Escrit per Corrent Roig / Corriente Roja
Tal com temíem, la causa judicial contra Juana Rivas ha seguit el seu curs. Se l’acusa no d’un, sinó de DOS delictes: «sostracció de menors» i de «desobediència a l’autoritat». Pel que la Fiscalia de Granada, sol·licita contra ella cinc anys de presó i sis de retirada de la pàtria potestat.
No més violència institucional!
Com han denunciat alguns mitjans, l’escrit de la Fiscalia ignora deliberadament el fet que tant Juana Rivas com els seus fills tenen la consideració de víctimes de violència masclista i que ella no va sortir d’Itàlia amb els menors per capritx, sinó fugint de la seva parella, que ja havia estat condemnat durant l’any 2009 per maltractaments contra ella, i a qui Juana va denunciar de nou en arribar a Espanya.
Ignora igualment que si Juana Rivas es va veure obligada a desobeir, va ser per protegir als seus fills d’un pare maltractador i a impedir que se l’endugués a Itàlia. Tant la Llei del 2004, com les diferents lleis estatals aprovades per a la protecció a la infància i adolescència, recullen l’obligació de l’Estat de garantir la seguretat dels menors davant el mínim risc de sofrir violència per part dels seus progenitors. El recent Pacte d’Estat contra la violència masclista, actualment en suspensió per manca de recursos, aprofundeix en això i en la consideració que un maltractador no pot ser un bon pare. Però la veritat es que el Jutjat de Granada es va saltar i se segueix saltant a la torera tota aquesta legislació, emetent les resolucions judicials.
Aquesta petició de la Fiscalia, a l’espera de celebrar-se el judici oral, és un ròssec al cúmul de despropòsits i de barbaritats en el tractament judicial i mediàtic que s’ha fet d’aquest cas (denúncia guardada en un calaix durant més d’un any, etc.).
Per què Juana Rivas?
A Juana Rivas se la jutja en primer lloc per haver-se atrevit a desobeir la justícia, més encara tractant-se d’una dona. La condemna que es demana per a ella pretén ser un «càstig exemplar» i un «avís per a navegants», per a qualsevol altra dona que pretengui fer el mateix.
I en segon lloc, se la vol castigar per haver despertat tant suport i solidaritat, a més del linxament mediàtic al que va estar sotmesa, i perquè la seva lluita forma part d’una més amplia, la que vol acabar amb aquesta violència masclista i amb els errors del sistema, lluita en què s’ha demostrat que la pressió i la mobilització en el carrer són l’únic camí.
Cal intensificar la lluita i el suport i solidaritat amb Juana Rivas
En aquests moments és més necessari que mai seguir organitzant-se per plantar cara a aquest govern i aquest sistema judicial burgès, masclista i corrupte, per exigir al carrer les mesures necessàries contra aquesta violència i per dur a terme una campanya en solidaritat amb Juana Rivas, exigint la retirada de tots els càrrecs que se li imputen. Cal proposar a les organitzacions feministes, estudiantils, sindicals, polítiques o socials que aquesta sigui una de les principals reivindicacions del proper 8 de Març, l’exigència de retirada de tots els càrrecs contra Juana Rivas.