Mentre el món es veu colpejat per una epidèmia vírica sense precedents als últims anys, veiem vertaders espantalls per part dels diferents Estats, gestionant millor o pitjor aquesta crisi, però sempre “a la capitalista”.
Al Perú s’acaba d’eximir de responsabilitat als militars que reprimeixin o matin civils durant les seves patrulles de quarantena [1]. Les declaracions de Trump i Bolsonaro dels últims dies es poden resumir com: “tots a pencar, i si la dinyes tu o el iaio, et fots”. A Itàlia ha calgut una vaga general, després de vagues puntuals i salvatges, per fer cedir a el govern dels empresaris i tancar els centres de treball de producció no essencials. A Anglaterra, la manca de material és tal que una empresa de roba eròtica/fetitxista ha donat tota la seva ‘vestimenta de sanitari’ a l’NHS (servei nacional de salut) [2]. A Espanya, tard, tardíssim i, després de no aïllar les zones més afectades perquè “el virus no entén de fronteres”, per fi es limita el treball no estratègic, encara que sigui “d’aquella manera”. Compte, no sense l’enrenou de la patronal, com si les grans empreses no haguessin estat les que més tros s’estan enduent de les ajudes del (seu) govern. Exemples de situacions de traca com aquestes, per desgràcia, en tenim tantes com vulguem trobar, passant pels famosos naïf i el seu # MeQuedoEnMiMansión, els rentats de cara de grans empresaris via almoines als hospitals, abusos policials… Però que els arbres no ens impedeixin veure el bosc.
L’Estat enfronta la crisi amb un criteri de classe, la seva classe
És en moments de crisi com aquests quan el sistema econòmic mostra la seva ineptitud per a afrontar-les. Ho veiem en cada crisi comercial, a l’esclat de cada gran bombolla econòmica i en cada gran recessió. Com deia Marx: “el govern de l’Estat modern no és més que una junta que administra els negocis comuns de tota la classe burgesa.”
Els governs no estan afrontant el problema de l’epidèmia sense més, estan afrontant el problema que suposa aquesta crisi per a la classe burgesa. D’aquí els confinaments tebis mentre el personal sanitari demana més rigidesa, el manteniment de la producció no essencial mentre falta equipament mèdic i les mesures econòmiques perquè la seva classe no es ressenti. A nosaltres ens caurà alguna engruna perquè la doble vara de mesurar no sigui tan descarada i per intentar apaivagar l’esclat social que es ve, tot i que no cal ser un linx per veure que això ho estem pagant els de sempre, i més que voldran fer-nos pagar.
No obstant això, pot confondre que alguns estats estiguin portant el confinament més seriosament que altres, que alguns tinguin tests ràpids de Covid-19 i altres no, més o menys material mèdic, etc. Més enllà de les mesures concretes que cada govern està prenent, de l’estat de el sistema de salut, el nivell de contagi, la posició de cada estat en la cadena productiva mundial o la capacitat per activar mesures d’economia planificada (o “d’economia de guerra”), etc., tots estan seguint un criteri comú.
Una altra vegada: els governs no estan afrontant el problemes de l’epidèmia sense més, estan afrontant el problema que suposa aquesta crisi per a la classe burgesa. Els països on es prenguin mesures aparentment “més progressistes” ho fan conscients de la gran concessió que estan fent als treballadors i de com de necessàries són aquestes per tal de salvar el sot i tornar a la (seva) ‘normalitat’. Com més aviat. És el que sentim en incomptables discursos, “que passi aviat”, “poder tornar a les nostres vides”, “tornar a la normalitat”. Però, quina normalitat? Doncs la normalitat de sempre, la d’aprofundir en la precarietat de la feina, la de veure com multinacionals es salven amb els impostos dels treballadors i la del discurset triomfal de el president de torn perquè “hem sortit tots junts d’aquesta”. Sí, tots junts; però la majoria treballadora, trepitjada. La seva normalitat és la nostra crisi.
El confinament actual no és el que necessitem
És obvi que, amb la sagnia de morts i el ritme de contagi de virus, el confinament de la població és necessari. Però hi ha maneres i maneres de fer-ho. Hem passat dues setmanes amb una pantomima de confinament, amb els trens a rebentar de gent anant a treballar, amb oficines i fàbriques on no hi havia mitjans per atendre les recomanacions sanitàries. Ni limitació de la feina no essencial, ni distàncies de seguretat, ni EPI. Arribem a l’extrem de lamentar morts per coronavirus en sectors com el telemarketing, on el teletreball és perfectament viable [3]. En els feines on s’ha donat la batalla, s’ha guanyat, i s’ha suspès el treball o s’ha aconseguit fer-ho de forma segura per als treballadors i les seves famílies, com en la Balay de Saragossa o a la Mercedes-Benz de Gasteiz. Hi ha maneres i maneres de fer un confinament: per frenar les pèrdues empresarials i protegir el lucre o per frenar el contagi de virus i protegir la salut.
El confinament que necessitem els treballadors es pot fer millor que el que se’ns està aplicant, només cal pensar-hi dos minuts. Només treball essencial (realment essencial, no les noves mesures a mitges d’aquesta setmana), apartar els treballadors de grups de risc de la producció, aplicar rigorosament les recomanacions sanitàries als centres de treball que segueixin funcionant, neteja i desinfecció del lloc de treball entre torn i torn, evitar el contacte entre diferents torns, garantir material de protecció a tota la plantilla, etc., és factible.
