Núria Campanera (Corrent Roig)
Més de 3000 persones, entre militants i simpatitzants de la CUP i membres de les organitzacions de l’espai “Per la Ruptura”, entre les quals Corrent Roig, hem participat a l’Assemblea Nacional que ha tingut lloc a Sabadell aquest 27 de desembre i que havia de prendre la decisió sobre la investidura d’Artur Mas.
L’Assemblea ha estat creuada per una gran tensió, ja que la decisió que s’anava a votar era determinant per al futur de la CUP. Una part dels assistents era partidària de signar l’acord proposat per Junts pel Sí i d’investir Artur Mas. Aquest sector estava encapçalat per Poble Lliure, una de les dues organitzacions estratègiques de l’Esquerra Independentista. Poble Lliure argumenta que amb la investidura s’obre “l’oportunitat de caminar amb pas ferm i organitzat cap a la República Catalana Independent al servei de la majoria i a la construcció nacional dels Països Catalans”.
Pensem, però, que la realitat està molt lluny d’aquestes frases. Votar la investidura de Mas equival en realitat a entregar la direcció del moviment sobiranista a la burgesia catalana i fer-se còmplice d’un govern que no només seria enemic de la classe treballadora sinó també un obstacle en el camí a la proclamació de la República catalana, com ho ha demostrat amb la seva covardia davant l’Estat arrel de la suspensió de la Resolució Inicial del Parlament (veure punt 4 del manifest comú que hem presentat juntament amb AECornellà, El Prat i LI).
En el sector oposat a la investidura es trobava Endavant, l’altra organització estratègica de l’Esquerra Independentista. Juntament amb Endavant, hi era la majoria de les organitzacions de l’espai “Per la Ruptura” i, per suposat, Corrent Roig. En el nostre cas, però, hem defensat no només el No a Mas sinó tampoc a cap altre candidat de Junts pel Sí, perquè tindria el mateix programa (veure article). A destacar la contundència i valentia de Arran, l’organització juvenil de la CUP, en el rebuig a la investidura de Mas.
L’Assemblea que anava a decidir, però, ha quedat empantanegada en una votació insòlita on els partidaris i els contraris a la investidura han quedat empatats a 1515 vots, deixant la CUP-CC paralitzada i dividida just per la meitat en una situació de molt difícil reconducció.
Confiem que la propera reunió del 2 de gener del Consell Polític de la CUP i el Grup d’Acció Parlamentària (on hi ha les organitzacions de “Per la Ruptura) resolgui el No a la investidura de Mas. Investir Mas seria la ruïna de la CUP. Com diu el punt 1 del manifest comú que hem presentat: “Pensem que investir Artur Mas com a president qüestionaria la continuïtat de la CUP-CC com a força rupturista i anticapitalista i la convertiria en una Esquerra Republicana bis, renunciant a la possibilitat d’arrelar a la classe treballadora i fer-se portaveu de les seves reivindicacions.”
29 de desembre