Els drets del col·lectiu LGTBI+ estan constantment amenaçats per unes institucions “tan democràtiques” que donen cabuda a organitzacions ultradretanes que no dubten a utilitzar-nos com a boc expiatori. En aquest context, és totalment comprensible que cada vegada que se celebren unes noves eleccions les alarmes del col·lectiu s’activin i que, en certa manera, la lògica del “vot útil” imperi: millor ells que VOX, no? Encara que “ells” porten des de 2018 en el govern central, i davant la crisi socioeconòmica que vivim on els desnonaments, talls de llum i contractes a temps parcial estan a l’ordre del dia, sembla que no existís una alternativa digna. Podem culpar al poble andalús que no hagi votat aquest mateix mes a PSOE-UP? El PP va obtenir majoria absoluta, però amb l’abstenció més gran des de 1990. Hem d’alegrar-nos que puguin formar govern en solitari quan ja estan governant amb VOX a Castella i Lleó?
Tan absurd és votar al PP per a acabar amb VOX com ho és esperar que aquest no surti enfortit de mandats “d’esquerres” més pròxims a l’oligopoli elèctric que al poble treballador. La desigualtat i polarització socials van del braç i, en absència d’una alternativa real que busqui aglutinar l’interès de la majoria pobra i treballadora, els discursos d’odi continuaran assenyalant a falsos culpables de la misèria social per a salvaguardar a la minoria que es lucra d’ella. I aquesta dinàmica, per la qual l’espai polític de la ultradreta creix, no sols està instaurada en l’Estat Espanyol: és una realitat mundial en tant ho ésla lluita de classes.
La majoria del col·lectiu LGTBI+ és classe treballadora pel que hem d’entendre que, per a combatre les polítiques d’odi, hem d’aliar-nos amb tota la nostra classe, i això passa no sols per combatre als nostres enemics més reaccionaris, sinó també a aquells que els cedeixen espai polític en desatendre les necessitats de la majoria social. Fins i tot les demandes específiques del col·lectiu LGTBI+ són utilitzades per aquests partits com a mer reclam electoral, deixant desastroses conseqüències. On està la Llei Trans de la qual tant s’ha abanderat UP mentre sofríem el tractament enverinat que se li ha donat en els mitjans i discursos parlamentaris? Per què hem d’esperar a una pròxima legislatura si no estan assegurant el que van prometre i que lluny de complir-ho, està portant a l’augment de la transfòbia?
Des de Corrent Roig tenim clar que la lluita contra la LGTBI-fòbia és inseparable de la lluita contra el sistema capitalista i tots els seus agents. No és una tasca fàcil, però la solidaritat de classe és la nostra major arma. Si ens organitzem com a majoria social per a posar en comú els nostres interessos i assenyalar a l’enemic, la ultradreta ho tindrà molt més difícil: hem de construir-nos com a alternativa des de la mobilització social.
Exigim:
Lliure autodeterminació de gènere sense requisits patologitzants. Llei Trans i integral LGTBI JA!
Recursos residencials per al col·lectiu per a fugir de la violència LGTBI-fòbica intrafamiliar i creació d’ocupació pública amb contingent LGTBI. Limitació del lloguer i detenció dels desnonaments! Posem els pisos buits de bancs/fons immobiliaris al servei d’un lloguer social.
Educació sexual i en valors d’Igualtat! Implementació en el currículum escolar amb caràcter obligatori ni un euro més a la concertada catòlica! Educació 100% pública!
Augment dràstic en recursos sanitaris! Necessitem personal format i sensibilitzat contra la LGTBI-fòbia.
Vine a continuar construint aquest programa LGTBI+ de classe a Corrent Roig.