Material mèdic i lliure mercat
Qui més qui menys, tots els Estats tenen problemes amb reserves de màscares, respiradors i material mèdic. Però els elogiosos del lliure mercat ens diuen que es permet comprar tot el que ens faci falta, només és necessari més deute i sortir de shopping a l’engròs. Recepta infal·lible, vegem com funciona en realitat:
Attilio Fonatana, president de Llombardia per la Lega Nord: “No va ser agradable anar pel món buscant material i respiradors, els ho garanteixo. Hi ha més bandits del que pot imaginar: gent que especulava i intentava estafar-, alguns que deien que tenien el que no podien proporcionar. Hem trobat una falta d’humanitat increïble [4]. ”
Ludo Splingaer, director de l’hospital d’Anvers sobre la compra de màscares al mercat: “Va resultar que no venien de la Xina, com deien, sinó de Colòmbia. Van ser empaquetats en caixes de plàtans i cereals de blat de moro usades, que és el contrari de les regulacions. En una caixa, vàrem trobar excrements d’animals [5]. ”
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, reconeixia que no sap on són dos avions carregats de material sanitari per valor de 47 milions d’euros [6].
No tot són robatoris, estafes i bandits. També tenim a empresaris visionaris que al gener compraven firmes de material mèdic per aprofitar l’estirada de demanda que el virus a la Xina començava a mostrar. Veuen en la producció de material mèdic una inversió sucosa i van a tir fix perquè la gent està morint i saben que ho vendran sí o sí. D’altra banda, tenim empreses que decideixen reconvertir la seva línia de producció per a fins mèdics, evitant així fer un ERTO o altres mesures i segueixen tenint un producte que vendre per garantir el seu lucre.
Un bon exemple per veure com estan aplicant aquest criteri són les queixes de les patronals del sector davant la producció altruista de material mèdic, com si fos “competència deslleial” fer unes màscares que no tenim i que són necessàries per salvar vides. Això ha passat a Múrcia, després de queixes de la patronal d’empreses d’equips de protecció s’ha aturat la producció altruista per part de petites empreses [7]. No hi ha ni un polsim de solidaritat ni d’humanitat, només negoci.
Solidaritat, iniciatives des de baix i la necessària autoorganització obrera
Per sota, veiem com la comunitat maker i del hardware lliure s’organitza per fabricar respiradors casolans [8] i a cosidores jubilades unint esforços per cosir mascaretes a casa [9]. Des del primer dia de l’Estat d’Alarma, els veïns s’estan organitzant per ajudar a gent gran en la compra i teixir xarxes de solidaritat. Totes aquestes iniciatives són tan precioses com a necessàries, però no són suficients. Necessitem aquestes i moltes més, però necessitem fer-les amb tots els recursos al nostre abast, i aquests recursos són els nostres llocs de treball. La millor maquinària per a cosir màscares, per fabricar respiradors i medicaments hi és, als nostres centres de treball. Cal que els treballadors organitzem la producció d’acord a les nostres necessitats de salut, enfrontant a la patronal i als l’Estat.
Aquesta autoorganització és l’últim que volen que es doni. L’altruisme individual ja els va bé. Els aplaudiments d’abans de sopar i les històries tendres de iaies cosidores diuen molt i bo de la gent que els impulsa, però el govern utilitza aquests exemples per tapar problemes de fons.
Grans capes de la població estan veient quins són els treballs essencials, imprescindibles: infermeria, transportistes, indústria pesada, químiques, atenció sanitària a domicili, personal de caixa, reposadors, magatzems, jornaleres… els mal pagats, molts dels que senten allò de “haver estudiat”. Ara el nostre dia a dia està en aquestes mans. Bé, sempre ho va estar, però ara és més que evident. Si a més d’aquest despertar de consciència organitzem la producció i, sense el seu permís, gestionem al servei de la crisi sanitària la maquinària i els mitjans de producció que mai van haver de ser d’uns pocs, mai ens ho perdonaran. Doncs que no ho perdonin. Que de moment ens conformem amb que la gent dels nostres barris pari de posar l’altra galta i els morts.
[1] https://www.clarin.com/mundo/coronavirus-peru-eximen-militares-policias-responsabilidad-penal-reprimir-cuarentena_0_FXvgjMkrA.html
[2] https://metro.co.uk/2020/03/28/medical-fetish-site-donates-entire-stock-scrubs-nhs-12469788/
[3] https://www.elsaltodiario.com/coronavirus/sindicatos-denuncian-muerte-teleoperadora-covid-urgen-teletrabajo-konecta-telemarketing-teletrabajo
[4] https://elpais.com/sociedad/2020-03-30/el-presidente-de-lombardia-intentaron-estafarnos-al-comprar-material-esta-lleno-de-bandidos.html
[5] https://elpais.com/sociedad/2020-03-30/el-presidente-de-lombardia-intentaron-estafarnos-al-comprar-material-esta-lleno-de-bandidos.html
[6] https://www.elplural.com/autonomias/gobierno-ayuso-teme-estafa-238-millones-euros-aviones-falsos-china_236786102
[7] https://www.ondacero.es/emisoras/murcia/murcia/audios-podcast/informativos/empresas-yecla-detienen-fabricacion-altruista-mascarillas-queja-patronal-asepal_202004015e8453d1e70eb30001511ceb.html
[8] https://www.eldiario.es/sociedad/Medicos-ingenieros-disenadores-soluciones-coronavirus_0_1005799696.html
[9] https://elperiodicodevillena.com/avalancha-de-solidaridad-para-coser-mascarillas-destinadas-al-hospital-de-elda/