Soraya Misleh (PSTU-B)
Molta sang vessada, destrucció i alerta de possible contaminació per gasos tòxics a quilòmetres de distància. Vidres, finestres i portes trencades, edificis sencers destrossats, molta desesperació, caos, llàgrimes i dolor. Aquestes són algunes de les imatges i relats dramàtics que arriben de Beirut, capital del Líban, després de la forta explosió registrada a la zona portuària de la ciutat el dimarts 4 d’agost.
Des de la Lliga Internacional dels Treballadors (LIT) i els seus partits en diversos països, expressem solidaritat incondicional amb els libanesos i també amb els refugiats sirians i palestins que viuen en el país, els seus familiars i amics en tot el món.
Segons dades oficials, fins al moment hi ha 70 morts i 3.700 ferits a conseqüència de la megaexplosió. Arriba informació a cada minut, i aquests números poden ser molt majors. Hi ha relats de persones desaparegudes sota les runes d’edificis derruïts, i la Creu Roja d’allà diu que no para de rebre trucades de socors.
Els hospitals de Beirut, que ja anaven enfrontant una situació dramàtica amb la greu crisi socioeconòmica i política per la qual passa el país enmig de la pandèmia de la Covid-19 –que va detonar revoltes i protestes a partir de 2019–, no estan informant del gran nombre de víctimes. Passadissos plens i metges atenent en automòbils són altres imatges que componen aquesta tragèdia. Hi ha, d’acord amb els relats, alerta de contaminació per gasos químics i recomanació que la població no surti de casa, per risc d’intoxicació. La Universitat Americana de Beirut està demanant donacions de sang de tots els tipus per les víctimes.
Encara estan sent investigades les causes de l’explosió. Algunes hipòtesis són ignorades, davant la indignació i el dol. Entre elles, relats de la població, que abans s’havien sentit sons d’avions sobrevolant el lloc aquest dimarts. La sospita, en aquest cas, és d’un atac sionista, davant la tensió creixent i les amenaces que venen de l’Estat assassí d’Israel, que s’afanyà a afirmar que no tenia res a veure amb l’explosió.
A les xarxes socials, encara es parlava que el local emmagatzemava armes i pólvora de Hezbollah, el qual ho va negar. I per últim, segons relats libanesos, que a la zona portuària va haver-hi inicialment una petita explosió que va atrapar un antic vaixell abandonat fa cinc anys. Aquest emmagatzemava una gran concentració de nitrat d’amoni, que causà la segona i tràgica explosió. Segons el relat, el vaixell estava enfonsat i ja s’havien fet denúncies per funcionaris del port al govern libanès sobre el possible risc d’accident…, però no es va fer res. En aquest cas seria negligència i falta de cura criminals.
Sigui quina fos la causa, és evident que la megaexplosió no va ser un accident inevitable. En expressar la nostra solidaritat, ens agermanem en aquest precís moment en el sentiment que les causes d’aquesta tragèdia siguin aclarides i es faci justícia.