Per Luna Ramos
El passat 21 d’agost la ministra d’igualtat, Irene Montero, va enviar una carta a les CCAA recomanant que tanquessin els prostíbuls per l’augment de contagis que aquests suposen, desprès d’això Castella – la Manxa i Catalunya van accedir a complir la recomanació com a mesura contra la COVID.
A l’Estat Espanyol els prostíbuls existeixen entre dos realitats: la legalitat que l’Estat concedeix als proxenetes, mitjançant llicències de locals d’oci nocturn, i la legalitat, en els fets, de l’exercici de les prostitutes. Així, el proxeneta té via lliure per explotar a les dones que busquen als seus prostíbuls un espai “segur” on ser explotades sexualment a canvi de supervivència.
Gràcies a aquesta contradicció intencionada, els proxenetes poden extorsionar a les prostitutes, explotant la vulnerabilitat que les va arrossegar a la prostitució en primer lloc: el 90% són immigrants, moltes d’elles sense papers, amenaçades per una llei d’estrangeria que les empresona per haver travessat la frontera i una llei mordassa (o ordenances municipals, com la de Barcelona) que les castiga amb el pretext de la falsa moral d’un sistema que les arrossega a l’explotació sexual.
Irene Montero celebra la decisió de Castella – la Manxa i Catalunya de posar en marxa la clausura dels prostíbuls, però, aquesta mesura salvarà a les dones de la prostitució que exercien fins ara? En el context de crisi econòmica en el que ens trobem i tenint en compte que la majoria de les prostitutes són expulsades del mercat laboral simplement per no tenir papers, podem afirmar amb certesa que l’alternativa d’aquestes dones serà la mateixa: seguir prostituint-se per sobreviure. Ni tan sols podrien accedir, per la seva “situació irregular”, a l’IMV, el qual sabem que no és més que una trampa burocràtica per la que quasi ningú arriba a cobrar els insuficients diners promesos.
No és la primera vegada que el ministeri d’Irene Montero utilitza a les prostitutes com a propaganda electoral: el primer anunci de “mesures socials” del govern enfront de la COVID incloïa no només a les víctimes de tràfic, sinó també a “les dones en context de prostitució” com col·lectius que podrien accedir a l’IMV i a alternatives residencials. Després de l’esperançador anunci, “les dones en context de prostitució” van caure immediatament en l’oblit, es va esborrar aquesta categoria dels documents oficials i es va delegar a una administració sense recursos per identificar i decidir què és tràfic i què no. Tampoc s’assegura la confidencialitat de dades personals en el procés de sol·licitud, perquè deixaria exposades a la Llei d’Estrangeria a les dones sense papers que ho iniciessin.
Irene Montero va publicar a Twitter que el tancament dels prostíbuls és “un primer pas imprescindible per lluitar contra l’explotació sexual, la manera més cruel de la violència masclista” en un clar intent de reforçar el caràcter “feminista” del que UP ve fent campanya de cara a l’electorat. Un veritable primer pas seria derogar la Llei d’Estrangeria creada pel PSOE, partit amb el qual UP forma govern, és impossible acabar amb la prostitució sense acabar amb les dificultats estructurals que enfronten les dones pobres i immigrants.
Des de Corrent Roig no defensem els prostíbuls com un “mal menor” per les prostitutes, però tampoc donem suport a mesures que profunditzen la criminalització de les dones pobres i immigrants mentre es deixen impunes els magnats de la indústria proxeneta. En aquest sentit exigim al govern:
- Derogació de la Llei d’Estrangeria. Tancament dels CIEs
- Alternativa residencial per a totes les víctimes de l’explotació sexual.
- Inclusió laboral de les prostitutes mitjançant la creació de llocs de treball públics, no al pagament del deute
- Derogació de la llei Mordassa
- Càstig efectiu pel proxeneta i protecció per la prostituta