El 6 de juliol de 2021 el Consell de Ministres va aprovar el projecte Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, popularment coneguda com la llei “només sí és sí”, que entrarà en vigor a partir del setembre, després de la tramitació parlamentaria.
Aquesta llei, impulsada pel govern de PSOE-UP, pretén exigir consentiment explícit davant les relacions sexuals, ampliant l’antiga llei de manera que les dones tinguem més protecció davant una agressió sexual. Vol dir que el consentiment serà positiu si s’ha manifestat amb una voluntat clara de la persona. Aquesta reivindicació al costat de la d’acabar amb l’anterior distinció que mantenia el Codi penal entre abús i agressió sexual, era una de les reivindicacions més sentides als carrers i per la qual hem hagut d’esperar cinc anys des de la “manada de Pamplona” en les mateixes dates. A partir d’ara, les víctimes no hauran de demostrar que es van resistir, solament que no van consentir.
Per quan una Educació 100% pública, laica i en igualtat?
La llei preveu mesures en diferents àmbits per prevenir, sancionar i suposadament “eradicar” les violències sexuals i garantir la llibertat sexual. Així, es torna a parlar, com en altres lleis, de dur a terme una “Educació sexual en igualtat i diversitat afectiva sexual per a tot l’alumnat, en tots els nivells educatius “. Però això resulta poc creïble quan la Llei Celáa no ha suposat l’increment del pressupost per a l’Educació pública que portem anys demandant. A més, l’educació continua sota les urpes de l’Església catòlica, que continua omnipresent a les aules i manté els seus privilegis i imposicions, a través de l’educació concertada.
Menys recomanacions i premis i més garanties.
Igualment, la llei recull mesures en l’àmbit laboral que no passen de ser meres recomanacions (“es podran establir mesures… l’empresa promourà condicions de treball que evitin…”)
És el súmmum que es pretengui que les empreses que adeqüin el seu funcionament a la llei, siguin reconegudes amb el distintiu de “empreses respectuoses amb la llibertat sexual”. ¡No hi ha res premiar ! Totes han de ser-ho i sabem que l’única manera de garantir això és que hi hagi protocols obligatoris de prevenció i actuació davant de l’assetjament sexual amb mesures clares, objectives i avaluables que siguin part de la negociació del pla d’igualtat a cada empresa.
Amb el racisme i la xenofòbia no hi ha llibertat sexual possible
Especialment preocupant és la situació de dones immigrants en situació irregular, moltes de les quals treballen en el sector domèstic i de cures a la llar, on l’assetjament sexual resulta molt difícil de provar. Se’ls reconeix el dret a que no se’ls obri un expedient sancionador o es paralitzi una ordre d’expulsió si és el cas i també a un permís de treball i residència temporal si poden provar l’agressió sexual.
Però què passa si no aconsegueixen demostrar-ho en el procés judicial com passa en molts casos? Doncs que el procediment penal per estada irregular segueix el seu curs i poden arribar a ser expulsades.
Mentre no es derogui la racista i xenòfoba llei d’estrangeria, parlar d’eradicar la violència sexual i sobretot de “llibertat sexual” per a les immigrants, és una pura quimera.
També per primera vegada, serà delicte l’assetjament de carrer, com els xiulets i “piropos”. Però, tenim manera de demostrar això? Quan algú ens està assetjant al carrer, l’única forma que tenim de demostrar-ho és mitjançant testimonis o documents audiovisuals, la qual cosa és bastant complicat d’aconseguir.
Una altra de les novetats és que s’inclouen mesures per a la protecció de la llibertat sexual de dones trans i les persones no binàries. O la penalització de la violència digital que especialment les joves patim per les xarxes socials i que s’ha anat incrementant en els últims anys. També es parla de la necessitat de tenir professionals formats que acompanyin a les víctimes i ajudin a determinar la sentència juntament amb el jutge. Aquestes figures serviran també d’intermediàries perquè aquestes no es vegin obligades a testificar davant del seu agressor.
No hi ha prou amb canviar les lleis!
La llei es limita a recollir la formació en igualtat en la judicatura i la carrera fiscal i l’obligació d’incloure en la formació contínua de jutges i fiscals, “temes dedicats a la perspectiva de gènere”. Així, el sistema judicial espanyol que és hereu de la dictadura franquista, heretant fins i tot la jurisprudència i alts càrrecs, es manté intocable i no es compleix amb una altra de les reivindicacions més sentides als carrers aquests anys, la Depuració del Sistema judicial, començant per inhabilitar tots aquells jutges i jutgesses que dictin sentències masclistes.
