La UE augmenta la repressió per impedir l’entrada de refugiats

L’actual crisi migratòria a Europa s’ha d’entendre com la punta de l’iceberg d’una crisi sistèmica molt més profunda, la del sistema capitalista en la seva etapa actual de decadència i destrucció. Les crisis ocorren en intervals de temps cada vegada menors i són més profundes i destructives. La sortida proposada pels governs d’Europa i dels EUA és augmentar la misèria a la perifèria i als seus propis països per seguir garantint els guanys dels més rics.

La UE no és un projecte de capitalisme sostenible i humanitari, sinó una màquina de guerra contra els pobles per assegurar els beneficis del gran capital alemany i francès. N’és responsable, al costat d’altres governs, de les guerres i tragèdies socials que assolen als països africans, asiàtics i llatinoamericans, i que empenyen milions de treballadors a recórrer a l’última alternativa que els queda: la immigració involuntària. Els governs europeus són responsables de les morts a la Mediterrània i de les escenes de barbàrie que vam presenciar en els últims dies en les fronteres d’Europa.

El drama de la immigració

Famílies senceres passen la tanca de filferro que separa Hongria i Sèrbia per entrar al territori de la UE. Desenes de persones amuntegades com animals en embarcacions precàries per arribar a les illes gregues des de la costa turca. Persones surant en les aigües del Mediterrani prop de la costa italiana observades per la guàrdia costanera. En els rostres d’aquestes persones, obligades a seguir aquestes rutes a la recerca de dignitat i protecció, es reflecteix la por i la incertesa de no saber cap a on van ni si arribaran amb vida. La majoria dels que aconsegueixen recórrer tot el camí fins a arribar a Europa han hagut de pagar quanties absurdes a les màfies que converteixen l’horror de la guerra en un negoci altament rendible.

Aquestes imatges han omplert les xarxes socials en les últimes setmanes, en el que s’està tractant a la premsa com la pitjor crisi humanitària des de la II Guerra Mundial. És difícil no commoure’s. El drama dels refugiats que arriben a Europa de països com Síria, Afganistan, Eritrea, Somàlia i l’Iraq està cridant l’atenció del món. Síria torna a estar al centre dels titulars, atès que més de la meitat de l’actual onada de refugiats provenen d’aquí, i molts es pregunten què és el que realment passa en aquest país.

Els grans mitjans de comunicació, com de costum, tracten de transformar el drama humà en un gran espectacle, amb la finalitat d’atreure atenció i vendre més publicitat, però cap explica les causes ni les conseqüències del que succeeix actualment a les fronteres europees. La situació és greu i exigeix respostes ràpides.

El 2015, el nombre de persones que ha arribat al territori comunitari a través d’Hongria és de 100.000, comparat amb els 40.000 que van entrar en tot el 2014. Per fer front al continu flux d’immigrants que arriben des de Sèrbia amb l’objectiu final d’assolir Alemanya o Suècia, Budapest va sol·licitar vuit milions d’euros addicionals als 61 milions que ja va desemborsar fa tres setmanes. “Hem rebut la sol·licitud i l’estem analitzant per poder desbloquejar els diners com més aviat millor”, ha confirmat aquest dimarts la portaveu d’Immigració, Natascha Bertaud. L’ONU alerta, a més, que el nombre de persones que travessen Macedònia a peu amb l’objectiu d’arribar a Hongria és d’entre 1.500 i 2.000 cada nit. (El País, 2015.08.25)

D’altra banda, a la Mediterrània, només de gener a agost, més de 2000 persones han mort intentant creuar-lo. La majoria van perdre la vida al canal de Sicília, entre Líbia i Itàlia, la ruta més perillosa. Els guardacostes han rescatat, durant 2015, més de 188.000 persones en el mar. El 2014, prop de 280.000 persones van sol·licitar asil, un 164% més que el 2013. Les xifres són esgarrifoses justament perquè no es tracten només de xifres, sinó de vides humanes.

Aquest quadre revela que no és tan desproporcionat comparar la situació actual amb la de la II Guerra Mundial. I tot això passa a Europa, on suposadament es viu el somni de la lliure circulació de persones, un món sense fronteres, com propaguen els defensors de la Unió Europea i els seus mitjans de propaganda.

