Durant anys, en el camp andalús es ve aplicant un model on la patronal va anar substituint mà d’obra amb alguns drets per treballadors/es sense drets, amb l’objectiu d’augmentar els seus beneficis econòmics. Aquesta sobreexplotació ha recaigut fonamentalment en treballadors/es immigrants. Aquest model ha comptat, i continua comptant, amb la complicitat dels governs, que coneixen perfectament els permanents incompliments i abusos que pateixen el jornaler nadiu i l’estranger. Aquests abusos no només es donen en l’àmbit laboral, amb la implementació de jornades intensives i salaris de misèria, sinó que fins i tot es produeixen assetjaments i agressions sexuals contra les jornaleres, com les viscudes l’any passat en els camps de maduixa de Huelva. Per no parlar de l’amuntegament i les condicions infrahumanes en les quals són obligats/des a viure els temporers/es. Fins i tot el relator especial de l’ONU, Philip Alston, va qualificar aquests assentaments de “pitjors que un camp de refugiats(…) sense aigua, electricitat ni sanejament”
La crisi del COVID19 i la «manca de mà d’obra al camp»
Amb el tancament de fronteres decretat pel govern, la patronal ha fet saltar les alarmes davant la falta de mà d’obra per a la campanya de la recollida. El govern de Sánchez-Iglesias ràpidament s’ha fet ressò d’aquesta preocupació i ha sortit una vegada més al seu rescat. Aquesta flexibilitat amb la patronal contrasta amb la duresa amb la qual el govern ha actuat enfront dels i les jornaleres, que durant setmanes venim exercint les nostres tasques sense mesures de protecció i arriscant-nos a multes per anar a la feina.
El govern Sánchez-Iglesias una vegada més es mostra indulgent i compassiu amb els de dalt, mentre que als treballadors/es se’ns condemna a l’atur, als ERTES, i a treballar sense mesures de protecció. L’Estat d’Alarma només ha servit per a militaritzar els carrers, obligant-nos igualment a treballar sense seguretat. Està permès treballar, però no protestar.
El govern justifica el decret amb la finalitat d’”evitar la pujada de preus” i per a “no provocar desproveïment”. Tot per evitar denunciar el model esclavista i les condicions de misèria que patim els i les jornaleres. Aquesta hipocresia del govern per l’augment del preu de la fruita es destapa com un frau quan veiem el preu desorbitat al qual arriben les mascaretes, i que moltes vegades comprem de la nostra pròpia butxaca. Igual que els i les treballadores de la sanitat als hospitals, som els jornalers/es els que hem de sortir a treballar en condicions infrahumanes per garantir que hi hagi menjar als supermercats i per garantir que la patronal continuï enriquint-se.
El Decret no porta cap solució real als nostres problemes. Exigim la seva retirada!
Mentre la dreta representada per PP, Ciutadans i Vox porta el discurs dels terratinents, insistint en la infame acusació de vagància contra els jornalers i jornaleres andalusos, el govern de Sánchez-Iglesias tracta de callar-nos la boca, una vegada més, al·ludint a la renda agrària i al subsidi. La mesura estrella contemplada en el Decret permet compaginar el cobrament de la prestació amb la prestació de serveis en les tasques de recol·lecció, per així incentivar l’oferta de mà d’obra.
És un insult a la dignitat dels jornalers i les jornaleres! Els treballadors/es del camp no volem més almoina sinó condicions i salaris dignes. Però això significaria enfrontar a la patronal, una cosa que el govern Sánchez- Iglesias no està disposat a fer. D’aquesta forma, amb una mà es preserva el model de sobreexplotació que la patronal ve imposant i amb l’altra tracten de callar-nos la boca, perquè continuem tolerant un sistema que vulnera els drets més elementals. Aquest decret “del pa per avui i fam per demà”, només persegueix treure-li les castanyes del foc a la patronal fins que tornin a obrir les fronteres.
L’altra gran mesura del Decret és flexibilitzar temporalment els permisos per a treballadors/res immigrants. El govern sap que en el camp s’empren un gran nombre d’immigrants que estan en situació irregular, i que representen la baula més feble, contra qui es cometen més abusos. El govern, en limitar la seva mesura a ampliar el permís temporal de treball per uns mesos, tracta a aquestes persones com a simple carn de canó al servei de la patronal, com i quan manin els senyorets. Aquesta mesura representa un fet gravíssim que atempta contra els drets humans més bàsics. Hem d’exigir la derogació de la Llei d’Estrangeria i la legalització immediata dels nostres companys/es immigrants en situació irregular.
Els jornalers/es hem d’exigir a aquest govern que retiri el decret de la vergonya. A Andalusia no es demanda mà d’obra, el que es necessita és que es compleixin les lleis i convenis que emparen els treballadors/es i que es canviïn les lleis que impedeixen que els temporers/es tinguem representació sindical. Si les condicions de treball fossin mínimament dignes, cap fruit es quedaria a l’arbre.
No al decret de la vergonya! Volem drets, salaris i condicions DIGNES
Pel compliment dels convenis i drets sindicals als temporers/es eventuals!
Ja n’hi ha prou d’abusar de les quadrilles de jornalers/es estrangers! A igual treball, igual salari!
Condicions de seguretat a la feina, no a l’Estat d’Alarma!
La crisi que la paguin els capitalistes!