L’OBRERA ES QUEDA AL BARRI

L’Obrera s’ocupa l’1 de maig del 2015 en la manifestació del 1r de maig per la Plataforma Recuperem l’espai comú. Quan vam okupar aquest edifici portava 8 anys buit, propietat de Cajamar (una entitat bancaria i corrupta). Des de la plataforma preteníem obrir un espai que fos per al barri i que el barri autogestiones les seves pròpies activitats. Han passat moltes coses en 3 anys i hem aprés a organitzar-nos internament, a entendre’ns, a valorar què necessita el barri, quines coses triomfen i quines no, etc.

L’Obrera es pot definir com un centre social autogestionat en el qual fem activitats artístiques, esportives, socials, culturals, polítiques, etc. Un centre social que lluita per recuperar coses que s’han deixat de banda per l’administració o coses que ens han sigut robades per les entitats bancàries, un centre social que agrupa projectes del barri i projectes d’altres entitats.

L’Allan i la Cristina durant l’entrevista l CS l’Obrera

Quines activitats s’hi duen a terme? Qui hi pot participar?

Hi ha activitats que s’han consolidat amb més força que d’altres tant a nivell organitzatiu com participatiu. Actualment hi ha el Gimnàs Popular Rukeli (en el que es fa boxa, kik boxing, capoeira, etc.), salsa i baxata, el grup de dones, grup d’artistes, taller de teatre, el taller de lectures polítiques i, a mesura que passa el temps, anem adaptant les activitats en funció de les necessitats del barri i de la voluntat dels veïns i veïnes.

Els divendres tenim una agenda cultural en la que organitzem xerrades, obres de teatre, concerts, obrim el bar i fem sopars i begudes a preus populars.

A les activitats de l’Obrera hi pot participar qualsevol persona que vulgui venir a proposar una activitat o incorporar-se a una activitat, tenint en compte que en cap activitat hi ha ànim de lucre econòmic i que la idea és sempre apropiar-nos del nostre oci o temps lliure, que va des de la pràctica d’esports o la formació política i cultural a tenir la possibilitat de llegir o debatre. Tot allò que té a veure amb l’oci i que al capitalisme està relacionat amb el consum, a l’Obrera intentem donar-li una altra dimensió.

Nosaltres defensem un espai que és del i per al barri i dins de l’Obrera intentem respectar la convivència i la diversitat. En aquest sentit no tolerem cap actitud masclista, racista, lgtbifòbica o feixista i sempre intentem treballar-les i reeducar-nos des de la pedagogia.

Quin és el funcionament, qui el decideix i com us organitzeu?

Les decisions les prenem entre tots i totes a l’assemblea gestora dels diumenges i és on presenten els projectes, idees i activitats i entre totes decidim que és el que millor pot anar per al barri.

A les assemblees pot assistir qualsevol persona que vulgui participar o proposar idees. Intentem que aquestes assemblees siguin transparents i horitzontals i, a partir d’aquí, constituïm les comissions amb persones voluntàries que considerem necessàries per a dur a terme totes les activitats.

El que busquem és que les persones de l’Obrera no vinguin només a consumir activitats sinó que es facin càrrec, s’involucrin i es responsabilitzin de l’organització interna, de la neteja i de tot el que calgui per a que l’Obrera segueixi funcionant.

Contra quin model lluita i per què cada vegada en participa més gent?

Això te a veure amb el que comentàvem abans de reapropiar-nos del que el capitalisme entén per oci. Nosaltres lluitem contra aquells models d’oci en els quals només ets un consumidor que pagues una quota i ja està, no tens capacitat de decidir l’organització dels espais i no tens perquè establir un model de coaprenentatge, d’autogestió ni de companyerisme amb la resta.

Lluitem contra el model capitalista que ens obliga a les treballadores a renunciar al nostre temps lliure, sobretot als barris dormitoris on els veïns i veïnes no tenen temps ni diners per a gaudir-ne. A l’Obrera estem construint un espai de trobada i de suport mutu i l’organització barrial de l’oci és un tema, moltes vegades oblidat, i que és molt important.

Pensem que és un model que està tenint molt d’èxit: la gent ve, se sent còmode i hi participa.

Quin conflicte té l’Obrera amb Cajamar? Què s’ha fet fins ara?

