Escrit per la Xulia R i la Laura R
El govern va guardar la reforma de la llei de l’avortament al calaix. Segons va dir perquè no existia prou consens social per aprovar-la en aquell moment. Però la veritat és que les mobilitzacions que es van fer contra aquesta, van ser un factor decisiu. La retirada d’aquesta reforma va acabar provocant la dimissió de l’ex-ministre de Justícia Gallardón, molt desgastat per totes les mesures antipopulars que va adoptar durant el seu càrrec. Mesures que el van portar fins i tot a enfrontar-se a un sector del poder judicial.
I, si bé la llei vigent no és la millor del món, la llei Gallardón pretenia restringir encara més els nostres drets sexuals i reproductius al permetre l’avortament únicament en dos presumptes casos: violació (fins la setmana 12) i risc per a la salut física o psíquica de la dona (fins la setmana 22), sempre que s’acredités que aquell risc era “permanent o durador en el temps”. Per això, la retirada d’aquesta reforma, com vam dir en el seu moment, va ser una victòria en tota regla.
Encara que la llei vigent de l’avortament té molts obstacles i limitacions ja que ens imposa terminis i tracta les dones com a persones sense criteri propi, s’ha de dir en el seu favor que té en l’articulat una sèrie de principis i mesures progressives, les quals no s’estan complint per falta de voluntat política i de recursos de tot tipus per posar-la en marxa.
Educació sexual i afectiva. Educació per prevenir.
Un dels factors educatius que contribueixen de forma més eficaç a la formació de la personalitat i a l’autonomia de la persona -a més de la construcció de les identitats sexuals des del respecte, l’autoestima i la llibertat- és l’educació afectiva, emocional i sexual de nenes i nens. També, l’educació sexual constitueix un important factor de prevenció per evitar molts avortaments. Però per això és important que s’imparteixin dins del currículum educatiu uns continguts que contribueixin a adquirir hàbits per a una vivència responsable, satisfactòria i respectuosa amb la resta de la sexualitat, i per prevenir actituds i comportaments masclistes.
L’educació afectiva-sexual està contemplada dins dels principis de l’actual Llei de l’avortament, però segueix sent una assignatura pendent. El primer intent de posar-la en marxa va ser amb la LOGSE de 1990, però en la pràctica aquesta es va relegar a temes sanitaris. La LOE de 2006 posteriorment apostava per la transversalitat i per incloure aquests continguts en l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans. Una assignatura que la Llei Wert va esborrar.
Ara, el govern elevarà de 13 a 16 anys l’edat per poder exercir el consentiment sexual, ignorant la sexualitat adolescent i contribuint a criminalitzar-la, en comptes d’educar perquè els menors puguin viure-la de forma segura i responsable.
Un dels motius pels quals la formació en salut sexual i reproductiva segueix estant absent al sistema educatiu, és l’enorme pes que l’Església catòlica té a la societat.
Una Església cada cop més colpejada pels casos de pederàstia que van sortint a la llum; l’últim d’ells l’anomenat “Clan dels Romanones”, en què hi ha diversos sacerdots denunciats per abusos sexuals a menors. Una Església que amb la seva ideologia reaccionària no permet el control de les dones sobre el seu propi cos i que considera que la sexualitat de les dones va lligada a la maternitat.
Prevenció dels embarassos no desitjats o la hipocresia dels governs: Anticonceptius per no avortar.
El control de la capacitat reproductiva de l’espècie humana ha sigut important des de sempre, donat que el factor decisiu de la història és al final, la producció i la reproducció de la vida immediata. En el capitalisme, la burgesia intenta controlar i assegurar-se la mà d’obra a la qual pot extreure la plusvàlua que necessita per reproduir i mantenir el sistema dominant.
Per això, el debat sobre l’avortament i el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos, sempre ha tingut una importància política, social i religiosa decisiva en el món i el paper de la dona en totes les societats ha estat condicionat per aquesta funció, el control de la qual, al ser òbviament vital per a l’espècie ha sigut objecte de lluites polítiques més o menys vetllades durant la història de la humanitat.
