“No volem a altres aconseguint màscares”, va declarar el president Trump a l’hora d’explicar la política del seu govern per a fer-se amb els inputs i equips necessaris per a combatre la pandèmia del nou coronavirus que en els últims dies colpeja amb duresa els EUA. En efecte, la principal potència mundial és el nou epicentre del COVID-19, amb més de 369.000 infectats i 11.000 morts[1]. Trump, que va començar negant la gravetat del problema i va evitar durant molt de temps adoptar mesures de distanciament social, va haver de reconèixer que en les pròximes setmanes: “hi haurà molta mort”[2].
Aquesta pandèmia revela veritats sobre la societat amb la mateixa velocitat amb la qual avança. Despullada, l’essència i les contradiccions inherents al sistema capitalista-imperialista es presenten com a poques vegades a la història; una essència cruel, preexistent a la pandèmia. L’imperialisme hegemònic, que posseeix recursos immensos, està en problemes per bregar amb la crisi sanitària per no comptar amb un sistema públic de salut. D’altra banda, poques confessions podrien fer més gràfiques, de la forma més macabra possible, el lema “America First” (els EUA en primer lloc) que Trump ha defensat des de que era candidat: quan diu que les màscares han de ser acaparades pels EUA està dient que les vides d’(alguns) estatunidencs són més valuoses que les de persones d’altres països. Fins a un nen podria comprendre aquest missatge.
En què consisteix la “política agressiva” de Trump per a retenir o augmentar el seu emmagatzematge de màscares, equips de protecció individual, respiradors mecànics i altres inputs indispensables per a mitigar la letalitat del COVID-19?
D’una banda, implica prohibir l’exportació d’aquests productes a altres països, principalment a Europa i Llatinoamèrica. L’empresa 3M, una de les majors empreses fabricadores de la màscara N95 (la més recomanada per a ús del personal de la salut) va ser obligada, per mitjà d’una llei que data de la Guerra contra Corea en la dècada de 1950, a cancel·lar comandes provinents de l’exterior. D’altra banda, suposa apoderar-se d’encàrrecs realitzats per altres països, principalment d’empreses que operen a la Xina, normalment a última hora en els mateixos ports o aeroports.
Alemanya, França, el Brasil, Paraguai, entre altres països, van denunciar “desviaments” de comandes que ja havien estat acordades. El ministre de l’Interior alemany, Andreas Geisel, va denunciar que 200.000 màscares van ser desviades a Tailàndia per els EUA, un acte que va titllar de “pirateria moderna”. La comanda d’aproximadament 600 respiradors, negociats per governadors del nord-est de Brasil, va ser sobtadament “cancel·lada” quan estava sent embarcada en un aeroport de Miami. La presidenta de la regió de l’Illa de França, Valérie Pécresse, va comparar la disputa per màscares i material mèdic en el mercat mundial com una “cerca del tresor”. Va denunciar que empreses estatunidenques arriben a oferir el triple o el quàdruple del valor prèviament negociat, pagant en l’acte i en efectiu, per a quedar-se amb els carregaments destinats a altres països[3].
Però les queixes indignades d’alguns governants europeus ometen que la “guerra de les màscares” també ocorre dins del seu propi continent. “Estem en guerra, en una guerra sanitària”, va afirmar el 16 de març el president francès Emmanuel Macron. Amb aquest criteri, al començament de març, el govern de França va confiscar cinc milions de màscares de l’empresa sueca Mölnlycke, que opera a Lió, i que estaven destinades a l’Estat espanyol i a Itàlia, quan tots dos països passaven el seu moment més tràgic en el combat al COVID-19. La “humanitària” França també va decomissar 680.000 màscares que anaven rumb a la República Txeca que, al mateix temps, feia el mateix amb un lot semblant amb destinació a Itàlia el passat 22 de març[4]. És un joc sinistre, en el qual un lladre roba a un altre lladre.
