PERSONAL INTERÍ: 800.000 acomiadaments gratuïts. CONFLICTE LABORAL O ANIQUILACIÓ ESTRUCTURAL? Por Maite A., delegada del Sindicat Cobas y membre de la Coordinadora Madrilenya de EEPP i de CEPPT
D’un temps cap aquí comença a sortir als mitjans de comunicació notícies sobre el conflicte laboral amb el personal temporal de l’Administració. En alguns mitjans de premsa escrita s’aprofundeix més en el tema, i en els telenotícies ho esmenta de passada. Tot i això, per a la majoria de l’opinió pública segueix sent un conflicte desconegut, i la minoria que està al dia del que passa en aquest país, no arriba a entendre més que el personal interí no vol passar per unes oposicions.
És molt difícil explicar en 20 segons de telenotícies un conflicte laboral de llarg recorregut, entre les organitzacions de personal temporal amb totes les administracions, i en concret, amb el Ministeri presidit per Iceta. El que es posa en qüestió en les demandes de personal temporal és que els acords presos amb els sindicats majoritaris per reduir la taxa de temporalitat no s’ajusten a la normativa europea, i lluny de donar estabilitat a el personal afectat, el que suposarà és un acomiadament lliure i gratuït de més de 800.000 persones.
Aquest conflicte s’emmarca en una situació en què l’Administració es troba molt debilitada per anys de retallades i privatitzacions que, a més, ha permès perdre molts llocs de treball posant com a excusa la crisi del 2008. Des d’aquesta data s’han perdut aproximadament més de 250.000 places de personal que s’ha jubilat mitjançant l’amortització de les mateixes (desaparició de la partida pressupostària de la Relació de Llocs de Treball) que no s’han cobert amb personal de nou ingrés. A més, hi ha milers de places vacants que porten dècades sense cobrir-se i la taxa de reposició (places de nova creació) ha estat de el 0% fins fa poc temps.
Pla Iceta: No és estabilització, són acomiadaments i precarització
Amb tot això, ens trobem en una tessitura que el govern s’entesta a treure uns processos d’estabilització mitjançant els quals no es pretén estabilitzar a les persones en situació de frau, sinó les places que ocupen. Fent fora treballadors/es amb molts anys d’experiència per altres que no la tenen, sembla ser la solució.
Mentrestant, el ministre Iceta enreda en un discurs fal·laç, posant el focus en l’accés a la funció pública als que ja estan dins i fent creure a la majoria dels mortals que els principis constitucionals d’accés a la funció pública són exclusius de el personal fix i no per a tot el que accedeixi, independentment de la seva situació laboral.
És fàcil caure en el parany de el ministre, primer perquè eludeix en els seus arguments la sanció a el frau de tots els responsables de funció pública de totes les administracions, i segon perquè rebatre sense tenir una perspectiva global de el problema, com un engranatge més de la maquinària de el desmantellament dels serveis públics, entra en el guió previst pels que ens estan marcant el futur.
Només cal desentranyar el que proposa el ministre per reduir la temporalitat abusiva, que no la temporalitat, en les seves últimes declaracions.
- Fomentar els contractes temporals per acumulació de tasques, sense que excedeixi dels tres anys perquè el treballador / es no entri en frau de llei. Passat aquest temps se’ls tira al carrer.
- Un cop cessat el treballador / a temporal, si la seva plaça no és oferta en el termini d’un any, s’amortitza (desapareix de la RLT)
- Incorporació la figura del becari precari com a mesura per reduir la desocupació juvenil.
- Propostes per a “modernitzar” l’accés a la funció pública, un cop s’hagi cessat a tot el personal temporal, incorporant els principis que regeixen en el sector privat, com la competitivitat i l’individualisme, deixant obsoleta la vocació de servei públic.
Només amb aquestes mesures que ja ha avançat el ministre, es pot entreveure les conseqüències que tindrà el personal afectat, condemnant-lo a l’exclusió social, a més de perjudicar greument el manteniment dels serveis públics.
I el públic i els i les aturades. ¿Així crea ocupació el govern?
L’encaix del nostre conflicte en el context actual de crisi per la pandèmia del Covid, ha accelerat els plans previstos de desmantellament dels Serveis Públics. Fins ara, la reducció gradual de la despesa pública d’àmbit social (educació, sanitat, Habitatge, Transport, Dependència etc) en el capítol I dels pressupostos generals de l’Estat, ha estat una constant. Les privatitzacions i retallades dels últims anys són un exemple d’això. En canvi, la part d’aquest despesa pública que compleix una funció coercitiva com són les FFSS i les presons, no només ha augmentat, sinó que el seu personal està especialment mimat per evitar qualsevol conflictivitat laboral.
És curiós, que l’augment de la despesa pública destinada a la funció coercitiva de l’Estat és directament proporcional a l’augment de subvencions dels sindicats majoritaris la funció és la desmobilització i la desmoralització de la classe treballadora davant els envesteixes dels gestors dels grans capitals.
Si s’encaixen totes les peces, el puzle que es planteja, és que la reducció de la taxa de temporalitat de l’Administració s’ha d’ajustar a el principal condicionant per rebre els fons europeus; la reducció de la despesa pública social. Els plans de recuperació i resiliència, no estan destinats a enfortir el benestar de la ciutadania a través dels Serveis Públics, sinó a recuperar les pèrdues empresarials després de la crisi. L’Administració com a nou àmbit d’inversió privat és molt sucosa per a la patronal des de fa molt de temps.
Però la roïndat dels gestors de la cosa pública no queda aquí. Després de destruir centenars de milers de llocs de treball que es quedaven vacants per jubilació, ofereixen a concurs públic les places ja ocupades per personal en frau en comptes de llocs vacants o de nova creació. I en aquesta voràgine, els de sempre, treuen profit.
La formació per a l’accés a la funció pública és un negoci milionari. Tant sindicats majoritaris com els/les preparadors/es per als llocs tècnics -molts d’ells / es cobrant en B- són els principals protagonistes de la gent gran negocis que s’han muntat a costa del públic, que no només els aporten ingents beneficis, sinó que també els permet consolidar la seva clientelisme dins de l’Administració. Tant uns com altres han mirat a una altra banda quan s’ha destruït ocupació, convertint-se en còmplices del desmantellament dels serveis públics.
Com es pot explicar aquesta situació en un país amb una taxa estructural d’atur de 4 milions d’aturats / es que es vagi a augmentar a gairebé un milió més? ¿No se li hauria d’exigir responsabilitats a tots els titulars de funció pública, que tenint a la mà la possibilitat de crear ocupació nou de veritat per reduir aquesta taxa d’atur estructural i no ho hagin fet, pretenguin seguir endavant amb uns processos d’estabilització que estan destinats a incrementar les cues del SEPE?
Amb la lluita interina ens juguem molt més que el lloc de treball. Ens juguem el manteniment dels Serveis Públics i el benestar del conjunt de la ciutadania.
