La matinada del divendres 2 de juliol, en Samuel, un jove treballador de 24 anys, va ser apallissat fins a la mort per més de 12 persones, la majoria homes, a crit de “marica” a la Corunya. Aquest crim d’odi ha indignat gran part de la joventut de tot l’Estat que, recentment passat l’Orgull LGTBI, no ha esperat per donar resposta manifestant-se massivament en les principals ciutats del territori. En elles vam poder escoltar crits carregats de ràbia com “Fora feixistes dels nostres barris!” i “Abascal és un criminal!”.
Un càntic no s’entén sense l’altre i es relacionen amb el moment polític en què vivim: davant la segona crisi econòmica mundial en menys de 15 anys els discursos d’odi tenen major calat social, ja que situen a les minories com a boc expiatori de les desgràcies de les classes populars (recordem el recent assassinat a Múrcia de Younes, un home marroquí).
VOX no ha deixat de consolidar-se com força política al règim Monàrquic espanyol, però aquest només és la ala dreta d’un franquisme institucional que mai es va eradicar i que guanya força davant la inacció de l’esquerra institucional, tal com explicàvem en la nostra declaració per l’Orgull LGTBI aquest any:
“Els partits que s’autodenominen d’esquerres però que en realitat governen al servei de les grans empreses i bancs, i dels mandats de la Unió Europea, l’únic que fan és posar frens a la lluita social, donar falses esperances perquè no lluitem, i decebre amplis sectors populars i de la classe obrera que deixen desconfiar-hi i són guanyats pel discurs de la ultradreta. Un discurs completament reaccionari, encapçalat per VOX, que ataca directament i nega, els drets més bàsics del col·lectiu LGTBI.”
https://www.correntroig.org/orgull-2021-lleis-trans-i-lgtbi-estatals-ja/
A més dels atacs al poble pobre per part del “Govern Més Progressista de la Història” i el conseqüent espai polític que ofereix a la reacció de VOX, el repunt d’agressions LGTBIfòbiques que avui vivim, (més de 15 només en el passat mes, que puguem comptar per haver estat denunciades en els mitjans) tampoc es podria explicar sense la tortuosa negociació del govern per la “Llei Trans”, la qual ha donat peu a omplir espais televisius amb discursos LGTBIfòbics des dels platós fins al Parlament (amb part del PSOE al capdavant).
La LGTBIfòbia és estructural a l’Estado Espanyol
La gran mercantilització de l’Orgull a Madrid, lligada a l’aposta estatal per un model econòmic basat en el turisme, no canvia el fet de que la LGTBIfòbia és estructural a l’Estat Espanyol, no només pel paper que compleix com a ideologia imposada per la burgesia per dividir la classe treballadora i legitimar la seva major explotació, sinó per la relació privilegiada que té amb l’Església Catòlica, la prevalença s’explica perquè el fonamentalisme catòlic va ser la base del franquisme i aquest perviu gràcies a una Transició que no va acabar amb ell, sinó que el va reconvertir a una forma “democràtica”.
Històricament, el gran negoci de l’Església ha estat l’educació i avui dia segueix a les seves mans, subvencionada pels nostres impostos: el 60% dels centres concertats estan regentats per ella i el 2017 va rebre 29.678 milions, un 7,4% de la despesa total en educació. En els últims 15 anys, l’educació concertada ha guanyat una mitjana de 22.407 alumnes per curs com a conseqüència de la desinversió en l’Educació Pública: de 2007 a 2017 la financiació pública a la concertada ha crescut un 24,4%, mentre que el creixement de la pública només ha estat d’un 2,3%.
Aquest negoci no només serveix a l’Església per fer caixa, sinó que instaura el masclisme i la LGTBIfòbia des de les aules, convertint-les en un espai de violència correctiva a l’estil de la llei franquista “de mandrosos i malfactors” de la qual ni tan sols els precaritzats centres públics es lliuren: d’acord amb els Acords de la Santa Seu de 1979, l’Església Catòlica està present en cada centre públic a través de 34.658 professors designats per ella, però pagats per l’Estat, per un cost de 700 milions anuals.
Segons un estudi de l’Agència pels Drets Fonamentals de la Unió Europea que va enquestar a més de 3000 espanyols, el 91% recorda haver escoltat o vist comentaris o comportaments negatius cap a un company d’escola LGBTI o percebut com a tal. Encara que no calen estudis per corroborar la LGTBIfòbia en l’àmbit escolar ja que probablement qui estigui llegint aquestes línies hagi estat víctima o testimoni d’aquest tipus d’assetjament en els seus anys escolars.
Es sol dir que la LGTBIfòbia és producte de la ignorància, però aquesta “ignorància” és impartida i promoguda en les nostres aules, per això necessitem recursos per a una Educació 100% pública i Laica, que contempli una educació sexual en valors d’igualtat per a l’alumnat i formació per capacitar als docents a combatre l’assetjament masclista i LGTBIfòbic, impossible de realitzar-ho sense recursos per baixar les ràtios per aula.
La negació de la homofòbia és homofòbia
A dia d’avui, els responsables de la investigació per l’assassinat de Samuel, en complicitat amb els mitjans de comunicació, segueixen insistint que no veuen homofòbia com a motor del crim, tot i que la principal testimoni (l’amiga amb la qual estava la nit de la pallissa) ha declarat que a en Samuel se’l va amenaçar de mort com a “marica” i se’l va matar amb el crit de “maricón de merda”.
No és estrany que l’aparell policial, també hereu del franquisme, pretengui negar l’homofòbia com a motor d’un crim que ha despertat la indignació de desenes de milers de persones i que està assenyalant l’arrel del problema. Aquest mateix 3 de juliol es va denunciar una agressió homofòbica per part d’un policia municipal a Madrid i es van produir càrregues policials en la manifestació per la mort de Samuel, també a Madrid. L’avanç de VOX en els Cossos de Seguretat de l’Estat és una realitat: Jusapol, el sindicat policial lligat a VOX, va treure un 58,4% de vots en les últimes eleccions al Consell de la Policia. Hem d’exigir des de ja la derogació de la Llei Mordassa i la dissolució de les Unitats d’Intervenció Policial (antidisturvis) perquè no s’interposin en la nostra lluita contra la LGTBIfòbia.
Contra la seva LGTBIfòbia la nostra solidaritat de classe
Per combatre la LGTBIfòbia i el racisme que promou la ultradreta, només hi ha una recepta: unitat de classe! Doncs aquesta lluita és, de fons, contra la totalitat del Règim Monàrquic. La victòria parcial que ha suposat el dret d’autodeterminació de gènere ens mostra el camí: hem de començar a traçar de forma unitària, entre totes les organitzacions LGTBI, sindicats alternatius i organitzacions anticapitalistes, un pla de lluita per aconseguir garanties contra la LGTBIfòbia a tots el nivells.
