AUTOR: SECRETARIA DE MUJER DE CORRIENTE ROJA
Des que es va conformar l’actual govern de coalició amb el PSOE, Unides Podem s’ha dedicat a fer piruetes per a recuperar a part del que un dia va ser el seu electorat, criticant des de l’esquerra als seus socis de govern sense enfrontar-se de veritat. A conseqüència d’aquesta trista tàctica electoral, el col·lectiu trans ha vist com s’emplenen espais televisius amb debats tramposos que intenten arrabas-sar-nos els nostres drets, dividir a la classe treballadora (de la qual el col·lectiu trans forma part) i en fi, desviar el focus del realment important: la situació de vulnerabilitat social en la qual es troba la classe treballadora en general, i la classe treballadora oprimida en particular.
La Llei Trans, que UP ha tornat a ficar en el calaix per segona vegada (la primera va ser en 2018), acabaria amb el requisit patologitzant pel qual les persones trans han de ser diagnosticades malaltes per a ser reconegudes per l’Estat, havent a més de sotmetre’s obligatòriament a un procés d’hormonació de dos anys, que podria resultar en una irreversible esterilització per a les dones trans. A part, les persones trans es veuen exposades a una sèrie d’efectes secundaris magnificats per la poca recerca i formació dels sanitaris en aquesta matèria, i l’escassa qualitat dels medicaments, els quals estan pensats per a patologies específiques i no per a tractar al col·lectiu trans (aquest any han prohibit un blocador de testosterona estàndard en els tractaments a dones trans perquè produeix tumors cere-brals). La legislació estatal actual atempta contra la salut del col·lectiu i els drets reproductius de les dones trans en condicionar l’accés a la modificació de l’esment registral del sexe, imprescindible per a sortejar la discriminació institucional i laboral a la qual s’enfronten les persones trans a l’hora de, per exemple, buscar treball, llogar un habitatge o anar a l’institut.

El PSOE no sols nega el dret a l’autodeterminació de gènere a les persones trans, sinó també participa de les declaracions transfòbiques de les quals s’alimenten els tertulians dels mitjans de comunicació del capitalisme espanyol. Ni més ni menys que Carmen Calvo, la vicepresidenta primera del govern, rebutjava el dret a l’autodeterminació de gènere al·legant a una suposada “inseguretat ju-rídica” que aquest podria generar. Aquesta declaració resulta indignant no sols perquè nega un dret sobre la base del supòsit que es fes un ús fraudulent d’ell (és la mateixa lògica que el de les “denúncies falses”), també resulta indignant que la vicepresidenta afirmi que existeix una seguretat jurídica per a les dones sota un sistema judicial franquista que veu abús on hi ha violació i que deixa lliure als ramats de violadors.

Els tertulians tiren el fil que la vicepresidenta llança per a anar més enllà: concedir el dret a l’au-todeterminació de gènere provocaria desigualtats en les competicions esportives femenines. Però, no és l’esport femení desigual per definició? Potser està igual de cobert pels mitjans que el masculí? Mou els mateixos diners? Gana el mateix una esportista professional que els seus companys homes? Polí-tics “professionals” i periodistes haurien de saber que no han estat poques les dones cis (assignades dones en néixer, el contrari de trans) a les quals han obligat a hormonar-se per a bloquejar els seus nivells naturals de testosterona a l’hora de competir professionalment: tals han estat els casos de les corredores olímpiques Dutee Chand i Castor Semenya. De fet, el Tribunal Arbitral de l’Esport va dic-taminar, a partir del cas de Dutee Chand, que no existeix evidència científica que nivells més alts de testosterona millorin el rendiment de les esportistes. De fet, aquests criteris aparentment científics han estat acusats de promocionar el racisme en l’esport femení (les afectades sempre són racialitzades). Potser ens hauríem de preguntar quins interessos s’amaguen a voler mantenir categories femenines i masculines en l’esport, més quan el masclisme impera en aquest.

Un altre sonat argument per a arremetre contra els drets del col·lectiu és el que els homes utilitzarien el dret d’autodeterminació de gènere per a abusar de les dones en espais públics (banys, vestuaris, etc.). Des de quan han necessitat els homes presentar el seu DNI per a cometre violències masclistes contra les dones? Quant a les presons, polítics i tertulians haurien de conèixer també que les dones trans ja poden, des del 2007, sol·licitar canvi de mòdul malgrat no haver completat el canvi reg-istral de sexe, alguna cosa que des de llavors no ha posat en perill a ningú, més aviat al contrari.

En definitiva, malgrat que ser trans NO és una malaltia, l’actual Llei estatal 3/2007 exigeix un “diagnòstic” per una “malaltia” que la mateixa OMS (Organització Mundial de la Salut) i els profes-sionals han deixat clar que NO EXISTEIX. La patologització ve de la mà de la imposició d’un trac-tament hormonal que NO TOTES les persones trans demanden ni necessiten, que atempta contra la seva salut en moltes ocasions, i contra els drets reproductius de les dones trans. El dret d’autodetermi-nació de gènere NO és un capritx ni una ocurrència d’algú, sinó un dret INALIENABLE que les persones tenim (incloent-hi les menors).
Des de Corrent Roig cridem al conjunt de la classe treballadora a mobilitzar-se per a exigir a aquest govern l’aprovació d’una Llei Trans estatal JA!, que garanteixi el dret a l’autodetermi-nació de gènere i protegeixi de manera eficaç i efectiva a les persones trans de tota mena de discrimi-nació, per a això el primer que necessitem és que estigui dotada de suficients recursos. Cridem igualment a UP, si realment està pels drets de les persones trans, al fet que convoqui aquesta mo-bilització. També denunciem les declaracions transfòbiques del PSOE, l’argumentari del qual es recol-za en estereotips i prejudicis (alguns dels quals són un insult a la intel·ligència) i d’altres vegades pro-vé directament de mentides, mentre que UP davant d’elles segueix en la passivitat.

Per saber el nostre anàlisi dels límits de la Llei Trans, la qual no és fins ara més que un esborrany, llegeix el noestre article, La llei trans i les necessitats del colectiu.