La classe dominant a través de l’Estat i les seves lleis reforça la família patriarcal que li resulta rentable, i més en temps de crisi, perquè les dones compleixin el seu paper de cuidadores i reproductores.
L’Església, sempre al servei dels poderosos, contribueix amb la seva moral a l’opressió de les dones, a les quals nega el dret a decidir sobre el seu cos, atribuint a les institucions de l’Estat el poder de decidir sobre aquest.
Aquest motiu de fons és el que ha fet que tots els governs que hem tingut fins avui tan UCD, PSOE, com el PP amb diferències entre ells, han tingut acord en la necessitat de prevenir els embarassos no desitjats, però en la pràctica no han posat en marxa les mesures necessàries per fer-ho.
Però el cert és que si es volen prevenir els embarassos no desitjats i que cada cop menys dones hagin de recórrer a un avortament, és necessari que els mètodes anticonceptius i la informació sobre aquests estiguin a l’abast de tothom.
Sobre la informació dels diferents mètodes anticonceptius, encara que aquesta informació es pugui trobar avui en dia en altres mitjans com Internet, revistes, etc., no hi ha un compromís públic per oferir una informació fiable sobre aquests. Els COF1 que al seu dia van començar a posar-se en marxa, eren un bon sistema per accedir a aquesta informació. Però els pocs que queden estan saturats, o directament ja no existeixen. Actualment no hi ha centres públics especialitzats en què aquesta informació es doni de forma integral.
I en relació a l’accés als mètodes anticonceptius, si bé la llei planteja que alguns, no tots, estan inclosos dins de la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut (subvencionats, no gratuïts) en les mateixes condicions que les prestacions farmacèutiques amb finançament públic, la realitat és molt diferent. El govern del PP, lluny d’aplicar la llei, ha deixat de finançar les píndoles d’última generació que passen de vuit a dos, i que eren utilitzades per més d’un milió de dones. La mesura és clarament ideològica i classista perquè són les joves, parades i immigrants que surten perjudicades amb aquesta mesura. A més, existeixen moltes diferències entre CCAA, ja que per exemple a Madrid només hi ha subvencionades dues marques de píndoles d’última generació i l’implant subdèrmic, i cap mètode més. A València no estan subvencionades, i així un llarg etc.
El govern actual, sempre reaccionari, en comptes de garantir la salut sexual i reproductiva de les dones, du a terme unes retallades en sanitat que estan impedint una detecció i atenció precoç de malalties de transmissió sexual, càncer d’úter, problemes d’esterilitat i altres variades i diferents problemàtiques sexuals. En relació a les retallades que s’han produït en planificació familiar, és molt significativa l’ordre SSI/2062/2014 de la Seguretat social del 30 de Novembre, que exclou a dones solteres i a les parelles de dones per raons purament ideològiques, de la cobertura pública en els tractaments de reproducció assistida.
Interrupció de l’embaràs: Avortament lliure per no morir
Quan es va aprovar la Llei Orgànica 2/2010 del 3 de març -de la salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs-, des d’aquestes pàgines es va dir que era una llei insuficient, perquè si bé va ser tot un avenç respecte la llei de supòsits del 85, segueix posant molts obstacles a les dones per avortar. Obstacles que han empitjorat encara més amb les retallades.
La llei permet la IVE (interrupció voluntària de l’embaràs) en el Sistema Nacional de Salut sempre que es faci dins de les primeres 14 setmanes, ja sigui en hospital públic o concertat. Però el 98% de les dones avorten en clíniques privades pagant prèviament de la seva butxaca entre 300 i 400 euros. L’estat no està garantint aquest dret perquè són les Comunitats Autònomes les que cobreixen les despeses a través dels concerts econòmics amb les clíniques privades, ja que la majoria del personal sanitari s’acull a l’objecció de consciència que la llei permet. Tampoc s’està complint amb el pagament a aquestes clíniques, degut a les retallades i ajustos que totes estan portant a terme per poder complir amb l’equilibri pressupostari imposat, i perquè hem de tenir en compte que moltes CCAA estan governades per partits contraris al dret de l’avortament. Mentrestant, l’Estat paga més de 30 milions d’euros en salaris als cures catòlics que l’Església té en presons, quarters, hospitals, cementiris o capelles universitàries.
