Llei Gallardón contra l’avortament: la lluita guanya

“Abans de què acabi l’estiu” era el termini que l’ex-ministre Gallardón donava perquè aquest govern aprovés la reforma de la llei de l’avortament de forma totalment autoritària i antidemocràtica, tal i com és costum.

Una reforma que, a més de no comptar amb el recolzament institucional de la resta de les forces polítiques i d’haver creat divisions internes durant la seva tramitació tant a les files del PP com inclús dins del propi Consell General del Poder Judicial, tenia sobretot en contra un rebuig majoritari als carrers.

Per això, des del passat mes de febrer, milers de persones vam sortim al carrer arreu de l’Estat demanant la seva retirada i la dimissió del Gallardón, demostrant que la defensa de l’avortament i dels drets democràtics de les dones no és només cosa de les organitzacions feministes, sinó de la classe obrera en el seu conjunt i part d’una lluita contra les reformes, lleis i retallades que aquest govern ens vol imposar a la força i que disminueix la llibertat i els drets de totes i tots els treballadors.

Tancat per un descontent social cada vegada més ampli, pels escàndols de corrupció amb què esmorzem tots els dies i pel “problema català” que se’ls venia al damunt, el govern no va voler arriscar-se a noves mobilitzacions en contra seva i per això va decidir, després d’estar durant mesos “marejant la perdiu”, apostar per no obrir més fronts i retirar finalment la reforma, forçant així la dimissió del ministre.

La retirada d’aquesta llei i la dimissió del Gallardón, tot i que una part del moviment feminista no ho reivindiqui, no va ser només degut a càlculs electoralistes i a les divisions internes dins del PP, sinó que va ser sobretot el resultat directe de la mobilització sostinguda durant aquests mesos. Va ser un triomf aconseguit gràcies a la lluita al carrer. Així es va expressar a les mobilitzacions de marcat caràcter festiu-reivindicatiu que es van celebrar en nombroses ciutats el passat 28 de setembre, què van comptar amb la participació de Corrent Roig. Sense aquesta mobilització de mesos als carrers, segurament el destí d’aquesta llei, el del Gallardón i el cost polític que va haver de pagar el govern haurien estat molt diferents.

La dimissió de Gallardón i un govern “en caiguda lliure”

Però a més d’aquest, la decisió del govern va ser també una mostra de què es troba cada cop més deslegitimat i de què la crisis del propi règim es profunditza dia a dia.

Més enllà de les disputes internes del PP pel poder, la dimissió de Gallardón, peça clau d’aquest govern, va generar una nova crisi que Rajoy va haver de tancar de forma ràpida i precipitada amb el nomenament de Rafael Catalá, al qual molts mitjans destaquen com un “tecnòcrata fidel a Rajoy”.

I certament el nou ministre de Justícia, el nomenament del qual tampoc va estar exempt de polèmica, encaixa perfectament en aquest govern burgés i corrupte en el qual els polítics transiten de la política als negocis amb total impunitat. Rafael Catalá, igual que el dimitit Gallardón, va ser un dels personatges que va continuar fent negocis amb el soci d’Urdangarín, quan aquest ja estava imputat pel cas NOOS.

Amb la lluita aconseguim una gran victòria i ara s’han de redoblar les forces fins a eliminar definitivament el projecte del govern

El fet de què la reforma no hagi sortit endavant no vol dir que aquest govern no torni a intentar-ho per altres vies, ja sigui intentant tombar l’actual llei a través del Tribunal Constitucional, o per mitjà d’una nova llei de recolzament a la família, que ja està anunciada per abans que acabi l’any. Una llei de família que no recull en cap lloc de l’esborrany el dret de les dones a la anticoncepció segura i gratuïta i a la planificació sexual garantits des dels poder públics. També el govern va anunciar que reformarà la llei per impedir que les menors puguin avortar sense consentiment patern.

A les menors se les considera com a no “madures” per decidir per si mateixes si volen seguir endavant o no amb el seu embaràs, però sí en canvi per a ser mares, tot i sense haver-ho decidit de forma lliure.

Aquest govern que amb retallades en sanitat, educació i ajudes socials no fa res per proporcionar informació i anticoncepció segura i fiable a les joves, intenta amagar el problema amb una llei que obligui a les adolescents a ser mares.

Per tot això, sobren motius per seguir mobilitzant-se. Però sobre tot perquè, encara que el govern no durà finalment a terme les seves amenaces, és cert que casi 30 anys després de què el 1985 s’aprovés una llei que despenalitzava l’avortament en tres casos, la situació no ha canviat molt i les dones amb l’actual llei, que és totalment insuficient i que ni tan sols es compleix, seguim sense tenir garantit un dret democràtic tan bàsic com el de decidir sobre el nostre cos i la nostra sexualitat sense restriccions de cap tipus.

Davant d’aquesta situació reivindiquem que la lluita ha de seguir i enfortir-se, unificant-la amb la resta de mobilitzacions contra aquest govern. S’ha de continuar lluitant contra la desinformació, per una sanitat pública i de qualitat, per una vertadera educació afectiva-sexual en la educació pública, perquè no hi hagi més retallades en atenció i ajuda socials i perquè la església estigui on li correspon, als seus púlpits i no dins de les aules i de la política de l’Estat.

Hem de seguir lluitant perquè fins que no es tiri a terra aquest govern burgés i masclista i a aquest règim repressor, no estaran garantits ni els drets bàsics ni les condicions materials per assegurar una vida digna al conjunt de la classe treballadora, i a les dones com a part d’ella.