Però no ens enganyem. Aquesta “guerra comercial” per la tecnologia i els equips de seguretat sanitaris afectarà, principalment, als països pobres: els països rics, imperialistes tan sols no tenen suficient condicions per pagar preus elevadíssims per aquests ítems sinó la capacitat de produir-los en gran escala; els països semicolonials no posseeixen ni els diners ni la indústria ni la tecnologia necessària per a fabricar equips de mitjana i/o alta complexitat.
El govern de Brasil, per exemple, va anunciar la seva pretensió d’adquirir 17.000 respiradors a un preu aproximat de 15.000 dòlars. Però, si un altre país –per mitjà de les seves empreses– realitza una millor oferta, res impedeix que l’empresa proveïdora cancel·li la comanda i vengui el lot al millor postor.
El centre de la qüestió és que aquesta pràctica no té gens de “pirateria”, res “d’il·legal”. Es basa en les lleis fonamentals del mercat capitalista. En la societat burgesa, com bé es coneix, tot és mercaderia. Des d’una agulla, passant per la força de treball i els drets més fonamentals fins la salut, tot és susceptible de compra i venda. En conseqüència, només pot accedir a una atenció mèdica qui pot pagar per ella. Segons l’Oxfam, tots els dies moren prop de 10.000 persones per no poder costejar-se una atenció mèdica. Cada any, 100 milions de persones cauen en la categoria d’extrema pobresa arran de despeses mèdiques que van detonar les seves finances familiars. L’esperança de vida als països o regions pobres és entre 10 i 20 anys inferior a la de les zones pròsperes[5].
La pandèmia mostra –i continuarà mostrant en la mesura en què s’agreugi– aquesta realitat amb tota cruesa: qui pot pagar més, porta el producte. En un extrem, els països imperialistes acaparen material mèdic –en primer lloc, per a salvar la vida de les seves classes dominants i alts sectors de les classes mitjanes– sense que els importi la sort dels països més pobres que, en menor escala, prioritzessin els seus recursos, encara que de forma més limitada, per a salvar la vida dels sectors privilegiats. Amb tot, empreses de la rúbrica mèdica s’enriqueixen aprofitant l’augment de la demanda generada per la pandèmia.
Per exemple, corporacions multinacionals com l’alemanya Dräger asseguren que el nombre de comandes de respiradors mecànics s’ha triplicat en els últims mesos. La Xina és el principal productora mundial de màscares i les seves autoritats han assegurat haver exportat prop de 4.000 milions de màscares i 16.000 respiradors des de març. Però això no significa que aquesta producció es realitzi necessàriament amb capitals xinesos[6]. La 3M, per exemple, produeix prop de 100 milions de les màscares N95 al mes, de les quals només un terç es fabriquen als EUA. Una bona part es produeix en plantes instal·lades a la Xina. Amb gairebé tots els països del món demandant els mateixos equips al mateix temps companyies d’aquest sector s’asseguren guanys exorbitants. Aquest és el context de la “guerra de les màscares” en el qual ni tan sols pagant està garantit que existeixin equips i material de protecció per a enfrontar la pandèmia als països més pobres. I això, essent sincers, tampoc és un problema que els preocupi, perquè els rics dels països pobres, en última instància, podrien tractar-se a l’estranger. Els que es foten són els treballadors “del carrer”.
El que cal preguntar-se és: com és possible que amb el desenvolupament actual de les forces productives en el món existeixi escassetat de tecnologia i equips de protecció sanitària tan bàsics com màscares, guants o bates? Per a no parlar de països pobres, metges del Regne Unit van denunciar que estan atenent casos greus de COVID-19 coberts amb “bosses d’escombraries al cap”[7]. Si això succeeix a Londres, què podem esperar que ocorri a Haití, Sud-amèrica o Àfrica quan la pandèmia colpegi aquestes regions amb força total?
