N’hi ha que defensen que la batalla per l’autodeterminació no és cosa dels treballadors i que aquests s’han de limitar als conflictes laborals. Altres pensen que la lluita sobiranista és un destorb per a la classe treballadora i que aquesta, en el millor dels casos, s’ha de limitar a donar-hi un suport formal o protocol·lari.
Aquestes actituds atempten greument contra els interessos més bàsics dels treballadors/es. En primer lloc, perquè cedeixen davant la pressió del nacionalisme espanyolista, en comptes de combatre’l de cara. I en segon lloc, perquè aparten la classe treballadora d’una lluita fonamental i la converteixen en un acompanyant passiu i sense veu pròpia a disposició de Mas o, arribat el cas, de Junqueras (ERC). És just aquest joc lamentable el que estan assumint els buròcrates de CCOO-UGT, en comptes de portar la lluita als centres de treball.
Però la classe treballadora s’hi juga molt en aquest lluita. La batalla per la autodeterminació i per la República catalana són, primer de tot, una reivindicació de la classe treballadora. Com va succeir durant la lluita antifranquista, els treballadors i treballadores han d’estar, com a classe, al capdavant d’aquesta reivindicació democràtica. Ells són, després de tot, la millor garantia que triomfi. La proclamació de la República catalana és, a més, la que pot crear les millors condicions per qüestionar les bases d’aquest sistema que ens condemna a la ruïna social i per obrir el camí a la lluita per transformacions radicals.
Als que pensen que “divideix” els treballadors, el hi diem que la proclamació de la República catalana és el millor estímul als pobles d’Espanya per a què ells també s’alliberin del règim monàrquic i per construir junts una unió lliure de repúbliques lliures, capdavantera en la lluita per una Europa dels treballadors i dels pobles.
És el moment que el sindicalisme combatiu emplaci a CCOO-UGT i, sense esperar, uneixi forces per fer una campanya urgent als centres de treball, amb assemblees de debat i pronunciaments. És el moment de plantejar la convocatòria d’aturades parcials en defensa del dret a decidir davant la nova prohibició. La classe treballadora ha de començar a ocupar el lloc que li correspon