Per Lucia DEn el context d’un 2019 ple de mobilitzacions exigint mesures per a frenar el canvi climàtic, i en el qual la preocupació per la greu crisi ambiental s’ha estès, sobretot entre els i les més joves, el pacte PSOE-UP pot ser un alleujament per a molts/es de les companys/es amb les qui hem estat lluitant colze a colze aquests darrers mesos als carrers. Enfront dels anteriors governs, que negaven la importància de prendre mesures cap a una “transició ecològica”, aquest reflecteix les principals demandes del moviment: potenciar les energies renovables, posar damunt de la taula la necessitat d’un “nou model energètic”, l’ “economia circular” com a horitzó, plans de mobilitat i transport sostenible, o plans de protecció dels ecosistemes naturals, entre d’altres.Bones intencions per al 2050 no és suficient
És necessari posar mesures urgents sobre aquestes problemàtiques, i és per això que, a tots i totes les que us sentiu escoltats/des per la preocupació del nou Govern cap a la crisi ambiental, us convidem a aprofundir en les mesures que es plantegen i com es plantegen. La majoria de les mesures no tenen data -o almenys any- d’aplicació, i els objectius que es fixen per a aconseguir la majoria d’elles tenen com a límit el 2050. Segons una anàlisi publicada al Breakthrough National Centri for Climate Restoration per David Spratt, el 2050 seria més que tard per a tenir els objectius complerts, ja que molts estudis apunten al fet que per a aquestes dates la temperatura global haurà augmentat gairebé 3 °C, la qual cosa destruiria grans ecosistemes i provocaria l’exili de milers de milions de persones dels seus territoris -afectats/des pels forts canvis ambientals.
D’altra banda, en una legislatura de 4 anys, plantejar dates d’aplicació o objectius per a 2040 o 2050 recorda massa a les declaracions de les cimeres internacionals del clima, que redacten bones intencions a aplicar en un futur incert, i que mai acaben duent-se a terme. És una incoherència plantejar mesures que ni tan sols el govern mateix saps si hi serà per a aplicar.
Es parla d’instaurar el “residu zero” a través del desenvolupament de l’ “ecodiseny i l’ecoinnovació”, sense esmentar que aquest tipus d’avanços solen produir augments de la productivitat i de la producció, ja que tendeixen a aplicar-se sense posar límits al “creixement”, com es dona en aquest cas.
Tampoc es recull cap limitació al turisme desenfrenat malgrat els seus implacables efectes: Barcelona i Palma són les ciutats portuàries més afectades per la contaminació que produeixen els creuers a Europa; el 26% de les escombraries marines que es troben al litoral espanyol procedeixen de l’ús turístic de les nostres costes; 1.597 milions de tones de CO2 corresponen a les emissions de transport en el sector turístic a nivell mundial.
Un altre cas seria el del “pla de mobilitat sostenible”. El “finançament al transport públic” no pot quedar-se només en paraules: què passa amb els bons de transport públic que no paren de pujar de preu a tot l’Estat? Com casa això amb les mesures que impedeixen l’entrada dels vehicles menys respectuosos amb el medi ambient a les principals ciutats? Si les restriccions als i les treballadors/es per a arribar amb els nostres cotxes als nostres llocs de treball estan vigents des de l’1 de gener, llavors, les facilitats perquè això no ens afecti negativament haurien d’aplicar-se com més aviat millor, no?
Tampoc podem deixar enrere les promeses quant a “una generació d’electricitat 100% renovable per a 2050” o la desitjada “baixada de la factura”. Totes dues mesures suposen, d’una forma o una altra, intervenir sobre les grans companyies elèctriques. Ens preguntem com podrà fer-ho aquest Govern, quadrant el cercle, al mateix temps que assegura el creixement empresarial i sense qüestionar l’economia capitalista.
Els estudis científics no deixen lloc a dubtes: la lluita per a detenir la crisi ambiental és més urgent que mai. No podem permetre plans inconcrets i sense mesures clares immediates. Tampoc que aquest nou Govern no prengui la responsabilitat per les promeses que fa: pot ser que els resultats de certes mesures no es vegin fins a 2040, però perquè això sigui mínimament probable cal començar ja a aplicar-les.
Enguany continuem amb les mobilitzacions de 2019! Per mesures reals JA per aturar la crisi ambiental!