Metges del Regne Unit es protegeixen com poden
Així, enmig d’una situació que combina escassetat i una especulació desbocada, no és això irracional? Per descomptat! Tan irracional com el fet que 1% de la població mundial concentri 82% de la riquesa. Tan irracional com el fet que els 2.153 milmillonaris que existeixen en el món tinguin més riquesa que 4.600 milions de persones juntes, 60% de la població mundial, segons un informe de l’Oxfam revelat al gener de 2020[8]. Gairebé la meitat de la població mundial sobreviu amb 5,5 dòlars per dia, segons la mateixa entitat[9]. El problema és que aquesta irracionalitat és el més racional per al sistema capitalista, que es basa en la insaciable set de guany d’una minoria.
Els/les revolucionaris/es lluitem en contra del capitalisme perquè sostenim que un sistema que no és capaç de garantir les mínimes condicions d’existència per a la majoria de la societat mereix morir. Com hem plantejat en altres publicacions en aquesta pàgina, poc cops al llarg de la història s’ha plantejat de manera tan dramàtica la disjuntiva entre socialisme o barbàrie, socialisme o extermini sistemàtic de la major part de la humanitat.
De fet, escenes terribles com el col·lapse no tan sols de sistema de salut sinó dels serveis funeraris a l’Equador, amb cadàvers podrint-se durant dies a les cases o sent abandonats als carrers, són signes clars de barbàrie. I això no ocorre solament en un país pobre com l’Equador. A Nova York, capital del «somni americà», s’estudia la possibilitat d’enterrar a les persones en parcs, davant del desbordament dels dipòsits de cadàvers.
No és possible combatre la pandèmia i la destorça que els capitalistes estan creant en l’economia mundial si no acabem amb l’anarquia de la producció capitalista, amb les relacions de producció capitalistes. La crisi mundial –sanitària i econòmica– demanda mesures anticapitalistes, és a dir, socialistes. En primer lloc, la planificació de l’economia mundial. Això requereix organització i combat conscient per un programa que tingui com a estratègia la presa del poder per part del proletariat i els seus aliats –els altres sectors explotats i oprimits– com un pas indispensable per a la destrucció de l’imperialisme i l’adveniment del socialisme mundial. Solament amb reformes parlamentàries no solucionarà res de fons.
Només l’anarquia capitalista pot explicar la falta de metges, infermers, i altres professionals de la salut, així com l’escassetat d’inputs bàsics com a màscares o respiradors en aquest greu moment.
Una economia socialista, planificada per la pròpia classe obrera autoorganitzada, posaria tots els recursos i les forces productives de la societat –tota la tecnologia que el coneixement humà va aconseguir fins ara– al servei d’atendre les necessitats de la humanitat, no de l’enriquiment d’un grapat de magnats que es lucren amb la salut aliena.
Però, per a això, és necessari expropiar als capitalistes. Per a enfrontar la pandèmia, entre moltes altres mesures, és urgent expropiar i nacionalitzar tots els hospitals privats i empreses fabricadores d’inputs mèdics. També és necessari expropiar i nacionalitzar tot el sistema educatiu privat, fomentant l’accés gratuït a l’estudi de la medicina i altres àrees de la salut, que actualment són privilegi d’uns pocs.
És necessari el registre i el control de tots els llits en unitats de teràpia intensiva (UTI) disponibles per a centralitzar els recursos i fer una “fila única” de pacients, organitzada des d’un Estat controlat per la classe treballadora. Al Brasil, per exemple, existeix 1,4 llits de UTI per cada 10.000 habitants en el sistema públic de salut (SUS), quan en la xarxa privada, per a aquesta mateixa quantitat de persones existeixen 4,9 llits de UTI. Aquests llits estan al servei de qui pugui pagar per ells, perquè existeix un conglomerat de capitalistes que “ven” salut. No és més racional socialitzar-les enmig d’aquesta pandèmia?
