarda, al mateix temps, en la lluita per una Europa dels treballadors i els pobles. Per a nosaltres, la defensa de la unitat de la classe treballadora és essencial. Qui divideix la classe treballadora és el nacionalisme opressor i és lluitant plegats contra ell que podrem forjar la unitat.
La CUP-CC està jugant un paper progressiu com a força rupturista i espai d’agrupament de l’activisme. La vida ha posat sobre la CUP-CC una gran responsabilitat: encapçalar el camí a la DUI i el canvi social. És la CUP-CC qui s’ha de posar en primera línia de la resistència a l’envestida de l’estat. Mas i Junqueras mai ho faran.
Sabadell, 6 de setembre de 2013