La veu dels banquers i de les potències imperialistes√ Timothy Geithner, ex-secretari del Tresor d’EEUU en el govern Obama“Donarem als grecs una lliçó. Són realment terribles. Ens van mentir. Xucladors malbaratadors, s’han aprofitats bàsicament de tots i els esclafarem.”
Transcripció de les cintes de la reunió amb els seus homòlegs europeus. Publicades per Peter Spiegel en el seu blog del Financial Times
√ Wolfgang Schäuble, ministre alemany de Finances
“Grècia ha viscut per sobre de les seves possibilitats durant molt de temps i ningú vol tornar a deixar-li diners sense garanties.”
“Tenim un programa, que hem ampliat perquè a Grècia encara li queda força per complir. Si Grècia ho desitja, es pot negociar en aquest marc amb les tres institucions, que ja no hauríem d’anomenar Troika però que són les tres institucions.”
Sobre les negociacions: “Sospito que es tracta d’una partida de pòquer per part del nou Govern, que ha tingut molt èxit en una peculiar campanya electoral a Grècia”. Els grecs han escollit “un govern que es comporta de manera força irresponsable en aquest moment”
Un cop arribat l’acord: “Tot el que volia Berlín és al comunicat final.”
√ Mario Draghi, president del BCE (i ex-responsable de Goldman Sachs a Europa)
Sobre aquells punts que concorden plenament amb les mesures del Memoràndum: “prenem nota de què alguns compromisos assenyalats per les autoritats difereixen dels compromisos del programa existents en una sèrie d’àrees. En aquests casos, haurem d’avaluar a l’examen d’abril si les mesures són reemplaçades amb mesures d’igual o millor qualitat en termes de consecució dels objectius del programa.”
Comunicació donant el vistiplau a la carta de compromisos del govern Tsipras
√ Michael Pettis, banquer i analista econòmic de Bloomberg
“La xifra global de ‘la càrrega del deute grec’ és un número que manca de significat econòmic. Tothom sap que serà reestructurada en algun moment al futur en què sigui políticament convenient. El deute, simplement, no pot ser retornat. De manera que incrementar la magnitud del deute pendent per 2,5 només significa increment en aquesta magnitud la condonació a l’any dos mil i escaig. Ens hem de concentrar en els fluxos i res més que en els fluxos: els stocks han deixat de ser una mesura intel·lectualment útil.”
√ Luis de Guindos, ministre espanyol d’Economia i lacai del govern alemany
Durant les negociacions: “El Govern grec ha de reconèixer que hi ha un Programa en vigor que té condicions (…) hi ha línies vermelles com la devolució completa dels préstecs, la petició formal d’una pròrroga i el suport unànime de la resta de socis i les institucions [la Troika]”.
Ja aconseguit l’acord: “s’han respectat totes les regles (…) no existeixen dreceres, no hi ha possibilitat d’alternatives a les regles comuns, que es respectaran”. “Grècia ha reconegut que ha de complir els seus compromisos de deute i de l’anterior programa de rescat, punt de partida de les decisions que es prendran en les pròximes setmanes”.
Veus gregues contra la capitulació de Tsipras
√ Manolis Glezos (1922), eurodiputat de Syriza i heroi de la Resistència contra l’ocupació nazi, que als dinou anys va retirar la bandera nazi del Partenó i va penjar la bandera grega. Crida als militants de Syriza a rebel·lar-se davant la decisió del partit:
“Reanomenar la Troika com ‘institucions’, al memoràndum com ‘acord’, i als prestadors com a ‘socis’, de la mateixa forma que anomenes peix a la carn, no canvia la situació anterior. Tampoc es pot modificar el sentit del vot del poble grec a les eleccions del 25 de gener de 2015. El poble va votar el que Syriza havia promès: que anul·laríem el règim de l’austeritat, que no és només l’estratègia de l’oligarquia alemanya i dels prestadors europeus. Sinó també de l’oligarquia grega. Va votar perquè revoquéssim el Memoràndum i la Troika, així com totes les lleis de l’austeritat. Que al dia següent de les eleccions, abolíssim amb una llei la Troika i les seves conseqüències. Tanmateix, ha passat un mes i aquella promesa encara ha de fer-se realitat. És una autèntica desgràcia. Per part meva, DEMANO PERDÓ [en majúscules a l’original] al poble grec, perquè jo també vaig prendre part en la creació d’aquesta il·lusió. Tot i així, abans que es continuï en la direcció equivocada, abans que sigui massa tard, reaccionarem. Els militants, amics i simpatitzants de SYRIZA han de realitzar reunions urgents, a tots els nivells de l’organització, han de decidir si accepten aquesta situació. Alguns diuen que per fer un tracte has de fer concessions. Per principi, entre opressors i oprimits no poden haver-hi conciliació, com no les hi pot haver entre esclaus i conquistadors, la llibertat és l’única solució. Però encara que acceptem aquest absurds, les concessions que ja van ser fetes pels anteriors govern pro-memoràndum en relació a la desocupació, pobresa i suïcidi, són ja més enllà de qualsevol límit de concessions.”
√ Costas Lapavitsas, economista i diputat per Syriza al Parlament grec:
“És difícil veure com a través d’aquest acord s’implementaran les mesures [del programa] de ‘Tessalònica’ (…) la quitança de la major part del deute i la substitució immediata del memoràndum per un Pla Nacional de Reconstrucció. Aquells qui van ser escollits per Syriza es van comprometre a avançar en l’aplicació del Pla Nacional, independentment de les negociacions sobre el deute, perquè hem de reactivar l’economia i alleugerar la societat. És necessari per tant ara explicar com aquestes mesures es duran a terme i què farà el nou govern per canviar la tràgica situació que ha heretat.”
√ Mikis Theodorakis (1925), conegut compositor i intel·lectual, famós també per la seva militància contra el cop militar i la dictadura dels coronels als anys 60-70:
“El govern hauria de contestat al nein [no, en alemany] amb l’oxi [no, en grec]”
√ Stazis Kubelakis, membre del Comitè Central de Syriza i de la Plataforma d’Esquerra d’aquest partit. Filòsof i autor de “Lenin reloaded”:
“Syriza es dirigeix cap a un fracàs polític fatal. L’acció del govern i la seva capacitat per aplicar el seu programa han quedat neutralitzats en aquest acord”.
√ Antarsya, Front de l’Esquerra Anticapitalista Grega, a l’esquerda de Syriza, que va obtenir 59.000 vots en les eleccions. Crida a la mobilització contra l’acord amb l’Eurogrup:
“L’acord firmat pel govern grec amb l’Eurogrup per ampliar el Memoràndum està en contra la voluntat del poble grec d’acabar amb la brutal política del període anterior. El dilema és entre trencar amb el deute, l’euro i la UE, o ser lleials a l’austeritat i la intervenció. Va resultar que els anomenats companys no són més que representants dels banquers, per aplicar una política profundament antidemocràtica d’explotació contra els interessos del poble, Per això cridem als treballadors i la joventut a protestar contra la UE i l’acord amb l’Eurogrup.”
