A tots els companys i companyes de Sindicalistes per la Unitat Popular,Davant el gir de 180% fet per Izquierda Unida i Alberto Garzón després de les eleccionsTREURE EL PP PER POSAR EL PSOE NO ÉS UN CANVI, ÉS UN RECANVI
Els qui vam participar en les passades Eleccions Generals impulsant les llistes d’IU-UP des de Sindicalistes per la Unitat Popular (SUP) reivindiquem el treball fet: la lluita per un programa en defensa de la classe treballadora, que vam portar a les empreses i als barris, que vam elaborar en forma col·lectiva i democràtica i que va ser defensat pels candidats i candidates de SUP electes en les primàries.
Dèiem que “el programa no és un conjunt de ‘suggeriments’ sinó un contracte social, que ens compromet a lluitar per ell”
Defensàvem un programa de ruptura: “Eludir la ruptura en honor d’un suposat realisme és repetir el que ens ha conduït a l’actual estat de catàstrofe social i reculada en tots els terrenys. És convertir els anhels de canvi en un simple recanvi.
Estem convençuts que no hi haurà canvi social possible sense anar a les arrels: sense reprendre la lluita obrera, sense un programa d’emergència a favor de la classe treballadora i el poble, sense enfrontar-nos als banquers i a l’Ibex 35, sense enfrontar-nos a la Troica i al règim monàrquic”.
Vam alertar contra les maniobres dels polítics de sempre, contra la “vella política”:
“la que representen partits com el PP i el PSOE, entre d’altres, que han fet un hàbit de les paraules buides, del “puc prometre i prometo”; dels programes que no es compleixen o es rebutgen l’endemà de les eleccions“.
Vam fixar amb claredat el nostre compromís:
“El compromís (…) és amb els treballadors i les treballadores, amb les seves necessitats i demandes i no amb les institucions del règim ni amb les lleis que cal tirar a baix”
El nostre programa, Pa, Treball i Sostre¨ partia de l’exigència de la derogació de les reformes laborals (la del PSOE i la del PP) per acabar amb els acomiadaments massius, els EROs i ERTOS, i defensava, entre altres coses, la creació d’ocupació i l’augment de salaris, tenint com a mesura “estrella” el treball garantit com a obligació de l’Estat.
Vam dir també que els diputats/as que obtinguéssim havien de tenir l’objectiu clar de “fer del Congrés dels Diputats una tribuna de denúncia i defensa dels interessos i drets de la majoria social, per posar aquesta representació al servei de la lluita”.
Lamentablement, el que ha succeït després del 20D és que l’actuació de la direcció de la candidatura, en particular de la seva principal figura, Alberto Garzón, ha estat el contrari del que s’ha dit i promès en la campanya electoral.
Alberto Garzón s’ha convertit ara en el principal defensor d’un “govern de l’esquerres” encapçalat pel PSOE, el partit de l’OTAN, de les reformes laborals i del pensionàs, el de la corrupció i la reforma constitucional exprés per fer del pagament del deute la principal obligació de l’Estat; el del desmantellament industrial del país; el de la Troica.
Ens diuen que “l’important és fer fora al PP”, però on queda llavors allò tantes vegades repetit d’acabar amb el bipartidisme? Arengar, amb justa raó, contra “la casta” i el bipartidisme per a, a continuació, donar suport a un govern del PSOE és el que ha fet Podem. Per a aquest viatge no feien falta alforges.
Fer fora el PP per posar-hi el PSOE és el que està succeint des de fa 30 anys i així ens va. Defensar en la campanya electoral un programa i llençar-lo per la borda l’endemà és justament el que hem criticat i el que ara ha fet Garzón, avançant per la dreta a Podemos, a qui ha criticat per posar treves a un govern de Pedro Sánchez.
Molts dels sindicalistes que vam donar suport a la candidatura ho vam fer pel seu compromís exprés de lluita per la derogació de les reformes laborals (del PSOE i del PP). En la proposta de Garzón al PSOE la reforma laboral de Zapatero ha desaparegut. És a dir, la reforma que va baixar les indemnitzacions de 45 a 33 dies, que permetia ‘acomiadament objectiu’, amb 20 dies/any d’indemnització, en base a ‘futures pèrdues’, la que permetia a les empreses modificar unilateralment les condicions de treball, la que facilitava els acomiadaments per “raons econòmiques, tècniques o de producció”…. aquesta reforma s’acata sense més. I pitjor encara, ja sabem a què li diu Pedro Sánchez “derogació de la reforma del PP”, com ho demostra el seu acord amb Ciutadanos.
Lamentablement, i a una velocitat vertiginosa, hem acudit a l’hàbit de sempre, el de el “puc prometre i prometo”, el dels programes que no es compleixen o es rebutgen l’endemà de les eleccions”.
NO EN EL NOSTRE NOM
I tot això s’ha fet, a més, sense la menor consulta als qui conformem les candidatures. Promoure assemblees d’Unitat Popular per discutir si UP es conforma com un nou partit, mentre els dirigents d’Izquierda Unida, des del minut ú després de les eleccions, fan el que han fet, al nostre judici converteix Unitat Popular no en un nou projecte sinó, com a màxim, en un canvi de nom d’Izquierda Unida.
Izquierda Unida té tot el dret a opinar que les seves propostes són coherents amb la seva trajectòria i programa, té el dret a repetir experiències com la del govern d’Andalusia, el tripartit de Catalunya o els molts governs municipals on participa amb el PSOE. Té dret a confiar que els dirigents de CCOO i UGT negociaran amb el nou Governo canvis positius en la reforma laboral… Però Izquierda Unida no tenia cap dret a fer-ho atribuint-se la representació de tota la candidatura: No en el nostre nom!