La falta de llits de UTI i d’equips de protecció bàsics en la salut pública brasilera és el resultat de dècada de polítiques neoliberals que, com en molts altres països semicoloniales i imperialistes (com Itàlia i el Regne Unit), van erosionar els sistemes públics de sanitat. Mentre Paulo Guedes, el ministre d’Economia del govern d’extrema dreta de Bolsonaro, no va demorar a lliurar un bilió de reals als bancs, es resisteix a invertir en els SUS i retarda el màxim el pagament de “l’ajuda” de 600 reals (115 dòlars) per a les famílies més pauperitzades, que es va aprovar no per algun sentit humanitari sinó com a mesura preventiva davant la possibilitat d’un esclat social que pogués sorgir dels sectors més volàtils. Als EUA, Trump preveu rescatar grans bancs i corporacions utilitzant més de 454.000 milions de dòlars[10]. Aquesta és la “racionalitat” del capitalisme, l’anarquia d’una producció basada en els càlculs de lucre que fan els capitalistes.
L’única cosa que pot liquidar aquesta anarquia, insistim, és l’aplicació d’un programa socialista. Només una economia socialista podrà garantir una salut pública, gratuïta, universal i de qualitat. És urgent la posada en marxa d’una planificació central de l’economia perquè tota empresa no essencial es posi a produir els inputs i equips mèdics necessaris per a enfrontar la pandèmia i, en sentit general, per a satisfer les necessitats de la humanitat.
Notes:
[1] Dades de la Universitat Johns Hopkins al 07/04/2020.
[2] Consultar: < https://g1.globo.com/bemestar/coronavirus/noticia/2020/04/04/nao-queremos-outros-conseguindo-mascaras-diz-donald-trump-sobre-equipamentos-de-protecao-contra-o-coronavirus.ghtml?fbclid=IwAR3gm2neFYyyCm50kZtzJsNa51uXnx4fqrz5Vfj_mZ397OHHWZ4nESH3_Do>.
[3] Consultar: < https://www.bbc.com/portuguese/internacional-52166245?fbclid=IwAR37IgGzyAdJKF522VOWUR9T17vCRW7Hk7reGgy0IJMYq7BDnGW-lrAXrCM>.
[4] Consultar: < https://www.jb.com.br/internacional/2020/04/1023129–estamos-em-guerra—franca-confiscou-1-milhao-de-mascaras-destinadas-a-espanha-e-italia.html?fbclid=IwAR0XCSA5hK90NedZScdaUZCTjA7IS01tUfRcyFnzKekA1B1nhHw1xDFewEs#.XoeY_gGH5HQ.facebook>.
[5] Consultar: < https://www.oxfam.org/es/cinco-datos-escandalosos-sobre-la-desigualdad-extrema-global-y-como-combatirla>.
[6] Consultar: < https://www.abc.com.py/internacionales/2020/04/05/china-ha-exportado-casi-4000-millones-de-mascarillas-por-coronavirus/?fbclid=IwAR3qigz2solVORIEp1YT68CmC72oy3sdZqcM7L7YAq3VscS4dyelOMJoQlc>.
[7] Consultar: < https://www.bbc.com/mundo/noticias-52173310?at_campaign=64&at_custom1=%5Bpost+type%5D&at_medium=custom7&at_custom2=facebook_page&at_custom4=9F0B7E04-77C9-11EA-95AC-60D4923C408C&at_custom3=BBC+News+Mundo&fbclid=IwAR3FMO5Ut9TFiI7HZOaz90Fp1u8REUksni1g9HYhNvy_uoWQd7Ii2t3ixQg>.
[8] Consultar: < https://www.oxfam.org/es/notas-prensa/los-milmillonarios-del-mundo-poseen-mas-riqueza-que-4600-millones-de-personas>.
[9] Consultar: < https://www.oxfam.org/es/cinco-datos-escandalosos-sobre-la-desigualdad-extrema-global-y-como-combatirla>.
[10] Consultar: < https://litci.org/es/menu/mundo/norteamerica/estados-unidos/eeuu-una-perspectiva-socialista-sobre-el-plan-de-estimulo-por-el-coronavirus/>.