Redacció
En el ple del Parlament del 3 de març el grup parlamentari de la CUP-CC va tancar files amb Junts pel Sí i va votar en contra de la proposta de resolució que instava al govern a garantir “un finançament a les escoles bressol de Catalunya que cobreixi, com a mínim, un mòdul econòmic de 1.600 € per plaça/any, i comprometre’s a augmentar-lo progressivament fins als 1.800 € plaça/any, acordats amb els ajuntaments de Catalunya.”
El grup parlamentari de la CUP va justificar el vot en contra dient que no hi havia diners i que la mesura no era sostenible. Podem entendre que Puigdemont o Junqueras utilitzin aquests arguments, al mateix temps que destinen més de 7000 milions a pagar el deute. El que no entenem és que els diputats i diputades de la CUP s’hagin adherit a aquest argumentari del govern.
La votació de la CUP va provocar la indignació en la comunitat educativa i, en particular, entre les famílies i les educadores de les escoles bressol municipals, que han patit aquests anys una brutal retallada de les subvencions a què s’havia compromès la Generalitat, passant la factura als ajuntaments i a les quotes de les famílies.
Al cap d’uns dies de la votació, davant el sorgiment de protestes a les bases de la CUP, el grup parlamentari va argumentar que van votar No al “xec bressol” perquè no feia diferència entre bressols públiques i externalitzades o privades. Però resulta que aquí no hi ha cap “xec bressol” sinó subvencions de la Generalitat a les escoles bressol municipals. Per una altra banda, el fet que la gestió d’algunes bressol estigui cedida a mans privades no canvia un gram el problema sinó que obliga a exigir, a més, la municipalització de la gestió. El major despropòsit és justificar el No en nom que el debat de fons és que l’etapa del 0-3 s’ha d’incloure dins del sistema públic universal i gratuït. Però va i voten en contra d’una mesura en línia amb aquesta reivindicació.
A principis de febrer vam abandonar la CUP-CC com a conseqüència de l’acord d’investidura firmat amb Junts pel Sí. Un acord -dèiem- que “condemna la CUP-CC a convertir-se en l’ala esquerra parlamentària del govern i la redueix a batallar per engrunes dins del marc de misèria imposat per la UE, la Troika i el govern espanyol“.
Primer va ser l’aprovació de la pròrroga de l’anterior pressupost i ara aquesta votació. Ben aviat venen els pressupostos de 2016. Donarà la CUP suport als pressupostos de Puigdemont-Junqueras, fent-se corresponsable de la continuïtat de la política de retallades o trencarà el pacte d’estabilitat?