AUTORÍA: CORRENT ROIG
El passat dimecres dia 9 de desembre una nau industrial del Gorg que ocupaven al voltant de 150 persones es va incendiar a causa d’una gran explosió. La tragèdia va ocórrer poc després de les nou del vespre i es van necessitar 30 dotacions de bombers treballant tota la nit per apagar el foc. A la matinada del dijous es van trobar tres persones sense vida i, per la magnitud de l’incendi, no es descarta que se’n puguin trobar més un cop es pugui accedir a l’edifici. Tot i que encara no se n’han pogut determinar les causes, alguns testimonis van assegurar que s’havia tractat d’una sobrecàrrega de la xarxa elèctrica per la quantitat de persones que hi estaven connectades (incident que ja es va donar el gener del 2019 a la mateixa localitat).
A la nau feia més de deu anys que estava ocupada per entre 100 i 150 persones que en molts casos no havien pogut regularitzar la seva situació i que, a més, suportaven unes condicions de vida deplorables. L’alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, ha declarat que l’ajuntament coneixia la situació del polígon: sabien aproximadament les persones que l’habitaven i que hi havia risc d’incident. Eren perfectament conscients de la situació dramàtica en la qual es trobaven les famílies, ha explicat fins i tot que havien regulat fa poc temps la situació d’infants que habitaven el polígon.
A continuació, Albiol ha destacat que la majoria d’habitants eren immigrants subsaharians per tal de criminalitzar-los dient que causaven problemes. L’alcalde ha afegit també que s’han intentat censar les persones que eren al polígon durant l’incendi, i que de les 60 que han registrat, només 15 han acceptat ajuda dels serveis socials i passar la nit en un centre d’acollida. Una “ajuda” que arriba tard i malament, i a sobre pretenent culpabilitzar les víctimes en lloc d’acceptar responsabilitats.
Diverses fonts, testimonis, ocupants i la mateixa exalcaldessa de Badalona han denunciat la presència desproporcionada de policia (que clarament no és necessària en aquestes proporcions per a aturar un incendi) i el tracte denigrant que molts dels supervivents han rebut, havent d’esperar fins a tres hores per a poder rebre ajuda dels serveis socials de la ciutat.
És més que evident que l’incident, lluny de ser responsabilitat de les persones que ocupaven la nau, ha estat un cas de negligència reiterada per part de l’administració, que sabent les condicions en les quals estaven no van proporcionar una alternativa residencial digna.
Aquesta, però, no és ni molt menys una situació aïllada. La gestió de la pandèmia per part de governs estatals, autonòmics i municipals ha suposat l’abandonament absolut dels sectors més miserables. Els ERTOs i EROs que no s’han cobrat, les ajudes que no han arribat als qui més les necessitaven, la continuació dels desnonaments i les mesures que salven les grans empreses i deixen als treballadors a l’estacada no han fet més que empobrir la classe treballadora, que, com sempre, ha d’assumir les conseqüències d’una crisi de la qual no n’és culpable. Aquestes conseqüències les han patit de forma desproporcionada els sectors més vulnerables, entre ells, els i les migrants, que davant la impossibilitat de regularitzar la seva situació, d’accedir a cap mena d’ajuda o a un habitatge digne, queden relegats a la misèria.
Així, com es pot entendre que en una ciutat amb més de 500 habitatges buits des de fa anys en mans de grans tenidors, hi hagi centenars de persones vivint en condicions pèssimes en un polígon i no se’ls hi ofereixi ajuda?
Per això exigim un pla de xoc sociosanitari per la classe treballadora, la joventut i el poble pobre. Començant per la prohibició real de tots els desnonaments i tots els acomiadaments i passant també per l’expropiació dels pisos buits en mans de grans tenidors, la suspensió del deute amb els bancs prioritzant el benestar de la població envers els guanys dels banquers i grans empresaris. És imprescindible, a més, la derogació de la llei estrangeria i la regularització de totes les per-sones migrants, la garantia d’habitatges i d’ingressos suficients per a tota la classe treballadora.
Per altra banda, sabem que aquestes mesures mai seran promogudes per Xavier García Albiol, que, tot i conèixer la situació que es donava al polígon, no només ha mirat cap a una altra banda durant tot aquest temps sinó que a més ha volgut defugir la seva responsabilitat criminalitzant a les víctimes. Les seves polítiques racistes i profundament classistes han estat assassines, per això EXIGIM LA SEVA DIMISSIÓ.
L’administració era conscient del que estava succeint i, com a la gran majoria de ciutats de Catalunya, es va mirar cap a un l’altre costat en comptes de garantir el dret a un habitatge digne. Mai falta temps per salvar a les grans empreses; es prenen les mesures que siguin necessàries per rescatar els bancs, però no hi ha pressa per salvar la vida de la gent humil i treballadora. Els rebrots fulminants a les residències de gent gran, la falta de transport públic en plena segona onada, els contagis en massa entre treballadores irregulars als camps en són només alguns exemples. El que ha passat a Badalona és només una expressió més d’un sistema on prima que uns pocs segueixen enriquint-se per davant de la vida i la salut de la gran majoria.
Amb tot això, volem transmetre tot el nostre suport als familiars i amics de les víctimes. En un moment així és quan més fàcil es fa comprendre el fet que, tal com deia Rosa Luxemburg, es tracta de SOCIALISME O BARBÀRIE.