AUTOR: ANDREA
La joventut al nostre país s’ha vist assetjada per l’atur i la precarietat des de fa uns anys, deixant-nos com una de les primeres generacions en viure pitjor que els seus pares. Quan començàvem a pensar que no podíem estar pitjor, la pandèmia del coronavirus va arribar a l’Estat espanyol.
Milions de persones es van veure afectades pels ERTEs i per acomiadaments massius. Sens dubte, i veient la taxa del 40% d’aturats d’aquesta generació, la joventut hem estat dels que més ens hem vist afectats i afectades en el mercat laboral.
Xavals/es que aquest any hem volgut incorporar-nos al mercat laboral, ens hem topat amb mil problemes per obtenir qualsevol mena de treball: manca d’estudis superiors, falta d’experiència; fins i tot per un simple lloc de reposador en una botiga d’esports, et demanen una carrera, o almenys que l’estiguis estudiant en aquest precís moment.
Abans, fa uns 30 anys, sempre coneixíem a algú que tenia una botiga o un bar on ens deixés treballar; a cada barri o poble perifèric hi havia diverses indústries on podies entrar a treballar sense cap mena d’experiència laboral, encara que fos per estrènyer rosques. Però avui dia la realitat és una altra, el petit comerç desapareix i les indústries se’n van a l’estranger per aconseguir mà d’obra encara més barata i amb menys drets laborals. La nostra economia s’està centrant única i exclusivament en el turisme i en la societat de consum.
Les ofertes d’ocupació que et trobes per les aplicacions de treball, són completament surrealistes, busquen gent de 20 anys amb 2 anys d’experiència. Però com puc aconseguir aquesta experiència si totes les empreses la requereixen? Com aconseguiré experiència si cap empresa em dóna la meva primera feina? És el peix que es mossega la cua.
El govern tampoc ens dóna cap mena de facilitat o alternativa per no estar obligats a treballar mentre estudiem. Si estudies i treballes per poder pagar un lloguer, gasolina o el menjar, preparat per alimentar-te a base de menjar porqueria, perquè les beques i les ajudes no arribaran a tu tot i ser una necessitat. Si vols una beca has de treure les millors notes, per a això necessitaràs un espai d’estudi tranquil, però si et veus obligat a viure en un pis petit i compartit amb tres persones més, no tindràs aquest espai, no obtindràs bones notes, de manera que et pots acomiadar d’aquesta beca.
Per això, els i les joves ens veiem gairebé en l’obligació de fer-nos autònoms i ser explotats per empreses com Glovo, Delivery o UberEats, cobrant una misèria per hores i hores de treball, sense vacances ni dies lliures, sense dret a baixa laboral tot i jugant-nos la vida per portar la comanda al seu destí a temps. Ens intenten convèncer que d’aquesta manera som més independents i podem treballar les hores que vulguem, ens intenten pintar que som el nostre propi cap, però la veritable realitat és que som la seva mà d’obra barata.
Per això hem d’organitzar-nos, a cada barri i a cada territori, per exigir més feina i unes condicions laborals dignes, perquè no podem permetre ser la generació de l’atur, la generació de la precarietat, la generació Glovo…
…però el més important, no podem permetre ser la generació sense futur.