AUTOR: ANTONIO R.
La immatriculació d’un bé immoble és la primera inscripció d’aquest registre de la propietat. Diferents associacions civils denuncien que només entre 1948 i 2015, la jerarquia catòlica s’ha apropiat, sense títol que ho avali, de més de 34.000 béns que pertanyen als municipis i veïns. El resultat d’aquest gran robo es que, actualment, l’Església catòlica és titular ni més ni menys que del 85% del patrimoni històric de l’Estat Espanyol. Un espoli al patrimoni històric del país que no té paral·lelisme en el món. A França i Portugal tots els monuments històric-artístics són propietat de l’Estat. L’Església catòlica, en ambdós casos, conserva el dret d’ús per les seves activitats litúrgiques, però la titularitat és pública.
Aquesta història d’apropiacions indegudes ve de lluny i comença el 1946 amb la Llei Hipotecaria que el dictador Francisco Franco va promulgar i que atorgava privilegis a l’Església catòlica, pilar fonamental de règim. Aquesta llei venia a dir que, si el bisbe de torn anava al registre de propietat, podia posar al seu nom el que indiqués. Fent valer aquesta llei, els bisbes espanyols van començar a registrar al seu nom aquells béns que consideraven del seu interès: places, habitatges, carrers, terrenys, edificis, fonts. A partir d’aquest moment moltes catedrals i altres béns que va construir la gent amb la seva suor i esforç van quedar a les seves mans.
Però lluny d’acabar amb aquest espoli, la situació es va agreujar el 1998, quan el president José María Aznar va promulgar una nova llei Hipotecària que permetia a l’Església catòlica inscriure com a propietats seves els temples destinats al culte catòlic.
Monuments tan emblemàtics com la Mesquita de Córdoba, La Giralda i la catedral de Sevilla, la catedral de Zaragoza, la catedral del Buen Pastor de San Sebastián, la catedral de Granada, la catedral de Màlaga y la catedral de Valladolid, entre altres, són avui propietat de l’Església catòlica per quantitats simbòliques. I per si no n’hi hagués prou, els gestos de restauració i manteniment d’aquest patrimoni cultural i històric usurpat van a càrrec de l’estat, mentre que els beneficis que generen van a parar a mans de l’església. Un exemple, el cas de la Mesquita de Córdoba, on cada visitant paga uns 10 euros d’entrada per persona i que va ser visitada per més de dos milions de persones l’any 2019.
El govern legalitza el robo eclesiàstic
A l’acord que PSOE i Unides Podem van firmar el gener de 2020, en el capítol 5.11 “Nous drets i memòria democràtica” s’incloïa recuperar tots els immobles que havien sigut immatriculats per l’església sense títol suficient per fer-ho. Això significava revocar de manera immediata la titularitat eclesiàstica d’uns béns que no els pertany i la devolució als seus legítims propietaris. Però lluny d’això, l’Executiu ha legalitzat aquest espoli. Només és necessari escoltar les declaracions de la vicepresidenta del Govern Carmen Calvo on va afirmar “que les immatriculacions es van produir a l’empara d’una situació legal, tot i que hai existit posicionaments contraris a la reforma propiciada pel Govern Aznar”. Unes paraules que van ser ben rebudes pel secretari general de la Conferència Episcopal, Luis Arqüello, que es congratulava que el Govern legitimi les immatriculacions.
De nou, la decisió adoptada pel Govern de coalició en aquest assumpte, així com tants altres, segueix la lògica d’un Govern incapaç d’enfrontar-se als interessos dels poderosos. La covardia arriba a tal extrem de plantejar com a sortida que “qualsevol persona física, jurídica o administració pública que discrepi”… Acudeixi als tribunals.
El responsable de comunicació d’Europa Laica, Juanjo Picó, ha sigut contundent davant el que considera vendre fum a l’opinió pública “El Govern vol tancar en fals aquest espoli, en simbiosis amb la Conferència Episcopal, i el més trist és veure’ls dient que, ara, qui vulgui que reclami. És impossible que hi hagi 30000 judicis. Això és un vertader insult a la democràcia“.
És tal la vergonya que el mateix Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat dues sentències en les quals considera el cas espanyol una anomalia i qualifica de sorprenent que un certificat expedit pel secretari general d’un bisbe tingui el mateix valor que el d’un funcionari públic.
I és que, una vegada més, l’executiu PSOE-UP s’oblida de les seves promeses per atendre les pretensions dels més privilegiats i les institucions més reaccionàries i parasitàries com l’Església catòlica. Sabem que el PSOE segueix sent, des de la Transició, un puntal decisiu del règim, sigui defensant el rei, els militars i policia, als jutges, als jerarques de l’Ibex 35 i, per descomptat, a l’Església catòlica qui resguarda els privilegis al mateix temps que impedeix que l’exigència democràtica de separació Església-Estat s’hagi fet efectiva mai. Un altre exemple recent és el de la Llei d’Educació (LOMLOE), que fa equilibris i malabars per treure l’ensenyança de la religió de l’escola pública però sense treure-la, o el que és el mateix, deixant-la dins l’àmbit escolar i continuant amb el finançament dels professors de religió. I finançant públicament l’educació concertada religiosa.
Però tampoc podem tancar els ulls davant la complicitat d’Unides Podem amb aquest atropellament. Com soci de coalició, és corresponsable de la decisió del govern, davant la qual ni tan sols s’hi han protestat verbalment, com acostumen a fer.
Els compromisos estan per complir-se, s’han d’anul·lar per llei les immatriculacions irregulars
És hora ja que l’Església catòlica s’autofinanci amb les quotes dels seus fidels i no dels Pressupostos Generals de l’Estat. És urgent derogar l’acord de 1979 amb el Vaticà, que l’eximeix del pagament de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i altres i obligar-lo a pagar els impostos. L’Església no només és finançada pels fons d’ensenyança concertada sinó que també a través de l’IRPF, on marquis o no la casella, pagués igual.
És una autèntica vergonya l’incompliment descarat (un més) per part del Govern PSOE-UP del compromís amb el qual es fan presentar a la investidura. El robo de les immatriculacions eclesiàstiques només es pot solucionar anul·lant per llei totes les inscripcions irregulars que s’hagin fet al registre de la propietat i tornar els béns espoliats als seus legítims propietaris.
És hora de posar fi als escandalosos privilegis de l’Església catòlica!