AUTORA: AME
La indignació que ha provocat l’empresonament de Pablo Hasél potser no seria aquesta si no descobríssim com, dia rere dia, la Justícia “aixeca la mà” davant dels delictes que cometen els grans magnats del nostre país com el rei emèrit i Florentino Pérez, o els seus representants en les institucions de l’estat, com Cifuentes, Rodrigo Rato, o el comissari Villarejo.
Al raper se’l condemna per “injúries a la Corona”, una corona que porta robant des del primer dia que Franco li va encarregar que tot seguís “lligat i ben lligat”, com fins al dia d’avui. La institució monàrquica va privilegiar a Juan Carlos fins al punt que s’ha convertit en un dels homes més rics de món, a força de negocis il·lícits i evasió fiscal. En l’últim any l’emèrit “ha regularitzat” al nostre país més de 5 milions, després de saber que la Fiscalia Suïssa investiga la procedència dels 82 milions d’euros que guarda en comptes bancaris d’aquest país. No és estrany que Felip VI intentés deslligar-se de seu pare quan va sortir a la llum que ell mateix i l’actual reina Leticia eren els segons beneficiaris de “la donació” de 100 milions d’Aràbia Saudita que Juan Carlos amagava en empreses pantalla. I a què conseqüències s’enfronta? Només cal mirar la premsa rosa per saber que Joan Carles viu “com un ós” (cita textual) en una mansió de luxe a Abu Dhabi, mentre llança engrunes a Hisenda pel bé de la continuïtat la Monarquia.
El passat 15 de febrer el Tribunal Superior de Justícia es va negar-se per segona vegada a investigar a l’emèrit, no serà que investigant-lo estaran investigant també el seu llegat, el que ara regenta Felip VI? La mateixa justícia que mira a una altra banda davant dels delictes econòmics de la Monarquia, utilitza el seu poder per represaliar a aquells i aquelles que la qüestionen, ja sigui amb la lletra d’una cançó o mitjançant l’organització d’un referèndum com el del 1-O, pel que hi ha gairebé 3.000 encausats.
Però la Monarquia no és l’única en treure profit d’aquesta “justícia” selectiva. L’empresari Florentino Pérez ha sortit il·lès dels delictes mediambientals en què va incórrer per “Castor“, projecte d’extracció de gas finançat públicament per 300 milions d’euros. La fiscal general de l’Estat, Dolors Delgado, coneguda amiga de Florentino Pérez, tampoc veu homicidi per omissió en la gestió de la pandèmia de Clece Majors, l’empresa de residències del magnat on van morir el 7% dels seus residents.
El passat 12 de febrer va ser posat en llibertat Rodrigo Rato pel famós cas de les targetes black, i el 3 de març Villarejo, tots dos amb només 4 anys de presó i milions a les butxaques.
Potser el cas més sagnant, per descarat, de “injusta justícia” sigui l’absolució de Cristina Cifuentes del “cas màster“, pel que van acabar pagant amb presó tant la professora que va signar el títol, clarament extorsionada, com l’assessora de Cifuentes que va executar la falsificació sota ordres del seu cap.
En contrast amb la impunitat “dels de dalt” són ja 130 els i les detingudes de les manifestacions per la llibertat d’expressió gràcies a una “Llei Mordassa” que criminalitza la protesta i empara la brutalitat policial (per la qual una d’aquestes manifestants s’ha quedat sense un ull).
Està clar que la Justícia no és imparcial i que els que “mouen els fils” de la maquinària estatal són els mateixos que decideixen què és delicte i què no i com de greu ha de ser el càstig. Si t’has fet ric robant a poble treballador probablement surtis ben parat, en canvi si lluites contra aquest sistema, el sistema recaurà sobre tu amb tota la seva força. És just lluitar contra un règim monàrquic hereu del franquisme, que s’enriqueix saquejant al poble treballador, però només podrem fer-li front mobilitzant i organitzant-nos massivament, perquè la injustícia de la minoria capitalista es converteixi en justícia de la majoria treballadora. Perquè la justícia sigui realment social hem d’exigir a el govern PSOE-UP:
Derogació immediata de la Llei Mordassa, tal com van prometre, i de tots els articles antidemocràtics del Codi Penal que atempten contra la llibertat d’expressió.
Dissolució de les BRIMO i depuració de responsabilitats per la violència policial!
Processament de la Monarquia i referèndum per decidir la seva vigència. Prou ??d’impunitat davant delictes econòmics i abús de les funcions públiques!
Alliberament immediat i sense càrrecs de Pablo Hasél i tots/es les condemnades per lluitar!