Escrit per Antonio Rodríguez i Jessica
Sens dubte, els grans triomfadors de les passades eleccions municipals van ser les candidatures d’unitat popular. Unes candidatures de les quals la creació responia al cansament i a la urgència d’amplis sectors populars de posar fi als plans d’ajustament de la UE i la Troika, fer fora el PP, trencar el bipartidisme PPSOE i començar a revertir la situació. En el cas de Madrid, després de més de vint anys de majories del PP, la candidatura Ahora Madrid, amb Manuela Carmena al capdavant, aconseguia l’alcaldia de la ciutat. S’havia aconseguit un dels objectius: fer fora el govern corrupte i antisocial del PP. El que esperen ara els votants, la població de les barriades, és que es compleixin els compromisos i comenci a materialitzar-se el canvi que tots anhelem.
La gent de Corrent Roig, durant la campanya electoral, aprofitem totes les oportunitats, ja sigui en els actes on vam intervenir o en els nostres pamflets i vídeos electorals, per plantejar amb claredat quin ajuntament feia falta i al servei de qui havia d’estar. Calia un ajuntament al servei del poble treballador i que posés en marxa de manera immediata les mesures d’urgència del programa d’Ahora Madrid, començant per aturar els desnonaments, garantir les necessitats més bàsiques de les famílies com la llum, l’aigua i l’alimentació, paralitzar la privatització dels serveis públics i remunicipalitzar els que havien privatitzat en benefici de les grans constructores. I tot això sense demorar la posada en marxa de l’auditoria del gegantí deute municipal, per conèixer com l’han generat, qui són els seus responsables i beneficiaris i fer-los pagar per això. No és pot continuar pagant un deute il·legítim, més encara a costa de no atendre la situació d’emergència social que patim.
Ara, després de la investidura i la constitució del nou govern municipal, ha arribat el moment de començar a complir amb el promès i demostrar el compromís amb la població treballadora i els més desfavorits. Heus aquí alguns dels problemes més urgents.
Aturar els desnonaments
El compromís de paralització dels desnonaments va ser la primera i més solemne de les mesures del programa d’urgència de Ahora Madrid. Va rebre més de 15.000 vots en el procés de primàries de la candidatura; va ser defensada a la campanya electoral i anava recolzada amb la signatura de més d’1.400.000 persones que van signar la ILP que va promoure la PAH.
Lamentablement, la resposta de la recentment estrenada regidora d’Habitatge anava per altres camins quan va declarar que “no farem front a la policia perquè no desallotgi; no som la plataforma antidesnonaments”,”sempre actuarem amb legalitat”. En la mateixa entrevista informava que es reuniria en breu amb el degà dels jutjats de la plaça de Castella i el servei de llançaments per “coordinar i conèixer abans els desallotjaments i buscar solucions adequades”.
Manuela Carmena, per la seva banda, la primera cosa que va fer un cop investida com a alcaldessa, va ser reunir-se amb el president de Bankia, Goirigolzarri, amb qui va parlar de “l’afany de part de les dues parts de posar-se a treballar conjuntament”. Va trucar a la col·laboració de la banca amb l’ajuntament i va apuntar la compra municipal de “actius immobiliaris”. Uns habitatges que, realment, el poble ja els ha pagat folgadament amb un rescat multimilionari i que necessitem per formar un parc públic de lloguer social i perquè ningú es quedi al carrer.
La reacció de la PAH de Vallekas davant d’aquests fets és comprensible i més que legítima. Això és el que diuen en el seu comunicat: “És urgent que Carmena i la regidora d’Habitatge, Marta Figueres, es reuneixin amb els grups d’habitatge i la PAH per recollir les seves exigències i propostes, conèixer la seva anàlisi de la situació, establir canals clars de comunicació i determinar prioritats. No és presentable que Carmena s’hagi reunit ja amb els responsables dels desnonaments, llegiu gestors de Bankia, i no amb la PAH. Si han vingut a obrir el govern municipal a la ciutadania, val més d’hora que tard”.
Neteja Pública
Els treballadors/es de la neteja viària i la jardineria de Madrid demanen a Carmena una mesura urgent: la retirada del ERTO amb la suspensió temporal d’ocupació de 45 dies a l’any que afecta cada treballador/a que suposa una pèrdua efectiva de 2.300 llocs de treball i un greu deteriorament del servei. Tot això com a primer pas cap a la necessària remunicipalització del servei.
Pel que fa a la neteja de les escoles públiques, Manuela Carmena va llançar a la premsa l’ocurrència que fossin “cooperatives de mares” les que s’encarreguessin d’aquest servei. Però el que cal és remunicipalitzar el servei i, de passada, mostrar que la lluita contra el masclisme és una cosa més que paraules.
El transport públic: la situació de l’EMT
Els treballadors de l’EMT denuncien des de fa temps la disminució dels serveis, amb una flota cada vegada més envellida, manca de personal i de recanvis en tallers, el que implica un servei cada dia de pitjor qualitat.
Però l’amenaça més gran que plana avui sobre el transport públic de viatgers, és el model de finançament aprovat pel Consorci Regional de Transports. Un model que
penalitza l’EMT davant les empreses privades, provocant que s’hagi passat d’un superàvit de 400.000 euros a un dèficit de 26 milions. És tota una política orientada a justificar accions contra el transport públic, des de les retallades salarials als treballadors i treballadores fins a la mateixa privatització de l’EMT. És urgent denunciar i fer enrere aquest model de finançament i fer les inversions necessàries per assegurar un transport públic assequible i de qualitat.
L’Ajuntament ha de posar sobre la taula que el seu compromís és amb els treballadors i el poble de Madrid
Davant de la cridòria de Montoro i el soroll de la caverna mediàtica, no es pot reaccionar de manera timorata i defensiva. No es pot renunciar a compromisos del programa com el de crear una banca pública municipal. No es pot dir que no es poden aturar els desnonaments perquè actuem en l’estricte marc de la “legalitat”. I no es pot declarar que el programa votat per les bases s’ha convertit, a una setmana de les eleccions, en una llista de “suggeriments no vinculants”. Tot això, a més, sense la menor consulta a les bases de Ahora Madrid, que són les que han de tenir l’última paraula.
El suport electoral a Ahora Madrid no va ser un xec en blanc i els compromisos estan per complir-se. Les bases d’Ahora Madrid, les que vam donar suport a la candidatura, estem obligats a demanar la paraula.
Fer fora el PP va costar un gran esforç, però va ser el més fàcil. La tasca més dura comença ara, quan cal complir els compromisos, apel·lant a la mobilització i enfrontant-nos a les lleis injustes que impedeixen atendre les reivindicacions populars.