Tampoc amb limitar-se a tancar bordells ! Necessitem alternatives reals de vida!
Por otro lado se habla por fin de perseguir a los proxenetas, uno de los principales focos del machismo, ya que se lucran vendiendo y explotando el cuerpo de mujeres. Nos alegramos que el gobierno haya decidido atacar la industria proxeneta, penalizando ” a quienes destinen un local o establecimiento a la explotación sexual de la prostitución”. Pero esto no puede hacerse sin ofrecer una alternativa real para las mujeres prostituidas,(en su mayoría inmigrantes).
Una llei que persegueixi el proxenetisme sense garantir alternatives habitacionals, condicions de vida i de treball per a aquestes dones, (algunes de les quals també lloguen i comparteixen pisos entre elles per exercir la prostitució de manera que amb aquesta llei podrien ser multades), només servirà per perseguir i criminalitzar-les en comptes d’oferir una solució.
A més, no es parla de l’altra cara de la moneda, la pornografia, ja que ningú comprova si darrere de les càmeres s’aplica la llei “només sí és sí”, i a més, educa la nostra societat a tenir relacions sexuals més violentes, sobretot tenint en compte que els nostres joves no imparteixen una assignatura d’educació sexual als instituts.
De promeses en tenim prou. Exigim pressupost per fer-les reals!
Cal explicar que malgrat l’avanç que suposa aquesta llei, moltes altres reivindicacions de les dones s’han quedat també en el tinter. La llei no preveu mecanismes per agilitzar els processos judicials, de manera que les víctimes continuen esperant anys abans de poder portar el cas a judici. És urgent revertir aquesta situació per permetre a les víctimes avançar com més aviat millor en el seu procés de curació. No podem permetre que continuï passant el que va passar en el cas de la manada, en què el cas no va arribar a sentència fins a 3 anys després de la denúncia, obligant a la víctima a reviure aquell moment.
Aquesta llei, amb les seves parts més progressives i amb totes les seves mancances, estarà com totes les lleis en favor de la igualtat, completament condicionada pels recursos que s’inverteixin. Més encara amb una crisi econòmica que s’aprofundeix després de la pandèmia. És per això que hem d’exigir un augment dels pressupostos de l’estat en matèria de violència de gènere per assegurar que cadascuna de les mesures d’aquesta llei no quedi en paper mullat. Un exemple són els “Centres Crisi” que la norma recull com a espais especialitzats per atendre aquestes dones i per a la qual s’han destinat 20 milions d’euros dels fons europeus. Però haurem d’esperar al menys fins 2023 perquè hi hagi un a cada capital de província, el que seguirà dificultant el seu accés per als que viuen en entorns rurals.
Parlem d’un govern que ha estat incapaç de prioritzar la vida, incapaç d’invertir en educació o sanitat durant una pandèmia mundial, incapaç de revertir les retallades en el sector públic que s’acumulen des de fa anys i dessagnen a la classe treballadora; per què hauríem de creure que realment invertirà recursos per protegir les dones?
Aquesta llei no és, en cap cas, un regal del govern “més progressista de la història”, és una victòria arrencada a la força pel moviment feminista. Sense les manifestacions en contra del judici de la manada, sense els vuits de març massius i sense la lluita incansable de totes les dones treballadores que han pres els carrers una vegada i una altra en els últims anys, aquesta llei no hauria vist mai la llum.
Des de Corrent Roja celebrem la llei de només sí és sí com una primera victòria per a les dones i per a tota la classe treballadora, i creiem que el camí ha de continuar per la lluita, sense confiar en que cap govern ens regali res.
- Depuració ja del Sistema judicial! Fora jutges i jutgesses masclistes!
- Agilització dels processos judicials. Tots els violadors a presó!
- Educació sexual com a assignatura curricular!
- Protocols obligatoris de prevenció i actuació davant de l’assetjament sexual per raó de sexe, orientació sexual o identitat i expressió de gènere!
- Augment dràstic de recursos i pressupost per a Serveis de prevenció, atenció i protecció a les víctimes! No al pagament del deute!
- Fora la llei d’estrangeria!
- Alternatives habitacionals i laborals per a dones maltractades i prostituïdes!
- Governi qui governi, els drets de les dones es defensen!