Els veritables responsables de que el PP i Cs es puguin permetre ser tan hipòcrites, citant a Lorca i a Blas Infante a la presa de poder de la junta d’Andalusia, són aquells que a la transició pactaren amb un règim que es basa en l’oblit dels crims del franquisme.
El PP i Cs fan el que fan perquè durans dècades se’ls ha reconegut com a demòcrates per part del PSOE i el PCE. El PSOE va governar l’Estat Espanyol durant més de la meitat dels 40 anys que portem de règim, i els desapareguts (incloent Lorca i Infante) segueixen en les seves foses, i els que en són responsables o els seus hereus, dels crims, segueixen en Consells d’Estat o recordats com a “demòcrates” (Fraga, Arias Navarro, Suarez…)
Que ara el PSOE i el PP no s’esquincin les vestidures amb la llei de la Concòrdia que proposen a Andalusia, doncs van ser ells els primers en parlar de “reconciliació” (el PCE aixecava aquesta consigna durant els anys 60!, amb Franco vivint). D’aquella pols, venen aquests fangs.
Van ser els governs del PSOE els que es van negar a derogar la llei que avala la hipocresia del PP i Cs, la Llei d’Amnistia, condemnada per la ONU. Posats a ser hipòcrites, crec que el PSOE ho és inclús més que PP i Cs.
Van ser ells els que van introduir la desmemòria a la societat espanyola, fent que les noves generacions desconeguin el que va ser realment el franquisme; reduint la memòria històrica a un record individual de desapareguts i assassinats,com si no hi hagués hagut assassins i criminals. Per això ara calen les mentides i la propaganda neofranquista: tenen el terreny abonat.
Si els governs del PSOE haguessin seguit les recomanacions de la ONU, derogant la Llei d’Amnistia/Punt Final, avui Vox, el PP i Cs no tindrien lloc per les seves mentides i encara menys per la hipocresia, en gran part perquè molts dels dirigents del PP estarien a la presó (Fraga abans que morís com Arias Navarro, Martín Villa que és protegit per la “justícia” espanyola de ser jutjat a Argentina, etc.) com ho estan els responsables de la dictadura argentina.
Menys “esquinçar-se les vestidures” a la oposició, per vestir-les de nou quant s’està al govern.
