Gaël Quirante, secretari departamental de SUD activitats postals del 92 i militant del Front Social, està patint un veritable assetjament disciplinari: 10 intents d’acomiadament en 14 anys, i gairebé un any de suspensió de sou acumulant totes les suspensions.
La Poste (Correus) va intentar acomiadar-lo el 2010, acusant-lo de segrest durant la seva participació en una ocupació de la direcció departamental de la Poste: el seu acomiadament havia estat rebutjat successivament per Inspecció del Treball el 2010, pel ministre del Treball el 2011, i després pel Tribunal Administratiu el 2014.
L’abril del 2017, el Tribunal Administratiu de Versalles va anul·lar les 3 decisions anteriors reactivant tot el procediment judicial, obligant a Gaël a passar de nou per la Inspecció del Treball, la qual ha tornat a rebutjar l’acomiadament, enviant, 8 anys després dels fets, el dossier de Gaël al despatx de la ministra del Treball actual: Muriel Pénicaud.
La repressió afecta a tots i totes les que lluiten …
Aquesta lògica repressiva afecta avui a un gran nombre de sectors militants: més de 4.000 expedients disciplinaris o penals estan en marxa contra vaguistes i/o manifestants des del moviment del 2016 contra la Llei del Treball. L’argument que durant temps ha estat esgrimit en contra dels carters del 92: «aneu massa lluny, vosaltres sou els que provoqueu la repressió» ja no té cap credibilitat. Avui dia, qualsevol tipus de resistència, per poc que sigui, contra la patronal o el govern, està exposada a una forma o una altra de repressió.
… però en aquest cas és una política determinada la que està sent atacada.
No obstant això, un acarnissament molt concret és el que afecta Gaël, i s’explica mitjançant un altre element: la política de reagrupament duta a terme per SUD Poste 92. En un primer moment era a escala del sector dels i les carteres i amb el Front Social; ara, és a una escala més àmplia: és el que molesta a la direcció de la Poste (correus) i al govern. Una política que fa que altres sectors es facin partícip d’ella i que susciti una repressió veritablement dura: 10 anys de suspensió de sou acumulada per militants de SUD i de CGT combatius a la regió d’Ile-de-France des del 2012 han estat censades, 14 anys des del 2010.
Una paradoxa militant
Tots els desafiaments que es plantejaven a causa dels forts graus de repressió han estat en tot moment superats.
Un exemple: durant les primeres suspensions al començament dels anys 2000, el costum era per al militant afectat anar a buscar feina a una ETT durant els mesos de la sanció, i per tant de suspendre la seva activitat militant. Els i les camarades s’han acostumat a la seva organització sindical a mantenir l’activitat militant dels membres colpejats per les suspensions, recolzant-se en jurisprudències favorables que indicaven que durant les suspensions dels mandats sindicals no són suspesos i mantenen el seu salari. Aquest costum s’ha estès avui en dia a altres equips sindicals més enllà del 92.
La reactivació del procediment d’acomiadament i la forta probabilitat que aquest es doni, han obligat a l’equip militant de SUD Poste 92 a reagrupar al voltant d’ells un ampli sector de suport a Gaël: diverses estructures importants de CGT com les unions provincials del Nord i de París, la FSU (Sindicat d’Ensenyament), Solidaires, el president de la LDH (Lliga dels Drets Humans), un membre del Secretariat Confederal de CGT, de JL Mélanchon fins Nathalie Arthaud (Lluita Obrera) passant per Marie-George Buffet (PFC) i Philippe Poutou (NPA), intel·lectuals i artistes. Aquesta llista conseqüent de signants no existiria sense un treball militant de 15 anys d’implantació, de baralles persistents contra la política de la Poste i de la recerca sistemàtica de convergències amb altres sectors.