El sector de l’automoció viu una greu crisi de reestructuració arreu del món a conseqüència del pas al cotxe elèctric i la incertesa sobre el seu futur. Les multinacionals del sector, cada vegada més concentrades, competeixen obertament entre si per a fer-se amb el mercat internacional, amb el suport resolt dels seus governs.
A l’Estat Espanyol, el sector representa el 10% del PIB amb 1,8 milions de treballadors/es, inclosa la indústria de components. És, després d’Alemanya, el segon fabricant europeu i exporta el 80% de la seva producció. Totes les fàbriques espanyoles són propietat de multinacionals estrangeres, majoritàriament franceses i alemanyes, i depenen absolutament de les decisions que prenguin aquestes a les seves seus centrals. Són factories exclusivament de muntatge (amb l’excepció de Seat, que Volkswagen ja ha començat a desmembrar). Amb alguna comptada excepció, només fabriquen cotxes de combustió, condemnats a desaparèixer en un futur no gaire llunyà.
El tancament de Nissan
El tancament de Nissan, amb 3.000 treballadores directes i 20.000 indirectes que van al carrer, no és cap sorpresa. La multinacional ho ha estat preparant durant anys i a la vista de tots, traspassant models i producció al seu soci Renault, mentre rebia subvencions de 175 milions de l’Estat i la Generalitat. El tancament era una decisió presa, per molt que el govern PSOE-UP i la Generalitat ens diguessin el contrari. Una decisió que forma part del pla de reestructuració mundial pactat per l’Aliança Renault-Nissan, segons el qual Renault es queda amb Europa i Nissan amb Àsia i els EUA.
El futur que ofereixen les multinacionals per al sector espanyol de l’automòbil
L’altra cara de l’assumpte és la decisió estratègica conjunta de la cúpula de Renault i el govern Macron de concentrar a França el desenvolupament tecnològic i la producció del cotxe elèctric. El mateix passa amb les multinacionals i el govern alemany.
En aquesta estratègia, les factories espanyoles queden condemnades a muntar vehicles de combustió, amb una producció minvant, una precarització creixent dels salaris i condicions de treball i una crisi d’ocupació permanent. Encara no han tancat les factories de Barcelona i Nissan ja feia xantatge als i les treballadores de la fàbrica de Santander amb el tancament si no acceptaven una rebaixa brutal dels seus salaris.
El pla de PSOE-UP per a l’automòbil és una burla als i les treballadores
El pla de suport al sector de l’automòbil de Pedro Sánchez, secundat per la cúpula de CCOO-UGT, és una burla cruel perquè accepta submisament l’estratègia de les multinacionals i es limita a regalar-los diners, esperant guanyar una mica de temps. El Govern fins i tot subvenciona la compra de cotxes més contaminants que els permesos per la UE, mentre a França i Alemanya el Govern només subvenciona cotxes elèctrics.
Per la nacionalització de Nissan i la intervenció del conjunt del sector
Davant la situació de Nissan no hi ha més opció que la nacionalització, recuperant els diners públics malgastats i posant les factories sota el control de les seves plantilles. Nissan, fins i tot si no es dediqués a l’automòbil, podria, amb el seu equipament, cobrir necessitats socials urgents com les del sector sanitari.
Però el problema va més enllà de Nissan i, per això, és necessari intervenir ja el conjunt del sector de l’automòbil. Només amb una gran empresa en mans de l’Estat i sota control del seu treballadors/es i tècnics, es pot garantir una reestructuració que respecti l’ocupació, el medi ambient i enforteixi el teixit industrial del país. La nacionalització de les factories de Nissan i les de tota multinacional que vulgui tancar factories o acomiadar en massa ha de ser la base d’aquesta empresa pública.
La posició de CCOO-UGT
No és aquesta la posició de la burocràcia de CCOO-UGT que s’oposa a la nacionalització de Nissan, manté a la plantilla directa separada de la lluita de les altres empreses afectades i accepta les brutals rebaixes salarials a la fàbrica de Santander sense organitzar la resistència. CCOO-UGT són abanderats de la “unitat nacional” amb la gran patronal davant la crisi econòmica a costa d’acceptar les seves propostes i de renunciar a la derogació mateixa de la reforma laboral.
La tasca d’organitzar la mobilització i impulsar la unitat des de baix per a lluitar per la nacionalització de Nissan, la intervenció del sector de l’automòbil i la immediata derogació de la reforma laboral és la tasca del sindicalisme combatiu.