DECLARACIÓ DE CORRIENTE ROJA
Així no garanteixen un confinament real, però prohibeixen les protestes
1/ Amb més d’un milió de contagis des de març i més de 35.000 persones mortes, segons xifres del govern (58.389, del 13 de març al 25 d’octubre segons el MoMo)*, l’Estat Espanyol està immers en la segona onada de la Covid-19, en la que el risc de contagi no deixa de créixer.
2/ Després de 8 mesos, molt probablement, tornarem a la casella de sortida. Amb un nou Estat d’Alarma (fins al 9 de maig!), restricció de la mobilitat (amb el toc de queda nocturn i els confinaments perimetrals) i un més que probable nou confinament domiciliari. Totes aquestes, mesures desesperades que ni acabaran amb el virus ni solucionaran els problemes derivats d’aquesta crisi.
3/ Ens apropem a un nou col·lapse de la Sanitat Pública. En algunes CCAA el nombre de llits d’UCI ocupades per pacients de Covid-19 s’acosta perillosament al 50%. Continuen els contagis massius a les residències, el personal sanitari segueix sent escàs i als treballadors/es contagiades no se les substitueix. La situació educativa és caòtica, amb 10.000 grups confinats des de l’inici del curs i sense personal ni recursos. Els transports públics estan massificats i la desesperació, el desànim i la confusió s’han instal·lat entre la població.
4/ Les mesures adoptades, incloses les que han generat diferències i crisis polítiques, com les que hi ha hagut entre el govern central del PSOE-UP i el govern del PP a Madrid, giren entorn dels confinaments i el perímetre i duració d’aquests, però no hi ha “guerra” respecte a un pla de xoc real amb mesures sanitàries i socials que garanteixin un veritable confinament sense que el poble passi gana.
El signe de les mesures del Gobierno de coalició i els governs autonòmics és el mateix que el de la primera onada: salvar a les grans empreses i multinacionals i deixar a joves, treballadors/es i petits propietaris/es enfonsar-se en la misèria, sense recursos ni garanties, sense protegir la nostra salut ni la de les nostres famílies. Si al març el govern central va decretar un confinament tardà i un desconfinament prematur per salvar el sector del turisme i als grans hostalers, avui decreten mesures de restricció per intentar salvar la campanya de Nadal del desembre.
5/ Mentre es declaren confinaments hi ha vagues de metges i metgesses, d’infermers/es, protestes als Centres de Salut perquè no arriben ni els reforços sanitaris ni les condicions de treball dignes. Però davant la incompetència dels diferents governs, el focus mediàtic està posat en la responsabilitat individual i en la criminalització dels i les joves, com si fóssim les culpables d’aquesta segona onada. Mentrestant, els dirigents polítics no tenen obligació alguna de donar exemple. Així, mentre a la població se’ns prohibeix reunir-nos vuit persones en una casa, diputats, diputades i ministres s’ajunten per desenes a la festa de Pedro J. Ramírez (El Español). Ja està bé de descarregar la responsabilitat de frenar la segona onada a la població i de no fer res per frenar la pandèmia.
6/ Si pretenen imposar plans de confinament per a combatre de veritat la pandèmia, a una població que ja va patir 3 mesos de confinament, que porta quasi 8 mesos d’ordres i contraordres atabaladores i que està carregant una descomunal crisi sanitària i econòmica sobre les seves espatlles, aquests plans estan obligats a anar acompanyats d’un pla d’emergència social i sanitària que ens permeti afrontar aquesta segona onada sense haver d’optar entre morir de gana o resignar-se a conviure amb la Covid-19.
Per això, és imprescindible reforçar la Sanitat i l’Atenció Primària revertint totes les retallades, posant més personal sanitari, dignificant les seves condicions de treball i posant tots els recursos sanitaris al servei d’aquesta batalla contra la pandèmia, confiscant sense indemnitzacions els negocis privats de la salut. Per garantir que ningú es vegi obligat/da a anar a treballar estant contagiat/da i fins i tot haver d’amagar-ho per no arriscar-se a ser acomiadat/da, cal prohibir els acomiadaments i que tot acomiadament que es produeixi durant la crisi de la Covid sigui considerat nul.
Declarar el confinament mentre als treballadors/es se’ns fa anar a treballar amuntegats al Metro o als autobusos és negar el confinament mateix i el millor signe del caràcter pro patronal de tots els governs. Més que prohibir la mobilitat, és necessari garantir una mobilitat segura, reforçar la xarxa de transport públic (Bus, Metro i Rodalies) i reduir l’aforament d’aquests, descongestionant així la circulació a les grans ciutats.
7/ No hi ha confinament si als treballadors/es que treballem en l’economia submergida no se’ns garanteix una prestació indefinida mentre duri aquesta situació. No hi ha confinament si se segueixen desnonant famílies en situació de precarietat en lloc de suspendre de forma immediata tots els desnonaments.
No hi ha manera de justificar socialment que a les grans empreses s’apliquin ERTEs on el treballador/a perd, com a mínim, el 30% del seu sou i les parts proporcionals de les pagues, que l’Estat es faci càrrec d’aquests sous augmentant el deute públic que després paguem entre totes en forma de retallades… i mentrestant els grans empresaris i banquers què posen? Exigim que les grans empreses paguin el 100% del sou en els ERTEs i que les ajudes de l’Estat vagin destinades a garantir els llocs de treball i salaris de les empreses de menys de 6 treballadors/es.