Moltes dones que acudeixen a la sanitat pública desisteixen de practicar-se un IVE perquè els procediments burocràtics i la paperassa són interminables, i es corre el risc d’excedir els terminis legals.
I si totes aquestes traves estan condicionant el dret a l’avortament per a qualsevol dona, què dir de la situació en què es troben les dones immigrants… Des del 2012, l’Estat nega a les dones immigrants sense papers l’accés a la sanitat pública, excepte en cas d’embaràs. Aquesta prohibició, encara que en algunes CCAA no sigui així, no només vulnera greument el seu dret a la salut sinó que posa en greu risc les seves vides, ja que moltes d’aquestes dones es veuen obligades a recórrer a avortaments clandestins realitzats en condicions molt poc segures.
Un dret que segueix en el Constitucional
Encara que la reforma de la llei que volia aprovar el govern hagi estat “guardada” en un calaix, persisteix la possibilitat que l’actual llei es tombi, via el recurs al constitucional de la mateixa feta pel govern, i sobre la qual aquest encara no s’ha pronunciat.
I tot i que el dret a l’avortament és defensat per una part de la societat com ho demostren les mobilitzacions en contra de la reforma, el govern ja ha anunciat que seguirà amb l’ofensiva.
Intentaran de qualsevol manera impedir que les menors puguin avortar sense consentiment patern i de fet ja ho han intentat “per la porta del darrere”, a través de l’avantprojecte de llei de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència. D’aquesta manera, volen obligar a les adolescents a ser mares, contra la seva voluntat. A més tenen preparat un pla d’ajuda a la família, com l’aprovada a Galícia per Feijóo, en què es ressalta aquest paper de la dona com a reproductiva i cuidadora, però l’esborrany no recull en cap lloc el dret a les dones a l’anticoncepció segura i gratuïta i a la planificació sexual garantida des dels poders públics. Tot això dins d’un marc en el qual els serveis socials estan sent privatitzats.
La lluita ha de continuar
En resum, la retirada de la reforma d’aquesta llei va ser una victòria parcial, però no definitiva. Perquè el dret a l’avortament segueix sense estar garantit i perquè les organitzacions antiavortament i l’Església no renunciaran al seu intent de restringir encara més aquest drets de les dones. I el govern, cada dia més deslegitimat i en crisi, ha d’assegurar-se el vot d’aquest sector del seu electorat.
Estem veient com molts dels drets i llibertats conquerides a través d’anys de lluita estan sent aniquilats per aquest govern, i altres com el dret de les dones a decidir sobre el seu cos, segueixen sense ser una realitat.
Per tot això, el proper 8 de Març, Dia internacional de la dona treballadora, a més de pels nostres drets socials i laborals, hem de tornar a sortir al carrer per exigir avortament lliure, públic i gratuït, perquè els drets sexuals i reproductius de TOTES les dones sense excepció siguin una realitat, i per veritables lleis que protegeixin de veritat i no només amb paraules la maternitat, però sense imposar-nos aquesta.
Però sabem que això no és suficient. Les organitzacions que lluitem contra les polítiques de retallades i privatització, contra la corrupció i per una veritable democràcia, hem de seguir amb les mobilitzacions fins a tombar aquest govern. Perquè la sortida de fons per acabar amb les retallades i les lleis masclistes passa per enderrocar-lo i imposar des d’avall un veritable procés constituent que trenqui amb aquest règim podrit i corrupte que ha heretat els mètodes i institucions de l’anterior.
Des de Corrent Roig, t’animem a organitzar-te amb nosaltres per aquests objectius.
AVORTAMENT LLIURE, PÚBLIC I GRATUÏT. A LA SEGURETAT SOCIAL, I SENSE DRET A L’OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA!
EDUCACIÓ SEXUAL PER PREVENIR, ANTICONCEPTIUS PER NO AVORTAR I AVORTAMENT LEGAL PER NO MORIR!