Reproduïm a continuació, i donem el nostre suport, un manifest dels docents d’un institut del Baix Llobregat exigint reivindicacions a la Conselleria d’Educació:
El present manifest va ser signat a finals del mes de maig per 59 dels 69 docents de l’Institut Vall d’Arús de Vallirana (Baix Llobregat, Barcelona) amb l’objectiu de fer arribar les nostres reivindicacions a la Conselleria d’Educació. Transcorregut més d’un mes des del seu enviament, encara no hem rebut resposta. És per això que hem decidit fer públic el manifest per posar-ho en coneixement de tota la comunitat educativa i la societat civil.
A l’atenció del Conseller d’Educació Josep González i Cambray.
Benvolgut conseller:
Amb motiu de la present, el claustre de l’Institut Vall d’Arús volem expressar la nostra sorpresa i el nostre malestar davant les darreres mesures anunciades per la seva conselleria. No entenem i no acceptem l’aprovació de manera unilateral de tota una sèrie de mesures que ens afecten de manera tan directa en la nostra feina diària. Considerem un greu error i un menyspreu al col·lectiu docent l’aprovació improvisada i sense temps material d’adaptació dels nous currículums als cursos senars de l’ESO i al Batxillerat, així com del nou calendari acadèmic.
Una decisió d’aquestes dimensions s’hauria de consensuar amb tota la comunitat educativa (mares, pares, alumnat, docents, personal del PAS, Conselleria…) en espais adients per al seu debat i amb el temps suficient. La improvisació i les presses, com ja deu saber, són enemigues mortals de l’aprenentatge. A més, per implementar tots aquests canvis caldria una formació adient, de la qual, els equips docents a dia d’avui n’estem seriosament mancats.
A més, les retallades que van començar ja fa massa temps (curs 2009 – 2010) i que continuen sent un llast en el nostre dia a dia com a docents també són un fre a l’hora d’implementar un currículum nou. Sense més recursos, baixada de ràtios a tots els nivells, sense hores de gestió del professorat… aquests canvis són impossibles. És tirar pel dret en aquest i en aquestes circumstàncies amb un nou currículum pot suposar fomentar la segregació de l’alumnat als centres en funció de les característiques (grans o petits) i recursos d’aquests. En aquest sentit, no ens sembla gens normal que a dia d’avui s’estigui incomplint la llei que obliga el govern de Catalunya a invertir un 6% del PIB en Educació. Actualment, el percentatge d’inversió es situa en el 3,7%, no arribant encara a la mitjana de la inversió europea en educació (4,6%). Necessitem més inversió als centres i menys lemes de màrqueting i auto ajuda que queden molt bé però ajuden molt poc. També volem fer menció en aquest apartat en que mostrem el nostre rebuig frontal a les retallades inadmissibles que estem patint, a les ràtios que, tot i el descens demogràfic de la població en edat escolar que comencem a apreciar sobretot a l’ensenyament secundari, no s’ha traslladat a una baixada de ràtios que considerem fonamental per avançar en la qualitat de l’ensenyament públic. En centres com el nostre, amb múltiples línies, és encara més important disposar de més espais i mitjans, de més inversió per evitar una deriva molt perillosa que es comença a notar a molts centres, també al nostre: macrocentres educatius cada vegada menys preparats per atendre el seu alumnat.
Tampoc ens sembla gens normal el funcionament vertical que cada cop més podem observar als centres d’ensenyament públic i que són més propis de l’empresa privada. Els centres d’ensenyament públic haurien de ser un espai de debat acollidor i democràtic, on tot l’equip docent tingués veu i vot per decidir el seu futur i la manera com educar l’alumnat, futura ciutadania. En aquest sentit, creiem que és fonamental derogar amb caràcter d’urgència els Decrets de Plantilles, Autonomia de Centres i Direccions de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) que jerarqutzen la nostra organització i vulneren els principis d’igualtat i equitat en l’accés i l’exercici de la funció pública docent. Dins d’aquest mateix punt volem reclamar d’igual manera la fixesa del personal interí en frau de llei i abús de temporalitat. En qualsevol altre àmbit laboral aquesta situació seria sancionada severament per l’administració pública. Per que no passa el mateix en aquest cas? Per què docents amb molts anys d’experiència veuen perillar el seu lloc de feina i el seu respecte faltat d’aquesta manera? L’ensenyament i l’aprenentatge tenen a veure amb persones, no amb objectes ni amb números. Tractem a les persones com es mereixen i garantim els seus drets, no els vulnerem.
A més, i per si fos poc, ens trobem desemparats per la seva conselleria davant les sentències judicials que obliguen a impartir un 25% de classes en castellà, posant en seriós perill el model d’immersió lingüística a casa nostra.
Esperant la consideració de tots aquests aspectes per part de la Conselleria que vostè presideix i agraint per endavant la seva atenció ens acomiadem de la seva persona no sense abans desitjar-li molta força i encert en la seva important tasca.
Atentament
Claustre Institut Vall d’Arús Vallirana (Barcelona), maig de 2022