El govern que va patrocinar els ERTEs per tal “d’impedir acomiadaments” ara té l’obligació de prohibir els EREs que anuncien milers d’acomiadaments, començant per aquells que han presentat empreses multinacionals com Indra on l’Estat té una participació de prop del 19%.
Hem de protegir-nos a la feina, imposant el teletreball allà on sigui possible. I, als centres de treball on no es pugui, garantir l’obligatorietat d’EPIs, el seguiment de contagis, així com assegurar confinaments a tots els treballadors i treballadores que donin positiu.
8/ Per últim, hem de protegir els centres educatius. És imprescindible revertir totes les retallades a l’Educació Pública i fer una injecció extraordinària de fons públics que garanteixi més personal docent i professional i més infraestructura per poder augmentar els grups classe i disminuir les ràtios fins als nivells recomanats pel sector sanitari.
9/ Les mobilitzacions dels últims dies en diverses ciutats de l’Estat Espanyol com Madrid, Barcelona, Burgos, Logronyo, València o Màlaga, denoten el descontentament generalitzat, així com l’escepticisme i la desconfiança en les mesures anunciades pels governs. Mentre que durant el març es van complir de forma estricta els confinaments i les fases, avui hi ha signes d’oposició a les mesures d’un govern hipòcrita.
10/ La resposta mediàtica és indignant, es titlla de negacionistes, extremistes o delinqüents a qui està participant d’aquestes protestes. Unidas Podemos assenyala a l’extrema dreta com a impulsora d’aquests incidents. Com sempre algun element de veritat (que en algunes d’aquestes protestes hi ha elements d’extrema dreta) pretenen donar credibilitat social a una gran mentida: col·locar l’etiqueta d’extrema dreta a aquestes protestes. Volen rentar la cara al govern i justificar l’Estat d’Alarma que no adopta mesures sanitàries i socials, i que ho fia tot a un fals confinament. Amb aquest, segueixen els contagis, els EREs, els acomiadaments, els desnonaments i la misèria mentre que el que es prohibeix i es criminalitza és la protesta, les manifestacions o s’impedeix el dret a vaga com està passant amb el personal sanitari.
I diuen que Vox, que va atiar les protestes de Jusapol, la formació que va arrasar en les últimes eleccions sindicals de la policia, és qui ara està darrere dels manifestants que s’enfronten a la policia antidisturbis? Però a les manifestacions de Vox al barri de Salamanca, el que hi havia entre policies i manifestants eren abraçades. Vox és qui promou que es trenquin aparadors i s’assaltin tendes quan una bona part de la petita burgesia és la seva base social?
Magnifiquen les protestes d’aquests dies, li donen una sobreexposició mediàtica, pretenen donar-li una orientació política clara i les criminalitzen perquè la campanya política i mediàtica està pensant més en el perill real de veritables explosions socials, com les que es donen a tot el món i es van anticipar als barris obrers de Madrid. Per això han de criminalitzar la protesta com sigui i donar-li un perfil que només està tan clar en les seves mentalitats hipòcrites.
No era, com deia fa temps Pablo Iglesias, que a l’extrema dreta se la combat amb mesures socials? Ara se la combat amb Estat d’Alarma, prohibint de facto manifestacions i vagues, però les mesures socials no es veuen. Així és com se li dóna ales a l’extrema dreta.
11/ Un govern que ha demostrat que les seves polítiques van dirigides a salvar als rics i abandonar als i les treballadores no mereix cap confiança. Tampoc la mereixen les direccions burocràtiques i còmplices de CCOO i UGT, les que atomitzen les lluites i frenen la mobilització mentre se succeeixen els acomiadaments, els EREs i la falta de veritables mesures de xoc sanitàries i socials.
Des de Corrent Roig seguirem construint les lluites dels treballadors/es, la joventut i el poble per a donar resposta global a la crisi sanitària i econòmica que tenim a sobre. Seguirem cridant a les organitzacions obreres, juvenils i populars a oposar-se als acomiadaments, EREs i desnonaments, exigint al govern central i als autonòmics un pla real d’emergència sanitària i social. Per aconseguir-ho és necessari, amb totes les mesures de seguretat sanitària necessàries, sortir al carrer, perquè des de casa no s’aturen els EREs ni s’obren Centres de Salut.
12/ Aquesta tasca tan difícil exigeix que els treballadors/es i joves més conscients i les seves organitzacions siguem conseqüents amb el compromís que “Governi qui governi, els drets es defensen”. Prenguem la iniciativa, recolzant-nos en les lluites i els organismes populars i de classe que ja existeixen, com les Plataformes Antidesnonaments, els sindicats alternatius o les organitzacions barrials que s’han anat conformant en alguns pobles i ciutats. Des de Corrent Roig treballem i treballarem al servei d’aquesta tasca.
* Sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària (MoMo) a España, utilitza la informació de mortalitat per totes les causes que s’obté diariament de 3929 registres civils informatitzats del Ministeri de Justícia, corresponents al 93% de la població espanyola.