Més traves legals i repressió

Amb l’important augment de persones que vénen a Europa provinents del nord d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia Central, s’ha obert un crispat debat entre els governs d’Europa en relació a com afrontar la situació. Els estats que són porta d’entrada al vell continent, com Espanya, Itàlia, Hongria, Polònia, Macedònia i Grècia, reclamen un major finançament als seus policies de fronteres i una millor distribució dels nouvinguts entre els països que formen part de la UE. El debat actual gira entorn les quotes i del finançament de les operacions de patrulla. L’objectiu primordial és reduir l’arribada de refugiats al mínim possible i necessari, no combatre les causes reals de la crisi humanitària.

La Frontex és l’agència de la UE per a la gestió integrada de les fronteres dels països membres. Actua com a assessor dels guardacostes i els policies de frontera dels 27 països de la UE, a part de comptar amb equips propis i utilitzar serveis d’empreses privades. Entre 2007 i 2013, la UE va gastar aproximadament 4 mil milions d’euros en operacions de control fronterer i repressió a la immigració, davant els 700 milions d’euros en ajudes a les refugiades (17%), segons un informe d’Amnistia Internacional.

La legislació actualment en vigor obliga la persona nouvinguda a demanar asil al país on toca el sòl europeu per primera vegada (Tractat de Dublín). Com l’atenció als refugiats en els països fronterers com Grècia, Itàlia i Espanya és massa precària, la majoria prefereixen no registrar-se en aquests països i seguir viatge fins als països del nord com Suècia i Alemanya. Els policies de frontera en general fan els ulls grossos i obren pas a les persones que ho desitgin.

L’èxode de refugiats detona una crisi a la UE

No obstant això, en les darreres setmanes, s’ha perdut totalment de control de la situació, sobretot amb l’augment exponencial de persones que fugen de Síria, però també d’altres països.

El nombre total de sirians desplaçats interns i externs arriba a gairebé 12 milions. 4 milions estan fora del país. La situació de descontrol va ser el que va portar al govern alemany a canviar de política i anunciar que ja no seguirà les directrius del Tractat de Dublín, passant a acceptar també, a partir d’ara, a persones ja registrades en altres països.

El canvi d’actitud de la cancellera alemanya, Angela Merkel, just unes setmanes després de protagonitzar el patètic episodi de dir davant de les càmeres de televisió a una nena palestina que havia de tornar al seu país, no té res a veure amb la sobtada presa de consciència, per part de la dona “més important” d’Europa, pel que fa a la dramàtica situació dels refugiats, sinó amb la necessitat d’organitzar la seva entrada en territori europeu i repartir millor la quota entre els països. El diari alemany Die Tageszeitung va alertar fa uns dies que la situació a les fronteres d’Àustria i Hongria no és més que un preludi del que pot ocórrer futurament en la principal potència europea si no es prenen les mesures necessàries urgentment.

La protecció de les fronteres ja es fa de manera conjunta en l’àmbit europeu, a través de la Frontex, resta ara integrar el repartiment dels que aconsegueixen entrar. Molts dels sirians nouvinguts, per citar un exemple, es convertiran en mà d’obra jove i ben formada i seran contractats per empreses alemanyes a canvi de salaris baixos. Els minijobs, contractes temporals sense dret a seguretat social, tenen l’objectiu d’incorporar aquest tipus de mà d’obra al mercat laboral alemany. A poc a poc vénen a la llum les veritables intencions dels líders de la UE, més enllà dels discursos hipòcrites de solidaritat entre els pobles pronunciats en ocasions especials.

Els caps de govern d’Europa han anunciat una reunió d’emergència per a mitjans de setembre per discutir la situació. Coneixem aquesta història. Es reuniran per organitzar millor la repressió als treballadors que arriben i, com en moltes altres ocasions, no estaran a l’altura dels esdeveniments. Presentaran un pla per contenir la immigració “il·legal”, en el seu vocabulari racista. No afrontaran aquesta crisi en la seva veritable dimensió humana.

