Des del passat 1 d’abril hi ha convocada una vaga de lloguers indefinida a nivell estatal convocada pel Sindicat de Llogaters i recolzada per més de 200 entitats. La consigna és clara: No cobrem no paguem!
La crisi del COVID-19 ha suposat la paralització de bona part de l’economia, una paralització que estem pagant els de sempre, en forma d’acomiadaments massius que han afectat al voltant d’un mil·lió de treballadors i d’ERTE’S que han afectat al voltant de 3,5 mil·lions. Així mateix, milers de treballadores, dels sectors més precaris, com treballadors en negre o falsos autònoms, ens hem quedat al carrer sense cap tipus de prestació i per tant, sense cap ingrés per enfrontar el pagament dels lloguers i dels subministraments més bàsics com la llum, el gas i l’aigua.
Cal recordar en aquest punt, que la situació de l’habitatge ja era dramàtica de per sí abans de la crisi que estem vivint. Una situació d’emergència habitacional provocada per una especulació immobiliària (pròpia del preludi d’una nova recessió) que la pagàvem i la paguem els de sempre en forma de lloguers i hipoteques desorbitades a preus d’or, que s’han vingut traduïnt en una mitjana d’un desnonament cada 10 min. arreu de l’Estat. Tot, amb la complicitat i el permís d’aquells governs que s’autoanomenen del canvi.
És enmig d’aquesta tragèdia social on els llogaters representem un sector molt precari de la societat, els sectors on la flexibilitat i la precarietat laboral ens roba qualsevol perspectiva de futur planificada i estable. Som aquells que paguem amb la nostra pròpia suor, mes rere mes, uns lloguers que estan a anys llum de les nostres condicions laborals i salarials.
Així doncs, si ja partíem d’una emergència habitacional, ara que ens hem quedat sense feina, sense ingressos la pregunta és clara: com podem enfrontar el pagament dels lloguers si no cobrem o si ens han reduït dràsticament el nostre salari? Pensa el Govern de PSOE-UP posar-se al costat de la gent treballadora?
Però un cop més, ens trobem davant d’un Govern de fum, que promet més que fa. La resposta de la ministra Calviño, la més fidel representant de la patronal del Govern de Sánchez, és que ens endeutem amb la banca per a poder enfrontar els pagaments de lloguers. Un deute que evidentment, haurem de pagar posteriorment i que pot arribar a transformar-se en un futur, en una cascada de desnonaments. És que potser algú ens pagarà, quan acabi tot, tots els diners que estem perdent per haver-nos quedat sense feina? Per si no fos poc, alerta que en cas de no pagar el deute contret per la necessitat de pagar el lloguer, aquest deute serà pagat amb fons públic (transferint de nou diner públic a mans de grans propietaris privats), i que serà l’excusa perfecta per a noves retallades.
Aquesta és la resposta del Govern “més progressista de la història de la democràcia”: No tocar ni un mil·límetre els interessos dels grans fons voltors, de les grans immobiliàries, mantenir a preus d’or uns lloguers propis d’una bombolla immobiliària que amb la crisi ja ha explotat i carregar a les esquenes de les més precàries el pes d’una crisi que nosaltres no hem provocat. Aquí, tots ens hem d’apretar el cinturó excepte els d’adalt, els que tenen majors condicions per a poder superar la crisi que estem vivint i que de fet, se’n lucren.
Sembla ser que el Govern en comptes d’escoltar-se a les prop de 10.000 famílies (gairebé la meitat procedents de Barcelona) que han pronunciat al Sindicat de Llogaters que no podran pagar els propers mesos de lloguer, prefereix escoltar a Joan Clos (exalcalde de BCN pel PSC) que ha fundat i presideix un nou lobi, anomenat Asvalt. Aquesta nova associació es presenta com una associació en defensa del petit arrendatari, però que en veritat, no és res més que la representació de fons voltors com Blackstone, que posseeix més de 45.000 habitatges, per a pressionar el Govern per a què mantingui els lloguers intactes.
Per què si tots hem d’ajustar-nos el cinturó, el Govern manté els interessos de les grans multinacionals? No era el Govern el que deia que aquesta crisi la combatíem units/des? Però, almenys, en una cosa tenen raó: el virus no entén ni de fronteres ni de classes. El problema és que ells sí. I ho vénen demostrant rescatant les empreses en comptes de rescatar els milions de treballadors que ens arrisquem la vida a primera línia a hospitals, supermercats i en la resta de serveis essencials o que ens hem quedat sense feina, o obligats a tornar les hores que no són treballades per l’Estat d’alarma i a la vegada, perdonar els 65.000€ que van ser regalats pel rescat de la banca.
És per tot això que des de Corrent Roig, com no pot ser d’altra manera, ens sumem a la convocatòria de la vaga de lloguers d’arreu de l’Estat. Perquè el que és més que segur és que ens trobarem, al llarg d’aquesta setmana, davant d’una onada d’impagaments massius obligats per l’actual situació.
Hem d’organitzar aquest impagament amb la cobertura legal de sindicats i transformar-lo en un impagament massiu. A la vegada és imprescindible l’organització popular. Així com s’han posat en marxa xarxes de recolzament mutu, cal impulsar comités veïnals a cada barri que, coordinats entre sí, organitzin la vaga i la caixa de resistència per a què cap veïna es quedi enrere i poder donar continuïtat a aquesta lluita.
– NO COBREM NO PAGUEM! SUSPENSIÓ DEL PAGAMENT DE LLOGUERS INDEFINIT FINS QUE NO SUPEREM AQUESTA CRISI SANITÀRIA I SOCIAL.
– SUSPENSIÓ DEL PAGAMENT DELS SUBMINISTRAMENTS BÀSICS DE LLUM, GAS I AIGUA!
– EXPROPIACIÓ FORÇOSA I SENSE DRET A INDEMNITZACIÓ I PLANIFICACIÓ DELS PISOS BUITS A MANS DELS FONS VOLTORS I AMB ELLS CREAR UN FONS D’HABITATGE PÚBLIC I SOCIAL PER A QUÈ NINGÚ ES QUEDI SENSE LLAR!
– EXPROPACIÓ FORÇOSA I SENSE DRET A INDEMNITZACIÓ DELS RECURSOS ENERGÈTICS A MANS DE LES GRANS EMPRESES DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC!
– PROHIBICIÓ DE TOTS ELS DESNONAMENTS, ARA I DESPRÉS D’AQUESTA CRISI!
Però no ens podem quedar únicament en l’impagament i la vaga de lloguers. Cal no caure en el resignavirus ni caure en el parany de que podrem combatre “units” aquesta pandèmia de la mà d’aquells que ens estan fent pagar una crisi de la que no en som responsables. Necessitem unitat, sí, però del conjunt de la nostra classe i del poble per reivindicar des de cada lloc de treball, des de cada barri, des de cada xarxa de suport mutu, des de cada balcó i, alhora, des de cada sindicat i organització, un pla de xoc social urgent que miri per a les necessitats de la classe treballadora i el poble, que som els més exposats i vulnerables davant el virus.
I cal ser realistes. Entendre que no hi ha sortida victoriosa possible d’aquesta pandèmia dins del sistema capitalista. Fins que la salut i les necessitats més bàsiques deixin d’estar a mans de la classe capitalista, serà impossible no pagar aquesta pandèmia amb els nostres morts. Perquè el lucre de la burgesia sempre va en contra de les necessitats més bàsiques de la majoria de la societat.