L’Ame és activista trans i candidata del Moviment Corrent Roig.
Les eleccions al Parlament Europeu ens poden fer pensar que la UE és una institució democràtica que unifica, sota un criteri comú, els drets dels pobles europeus però això és així? La situació del col·lectiu LGTBI a Europa és molt desigual entre països. Per llançar alguns unes dades: 18 dels 28 estats de la UE obliguen a les persones trans a la seva esterilització perquè el seu gènere sigui reconegut legalment. 15 estats membres no permeten el matrimoni homosexual i 14 no contemplen el dret de les parelles del mateix sexe adoptar. Prenent el reflex social que es dedueix d’aquestes legislacions intuïm la desprotecció que pateix el col·lectiu a Europa.
La UE mai ha estat un projecte que pretengui salvaguardar els drets del col·lectiu, ans el contrari, les polítiques de retallades socials i reformes laborals orquestrades pel gran capital europeu (Alemanya i França) i secundades pels seus aliats de segona (com ho és el de l’Estat Espanyol) despullen al col·lectiu de recursos per a combatre la LGTIfobia al sistema educatiu o el sanitari i converteixen la nostra identitat en motiu pel qual justificar la nostra precarització laboral o la desocupació.
Només a l’Estat Espanyol més del 50% de l’alumnat que es declara LGTBI ha patit assetjament escolar d’algun tipus tant per alumnes sinó com per professors. Al sistema sanitari, sense programes de formació per a les nostres necessitats, no reconeixen la nostra identitat de gènere i ens culpabilitzen per malalties com el VIH: la directiva de la Unió Europea 2004/33/EC, article 2.1, prohibeix donar sang a tots aquells que impliquin “alt risc de contacte sexual”. Per la lliure interpretació d’aquesta directiva, a Anglaterra, França, Portugal i Finlàndia existeix una prohibició per a donar sang a homes que tenen sexe amb altres homes.
El col·lectiu LGTBI hem de lluitar, a tota Europa, contra el “reajustament” dictat per Brussel·les, perquè aquest ens despulla de recursos en Sanitat i Educació, així com contra les reformes laborals dels governs titelles del capital europeu, perquè l’empobriment de les condicions laborals i la desprotecció davant la LGTBIfobia ens arrossega als treballs més precaris i a la desocupació.