Reivindiquem, una vegada més, el treball fet i el programa de Sindicalistas por la Unidad popular, i agraïm i felicitem a tots els companys i companyes que hem treballat junts en aquests mesos. Però amb la mateixa claredat i lleialtat que vam fer l’acord, avui diem que el suport donat des de sectors de Sindicalistas por la Unidad popular al gir donat per la direcció d’Izquierda Unida fa inviable seguir marxant junts. I demanem per tant que es deixi d’utilitzar el nom de Sindicalistes per la Unitat Popular.
De l’actual aritmètica parlamentària no hi ha opció per a un govern que no sigui un nou servidor de la Troica i del règim, Més de tres dècades de governs alterns PSOE-PP, així ho avalen. No anem per tant a donar suport, ni per activa ni per passiva, a cap govern del PSOE. Surti el govern que surti ens tocarà enfrontar-lo i treballar amb summa paciència per reprendre l’únic camí real per al canvi: el de la lluita obrera.
Estem convençuts que en aquesta lluita al carrer i a les empreses, ens trobarem amb molts companys i companyes amb els que hem conformat la candidatura, perquè marxar separats no pot, ni ha d’impedir colpejar junts.
Primeros firmantes:
(Para firmar: manifiestonoennuestronombre@gmail.com)
Laura Requena
2ª en la candidatura de IU-UP al Congreso por Málaga
Isabel Pulido
2ª en la candidatura de IU-UP al Congreso por Sevilla
Gaspar Torres Collado
2º en la candidatura de IU-UP al Congreso por Toledo
David Pérez
Candidato de IU-UP al Senado por Sevilla
Antonio Rodríguez Carrillo
Candidato de IU-UP al Congreso por Madrid
Mercedes del Vas Rioja
Candidata de IU-UP al Congreso por Madrid
Pilar León Oliva
Candidata de IU-UP al Congreso por Madrid
Alfredo Jiménez Luengo
Candidato de IU-UP al Congreso por Madrid
Miguel Gómez
Candidato, suplente, de IU-UP al Congreso por Madrid
Ángel Luis Parras
Candidato, suplente, de IU-UP al Senado por Madrid
Joaquín Flores
Comité de Empresa de Extruperfil, CCOO
Enrique Pirobe Cañas
Comité de Empresa de OHL- jardinería, COBAS
Edgardo Luis Magna
Comité de Empresa Transcom, COBAS
Rafael Chercoles
Comité de Empresa de FCC- jardinería, COBAS
Miguel Ángel Ruiz
Comité de Empresa Indra, COBAS
Mario Enrique Zorrilla
Comité de Empresa Comunidad de Madrid, COBAS
Juan Carlos Pérez
Comité de Empresa ALTAIR, COBAS
Federico Lozano Matías
Comité de Empresa de Valoriza- jardinería, COBAS
Manuel Valverde Ramírez
Delegado sindical Ayuntamiento de Alcorcón, Cobas
Félix Esquide
Comité de Empresa de Servitelco, abogado equipo jurídico de Cobas
David González
Comité de Empresa Metro de Madrid, Cobas
Marcial Benjamín Balta
Comité de Empresa Transcom, COBAS
Antonio Montorio
Comité de Empresa Indra, COBAS
Rubén Vargas
Comité de Empresa ALTAIR, COBAS
Raúl Rodríguez
Comité de Empresa de FCC- jardinería, COBAS
Sabino Guisado Jiménez
Comité de Empresa Comunidad de Madrid, COBAS
Óscar Aitor Muriel González
Digitex, Cobas
Beatriz Martín
Comité de Empresa de FCC- jardinería, COBAS
Antonio Candel
Comité de Empresa de OHL- jardinería, COBAS
Felipe Colomer
Comité de Empresa Indra, COBAS
Andrés Gonzalo Perea
Comité de Empresa de OHL- jardinería, COBAS
Antonio Garrido
Sindicalista de Cobas (Sevilla)
José Lucas Arévalo
EMT, Comisión Intersectorial de Cobas Madrid
Cibeli Luz
AMPA “Mesón del Moro” (Sevilla)
Enrique Navas
Metro de Madrid, Cobas
Alfonso Araque
EMT, Comisión Intersectorial de Cobas Madrid
Concepción Martínez
EMT, Comisión Intersectorial de Cobas Madrid
Victoria López
ATENTO, Comisión Intersectorial de Cobas Madrid
Rosa Torres
Ex trabajadora de UPS- Vallecas, Comisión Intersectorial de Cobas Madrid
Pedro García
Plataforma de Afectados por el PER (Sevilla)
Ricardo López
Ex trabajador de UPS- Vallecas, Cobas
Juan P. Ramos
Representante de Corriente Roja Sevilla en Sindicalistas por la Unidad Popular
Arturo Sánchez
Ex trabajador de UPS- Vallecas, Comisión Intersectorial de Cobas Madrid
Alejandro del Río
Equipo jurídico de Cobas
Emilio López
Metro de Madrid, Cobas
Marco González
Activista estudiantil Universidad de Sevilla
Mª Carmen Triviño
Jubilada, Rivas Vaciamadrid, Cobas
Adri Montes
Industrias Químicas, Cobas
Ángel Luis Sierra
Jubilado, Rivas Vaciamadrid, Cobas
José León Sanz
Jubilado EMT, Cobas
Enrique Ojeda
Bº de la Concepción, Cobas
Jesús Fernández
Industrias Químicas, Cobas