El govern espanyol incrementa la repressió en les seves fronteres

L’Estat espanyol és un dels països que pitjor tracta als refugiats a Europa. De 2007 a 2013 va gastar 32 vegades més en el control de fronteres que en ajudes als refugiats que fugen de la guerra o de la fam causades, en gran mesura, per les polítiques recolzades pels governs europeus als països semicolonials d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

De fet, la gestió dels ajuts està assignada a agències no governamentals com la Creu Roja i la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), que atenen els refugiats i decideixen la distribució dels escassos recursos.

El govern espanyol es proposa a acceptar, dins d’un sistema de quotes proposat per la UE, a aproximadament 3.000 persones el 2015, un nombre molt inferior al que vol Brussel·les, prop de 6.000 persones. Tot i així un nombre totalment insuficient. El govern del PP aposta més aviat en l’increment de la repressió a les fronteres de Ceuta i Melilla, així com en les patrulles al Mar Mediterrani. És comú que la Guàrdia Costanera utilitzi pilotes de goma i gas lacrimogen contra persones al mar, resultant, en diverses ocasions, en morts i ferits. D’altra banda, les devolucions en calent, teòricament prohibides pels tractats europeus, ocorren freqüentment en el territori espanyol.

El Butlletí Oficial de l’Estat ha publicat aquest dimarts la Llei de Seguretat Ciutadana (coneguda popularment com a ‘llei mordassa’), en què la Disposició Final Primera esmena la Llei d’Estrangeria per emparar la devolució sumària al Marroc dels migrants interceptats a les tanques frontereres de Ceuta i Melilla sota la nova figura jurídica del ‘rebuig en frontera’, o el que es coneix com a devolucions en calent. (Público, 2015.03.31)

Els sol·licitants d’asil que obtenen el permís de residència són completament abandonats per les autoritats espanyoles i han de buscar-se la vida per altres mitjans, sobretot mitjançant el suport de familiars i amics que ja resideixen al país.

Les plataformes de refugiats reclamen i lluiten perquè els seus drets es compleixin, com el dret a l’habitatge, al treball, a l’atenció sanitària integral i a una educació pública de qualitat que els permetin reconstruir les seves vides i inserir-se en les societats de les quals han estat obligats a immigrar.

Solidaritat amb els refugiats

Europa està dividida en relació al tema dels refugiats. D’una banda, es veuen belles demostracions de solidaritat per part de sectors importants de la societat. Milers i milers de persones estan oferint les seves cases per rebre els refugiats nouvinguts. Aquesta solidaritat és espontània i neix de la consciència d’un poble que sap el que és el drama de la immigració. D’altra banda, creixen les bandes feixistes que ataquen als immigrants donant-los la culpa de la desocupació i altres problemes que en realitat han estat generats pels governs europeus i la UE.

Recentment, les alcaldesses de Madrid i Barcelona han declarat estar disposades a incloure ambdós municipis en una xarxa de ciutats d’acollida. Manuela Carmena ha afirmat en una entrevista radiofònica que “està disposada a fer el necessari per acollir a qui ho necessiti, però desitja que sigui el Govern el que els digui quantes persones arribaran a Madrid”.

No podem esperar que el Govern indiqui el nombre de persones que entraran al país. El nombre amb què treballa Rajoy és indigne d’esmentar. La urgència de la situació exigeix solucions ràpides. El Govern central, les comunitats autònomes i els municipis han de destinar immediatament una partida pressupostària d’ajuda als refugiats, tant els que ja són aquí com els que arribaran futurament. Els pisos buits han de ser immediatament expropiats als bancs, per exemple, i utilitzats per abrigar a les famílies sense habitatge. El nombre d’habitatges buits a l’Estat espanyol és suficient per cobrir a milions de persones.

* S’ha d’aturar aquesta catàstrofe! Tota solidaritat amb els refugiats!

* Asil per a tots els sol·licitants en les fronteres europees!

* No a la repressió a les fronteres!

* Suspendre el pagament del deute per fer front a la catàstrofe humanitària!

* S’ha d’expropiar els pisos buits i posar-los a disposició de les famílies acabades d’arribar!

* Drets bàsics a tots els refugiats a Europa!

[1] http://internacional.elpais.com/internacional/2015/08/25/actualidad/1440506167_226141.html [2] http://www.publico.es/sociedad/devoluciones-caliente-ya-son-legales.html