Reproduïm en catalá el comunicat del Comitè Central de Partit d’Alternativa Comunista (PdAC), secció italiana de la Lliga Internacional de Treballadors-Quarta Internacional, en rebuig de l’assassinat patronal del company Adil Belakdim el passat 18 de juny. Des de Corrent Roig vam mostrar el nostre absolut repudi cap a aquest crim del capital i enviem la nostra solidaritat internacionalista als companys i companyes italians en aquests moments tan difícils:
Adil era un obrer i un company. Treballador immigrant d’origen marroquí de tan sols 37 anys, coordinava l’activitat de Si.Cobas a Novara, en el sector de la Logística. El divendres 18 de juny, dia de la vaga nacional de la Logística (i del transport aeri), Adil participava en un piquet davant d’un magatzem de Lidl: va ser envestit, arrossegat uns deu metres i assassinat per un camió que va intentar trencar el piquet.
Una història que ens recorda el que va succeir a Piacenza l’any 2016, quan un obrer de 53 anys del sindicat USB, Abd Elsalam Ahmed Eldanf, va ser atropellat i assassinat per un camió de l’empresa durant un piquet.
Avui, com llavors, no es tracta de morts fortuïtes o “accidents tràgics”: són assassinats del capital en nom del guany.
L’ocorregut a Novara és un fet molt greu: el Partit d’Alternativa Comunista el condemna. Estem al costat de la família d’Adil, els seus companys de lluita, el seu sindicat.
El que ha succeït amb Adil ens recorda la tràgica realitat del món del treball en el sistema capitalista, una realitat que s’ha agreujat amb la pandèmia: els patrons no dubten a convertir-se en instigadors d’assassinats i violència de bandes quan es qüestionen els seus guanys. Ho vam veure a Val Seriana, amb l’obertura de fàbriques per mandat de Confindustria, obertura que va provocar una massacre massiva; ho vam veure en els mesos següents, amb desenes de milers de treballadors morint per negar-se a tancar activitats no essencials, fins i tot en els moments més durs de la pandèmia; ho hem vist també aquests dies a la Fedex a Lodi i en el Texprint de Prato, on els obrers en vaga són colpejats per esquadrons a sou de les patronals.
Si bé les dades mostren que els guanys dels patrons estan en constant creixement (inclosos els accionistes de Lidl), els obrers es veuen privats fins i tot del dret de vaga i manifestació i paguen amb la seva vida la participació solidària en un piquet de vaga. Els capitalistes no dubten a utilitzar esquirols armats i criminals disposats a fer qualsevol cosa per defensar els seus guanys.
Trotsky ho va escriure ja a la dècada de 1930:
“La burgesia mai està satisfeta amb la policia i l’exèrcit oficials. Fins i tot en temps de «pau» la burgesia manté batallons militaritzats d’esquirols i guàrdies privats armats a les fàbriques”.
Però les i els treballadors no es quedaran mirant. A moltes fàbriques de diferents regions del país, des de Pasotti fins a Piaggio, des d’Electrolux fins a Gkn, s’estan donant vagues espontànies. Estan previstos dos dies de vaga a Novara en el sector de la Logística. En aquests moments s’estan organitzant altres accions de vaga. Fem una crida a seguir aquest exemple i estendre la vaga a tants sectors laborals com sigui possible, construint comitès de vaga territorials i unitaris en totes les ciutats per a enfortir l’autodefensa obrera.
El capital té sang a les mans: la classe obrera té el dret i el deure de defensar les seves pròpies accions de vaga organitzant l’autodefensa dels treballadors.