Ha acabat el llarguíssim cicle electoral i tot apunta a la continuïtat del Govern del PSOE presidit per Pedro Sánchez.
Centenars de milers de persones, i a l’avantguarda de tots ells/es les i els pensionistes, vam doblegar el braç de Rajoy amb l’insultant 0,25% de pujada de les pensions i vam posar la defensa del Sistema Públic de Pensions en el centre de l’escena política i social. Però amb el llarg cicle electoral la mobilització va anar decaient.
Conclòs aquest període la pregunta és inevitable: i ara què? perquè els problemes i les reivindicacions que ens van portar al carrer a milers i milers de pensionistes continuen estant pendents de resoldre.
L’última dada de maig és eloqüent, més de 4,4 milions de pensionistes no arriben a 700 euros al mes i són prop de 6 milions (el 61% de les pensionistes) els que no arriben als 900 € que marca el Salari Mínim Interprofessional.
Es pot al·legar que “cal donar temps”al “nou govern”, però el Govern de Sánchez durant el seu mandat no va complir ni amb una sola de les reivindicacions de la lluita de les i els pensionistes. Més encara, el 4 d’abril el PSOE es va abstenir en la votació del Parlament Europeu que aprovava el “reglament del producte paneuropeu de pensions individuals (PEPP)”, la clau per a eximir als Estats d’un pla de pensions públiques dignes i substituir-les per fons privats de capitalització.
Sánchez va guanyar les eleccions amb el vot de la por sense fer ni un sol compromís amb la plataforma reivindicativa de la Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions. Pitjor encara, tant en la seva Agenda del canvi com en el seu Programa de reformes remès a la Unió Europea, apareix com a proposta la denominada Motxilla austríaca. Una proposta que no és nova, la va intentar imposar Rodríguez Zapatero enmig de la crisi (2010), va formar part del frustrat acord de legislatura PSOE-Ciutadans i ara la patronal (CEOE), Ciutadans i el PSOE la reivindiquen com a gran solució.
L’anomenada motxilla austríaca,és un fons privat de capitalització, és en aparença un “simple” “compte d’estalvi individual”que acompanya al treballador/a al llarg de la seva vida. En realitat es tracta d’anar liquidant el sistema públic de repartiment i substituint-lo per un fons privat de capitalització. A Àustria, d’on ve el nom aquest model, no existeix ni el sistema públic de pensions, ni la indemnització per acomiadament. Cada treballador/a va carregant a la seva “Motxilla” tots els anys el 1,5% del seu salari brut, estigui en la mateixa empresa o hagi canviat (sigui en forma voluntària o per acomiadament). Aquesta quantia equival a uns 9 dies de salari per any treballat. Però aquesta “Motxilla” no està quieta, no és una guardiola, sinó que pertany a un fons de capitalització.
Pensió mínima 1084 €
Revaloració IPC
Garantides pels PP.GG. de l’Estat
Així doncs aquesta obra de l’enginyeria capitalista es podria resumir així: Els treballadors/es es quedaran sense pensió pública o com a màxim quedarà una assistencial; de la cèlebre “derogació de la reforma laboral” ni parlem, perquè la Motxilla austríaca és precisament la gran reforma laboral, l’anomenada a suprimir l’actual indemnització per acomiadament. I finalment és un negoci per a Bancs i especuladors perquè es tractaria de grandíssims fons de capitalització amb els quals invertir… i arruïnar als altres.
Aquest és el projecte del “canvi” que Sánchez porta sota la màniga, però és alguna cosa que no li serà fàcil d’aplicar sense provocar un profund rebuig social i arriscar-se a veure al carrer a milers de treballadors/as, pensionistes o joves.
El futur no està escrit, que aquest nou ajust s’imposi o el derrotem dependrà de la lluita i d’això és del que es tracta. La Coordinadora Estatal per la Defensa del Sistema Públic de Pensions(COESPE) ha repetit una vegada i una altra, com hem fet tots/as les organitzacions que formem part d’aquesta lluita i de la Coordinadora, que “Governi qui governi els drets es defensen”, perquè això és el que ara cal demostrar. Per això no entenem que en el seu últim comunicat la COESPE cridi a donar 100 dies de treva al Govern. No ho entenem per partida doble, primer perquè un Govern com el de Sánchez (que no és una altra cosa que un govern patronal burgès) amb l’agenda de canvi i les propostes de reformes enviada a Brussel·les no mereix ni un dia de treva. I segon, perquè si parlen de donar-li 100 dies de gràcia quin sentit té convocar manifestacions ara?. Això només fa que confondre i atemptar contra l’èxit de les mobilitzacions convocades.