La propietària legal de l’Obrera és Cajamar i pretén vendre l’immoble per uns dos milions d’euros (el preu és més baix perquè l’espai està okupat i sempre costa més vendre un edifici okupat perquè porta problemes). Des que van decidir vendre l’Obrera van iniciar-nos un procés judicial en el qual ens va arribar una denuncia dirigida a ignorats okupants perquè no ens coneixien i, com que els okupants eren ignorats, el desnonament es feia efectiu en 10 dies (d’això fa ja quasi bé un any) i nosaltres vam anar als jutjats per auto-inculpar-nos 17 persones per a que poguéssim entrar en un procés judicial i tenir la possibilitat de negociar. Des de llavors, Cajamar mai ha estat interessada en negociar qualsevol cessió pactada amb nosaltres i sempre ha explotat la via judicial perquè, evidentment, confien en la defensa de la propietat privada. Alguna vegada sí que ens han convocat a alguna reunió amb compradors interessats en l’Obrera que volien tirar-la a terra i edificar de nou. Ens han ofert locals de 60 metres quadrats o pisos a preus més reduïts per a que els revenguéssim, però són propostes que a nosaltres no ens han interessat perquè no és el model que volem construir d’especulació. L’Obrera simbolitza tot el contrari del que Cajamar ens ha ofert.

El 25 de setembre se celebra el judici i la resposta de la gent va ser molt bona, quasi bé dos centenars de persones es van concentrar davant dels jutjats de Sabadell, la defensa dels nostres advocats va ser impecable i els nostres companys/es molt tranquil·les.

Ens enfrontàvem a un judici ràpid en el qual no teníem dret a articular una defensa del nostre projecte ni a portar testimonis i nosaltres vam escollir l’estratègia de, igualment, preparar una defensa i portar testimonis. Des del principi la jutgessa ens podria haver dit que no procedia però ha escoltat tota la defensa i això, d’entrada, és positiu. Ara estem a l’espera de la sentència.

Quina és la postura de l’Ajuntament? De qui voleu/busqueu el recolzament?

El passat 26 de juliol l’Obrera vam presentar una moció al ple de l’Ajuntament i es aprovar per majoria a favor que l’Obrera es quedés al barri i en contra del possible desnonament al qual ens enfrontem. L’Ajuntament ha intentat mediar entre Cajamar i nosaltres i ha servit només com un ente negociador. Ens han donat el seu recolzament a nivell moral o simbòlic però en aquests termes entenem que tampoc poden fer molt més. El suport públic de l’ajuntament ens ha servit per a tenir guanyar visibilitat a la ciutat i com a possible eina de pressió a Cajamar però, mes enllà d’aquests dos aspectes, per part de l’ajuntament i de les institucions en general, hi ha impotència respecte aquest tipus de projectes al marge de la seva gestió habitual perquè, al cap i a la fi, l’ajuntament no pot obligar a Cajamar a cedir-nos l’Obrera, no pot donar-nos un local que equivalgui a l’Obrera i no pot expropiar l’Obrera, així que ens hem de buscar la vida pels camins que puguem i en això estem.

Hem rebut suport de moltíssims col·lectius, d’altres centres socials d’organitzacions de Sabadell, del Vallés, de Barcelona i a nivell estatal i internacionalment. I, el més important, els veïns i veïnes del barri del sud de Sabadell. En aquest sentit, qualsevol mostra de suport que rebem és benvinguda.

“L’Obrera es queda al barri” però com? 

Estem convençudes que el camí que hem de seguir és el que hem seguit fins ara: és el de l’organització popular des del barri i construir el teixit entre veïns i veïnes i entitats del barri i de la ciutat. Ens hem d’agrupar i és molt important fer accions de pressió i molta lluita.

Què podem fer per recolzar l’Obrera en la lluita contra Cajamar? 

A col·lectius, organitzacions i entitats els hi diem que l’Obrera és seva quan la vulguin i necessitin, per a establir projectes conjunts i per a defensar els espais comuns i autogestionats.

Hem de tenir present que tot el que hem creat a l’Obrera va més enllà de l’edifici en sí. Són relacions, experiències i projectes que no es trenquen per perdre les quatre parets en les que estem instal·lats, per tant, si algun dia ens hem d’enfrontar a un desnonament o perdem el local, tot això que hem construït seguirà endavant.