Breu història d’una regressió de drets sense precedents. Per a tots.
Fa 6 anys, per la via d’urgència i enfront d’un possible col·lapse econòmic del nostre Sistema Nacional de Salut (SNS), el govern de Rajoy va aprovar el Reial decret-Llei 16/2.012 i un altre que ho desenvolupava, RD 1192/2.012.
En resum: “el turisme sanitari dels estrangers enfonsa la sanitat espanyola”.
La data negra, 20 d’abril de 2.012.
Sent un procediment legal d’urgència, mai es va presentar cap informe econòmic que justifiqués aquesta mesura, malgrat haver-li-ho requerit més de 300 organitzacions socials i associacions mèdiques i institucions europees, fins i tot l’ONU (1).
El que va suposar aquesta Llei.
Una regressió de drets sense precedents, entre d’altres:
* Es va modificar el dret a accés al SNS, tornant a la condició d’assegurat/a o beneneficiari/a.
* Es va reduir la Cartera Bàsica de Serveis i amb això l’aportació de l’Estat en prestacions, medicaments i recursos sanitaris.
* De cop, es va retirar la targeta sanitària a 800.000 estrangers.
Un immens sacrifici, amb efectes devastadors en els sectors més pobres i vulnerables de la població; els majors amb ingressos baixos, els aturats/des i els estrangers que vivien en situació irregular a Espanya, “sense papers”.
D’un cop i a cops per als/as majors, “d’aquí”.
Molts medicaments van deixar d’estar subvencionats i es van convertir en una càrrega per a jubilats amb les pensions baixes, que no són pas la minoria. Amb el resultat d’abandonament de tractaments i efectes sobre la salut, perquè la disjuntiva era i és menjar o comprar a la farmàcia.
D’un cop i a cops per a aturats/as, “d’aquí”.
Perdies la teva cartilla sanitària si eres major de 25 anys i no estaves assegurat, o menor de 26 anys si no estaves dins de la cartilla “de”, o resideixes en l’exterior més de 6 mesos.
D’un cop i a cops per a estrangers en situació irregular, “els de allà”.
Queden totalment fora del sistema sanitari, tret que entrin per la porta d’Urgències, els que siguin menors o estiguin de part.
La resistència d’aquests anys.
La veritat és que la sanitat a Espanya és sostinguda no només amb les aportacions de cotitzacions sinó a través d’impostos indirectes, l’IVA: parlant clar, qualsevol que visqui en l’Estat espanyol i compri una barra de pa ajuda al sosteniment del Sistema de Salut.
En aquest temps, a més de la denúncia, suport i lluita d’organitzacions socials, partits i plataformes, diverses Autonomies van desenvolupar normes per “suavitzar” els efectes perversos de la legislació estatal.
Esforços que es van centrar en la població immigrant amb situació irregular però que no cobreixen manques d’altres persones, com les d’origen comunitari europeu, tampoc a les ascendents regularitzades per reagrupament familiar, ni a sol·licitants d’asil. Sense parlar dels qui van néixer aquí .
L’efecte va ser drets diferents i accessos desiguals segons on et toqui residir.
Mentrestant, el govern d’Espanya recorria als tribunals totes aquestes normes autonòmiques.
… I del “turisme sanitari”, què?
Un bast pretext. Per fer la barbaritat van posar als més vulnerables, els i les “sense papers” de boc expiatori.
Tots entenem que baixar d’un avió per operar-te el maluc és “turisme sanitari”, ruïnós per a les arques públiques. Per poc que fem memòria apareix el perfil real d’aquest “turista , amb papers”. Si es vol, és fàcil de detectar.
És responsabilitat de les autoritats pertinents no permetre-ho, exigir el cobrament de la intervenció a aquests “turistes” o als Serveis de Salut dels seus països d’origen.
El govern de Sánchez i la Sanitat Universal.
Fa molt poc, promogut pel PSOE a proposta de multitud d’organitzacions un altre Reial decret-Llei va entrar en vigor, el 7/2018, i amb ell comença el camí de restituir un accés més universal i just a la sanitat a Espanya.
Diem comença, perquè queden importantes debilitats: Falta un altre Decret que aclareixi els procediments i pautes que s’han de seguir per aplicar-ho, especialment les Comunitats Autònomes. Falta que s’acabi el maltractament amb persones de “primera” o de “segona” segons els seus papers legals. Falta que es restitueixin les medicacions, prestacions de la Seguretat Social i derogar els co o re-pagaments que suporten encara els nostres majors, falta…
…Vostè, com nosaltres, sap perfectament el que falta.