Condemnem sense pal·liatius la repressió endegada des del Ministeri de l’Interior per criminalitzar la lluita sindical i social, volent “fer un problema d’ordre públic” on solament hi ha lluita contra la injustícia social i en defensa dels drets i els serveis públics.
Les ordres donades per la Fiscalia General de l’Estat per a què es demanin penes de presó a totes les persones que passin a disposició judicial després de ser detingudes per haver participat en piquets, concentracions, escratxes, manifestacions, etc. estan portant a tenir centenars de casos en l’actualitat, on s’estan demanant penes de presó de 2, 3, 4, 5 i fins a 8 anys de presó per fets que no han causat danys de cap tipus.
En canvi, per casos que han tingut greus conseqüències, com el cas Arena en el qual van perdre la vida cinc joves, el fiscal està demanant quatre anys de presó per a l’únic acusat per “cinc homicidis imprudents greus”, per posar un exemple. La justícia distingeix molt bé la lluita de classes, ficant a la presó les persones de la classe obrera i en casos molt especials de la classe dominant. En aquests mínims casos els indults, recursos i prescripcions acaben per posar en llibertat ràpidament “els seus” condemnats.
Tot això succeeix abans que hagi entrat en vigor la nova Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa, que eleva les penes que fins ara eren “faltes” al grau de “delicte” i deriven uns altres cap a sancions administratives, sotmetent a la completa indefensió la població en general i els activistes socials i sindicals en particular.
Casos concrets com els següents són solament una mostra de la repressió desplegada pel govern:
– Urtzi i Telle, joves bascos condemnats a dos anys i mitjà de presó per fer pintades durant la manifestació de la vaga general del 29-M, que ja estan complint presó;
– Carlos i Carmen, condemnats a tres anys de presó per participar en un piquet de la vaga general del 29-M a Granada;
– Alfon, jove antifeixista madrileny detingut sense cap causa en la vaga general del 14-N, al que se li demanen 5 anys i mig de presó;
– Pablo, Jorge i Iñaki, joves de Logroño, als quals se’ls demana 22 anys de presó per participar al 14-N;
– Laura Gómez a qui demanen 3 anys i sis mesos per cremar uns bitllets de joguina el 29-M davant la Borsa de Barcelona;
– Les 14 persones del 15-M identificades a Madrid a la manifestació del 15/05/2011 a qui demanen 74 anys de presó;
– Miguel i Isma, detinguts després del 22-M que van passar 82 i 72 dies a la presó preventiva;
– Eva i Rodrigo, el cas de “Quatre Camins Conca”, la fiscalia els demanava 7 anys i mitjà, en el primer judici Eva ha estat absolta i Ricardo condemnat a 8 mesos per “resistència a l’autoritat”;
– David, Sergio, Os i Javi, detinguts el 14-N a Xixó per als quals demanen dos anys i quatre mesos de presó;
– Les milers i milers de multes i sancions imposades per convocar o participar en mobilitzacions, i un llarg, molt llarg etcètera.
La Reforma Laboral de febrer de 2012, és una llei no només desreguladora dels drets laborals, sinó, alhora, una llei repressiva sobre milions de persones treballadores: en aquests tres anys, més d’un milió de treballadors i treballadores han vist retallat el seu dret fonamental per excel·lència: el dret a guanyar-se el pa; la negociació col·lectiva i la cobertura dels convenis ha baixat més de 25 punts; la depreciació i la baixada de sous, ha situat el salari més freqüent en menys de 700 €; la salut laboral s’ha deteriorat seriosament davant l’empitjorament de les condicions del treball i la llibertat absoluta de l’empresari, ha conformat un control quasi absolut sobre el treballador, conformant un model de relacions laborals feudal.
Alhora, la Reforma Laboral ha dotat a l’empresariat d’impunitat davant actes de violació dels drets fonamentals de les treballadores i treballadors i, igual que la futura llei Mordassa, crea un estat continu d’excepció on l’única seguretat és la dels negocis i el sacrosant benefici patronal.
Davant aquest situació, el Bloc Combatiu i de Classe manifesta que participarà en la setmana de lluita antirrepressiva que desenvoluparà mobilitzacions descentralitzades en totes les ciutats durant la setmana del 9 al 15 de febrer de 2015 i cridarà a la classe treballadora a mobilitzar-se contra aquesta repressió d’Estat que menysprea l’anomenat “estat social democràtic i de dret” que hipòcritament afirmen que gaudim.
BLOC COMBATIU I DE CLASSE:
ALTERNATIVA SINDICAL DE TREBALLADORS (AST)
BALADRE
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL (CNT)
COMISSIONS DE BASE (CO.BAS)
COORDINADORA SINDICAL DE CLASSE (CSC)
ECOLOGISTES EN ACCIÓ
INTERSINDICAL ARAGÓ (IA)