Ni un dia de treva al nou govern de Rajoy

El suport atorgat pel PSOE, en forma d’abstenció, a la investidura de Rajoy, exigeix nous suports per sustentar aquest Govern per tal que no caigui a la primera de canvi. Mai en aquests anys hi ha hagut un govern que nasqués amb una debilitat tan extrema.

La Unió Europea i els de l’Ibex 35, que són els que dicten les mesures del Govern, exigiran al PSOE i a tota l’oposició “coherència” perquè no acabem davant el Govern de “Mariano II el Breu“.

El problema és que la UE els exigeix noves retallades, l’Església, els principals empresaris de l’educació privada, s’aferren a la seva LOMQE, els “inversors” volen més liberalització per poder seguir privatitzant la sanitat i els serveis públics, a la vegada que exigeixen noves retallades, més reformes laborals que els garanteixin les retallades de salaris i de drets dels treballadors/es, un altre “pensionazo” per reduir la despesa pública i continuar amb el negoci de les pensions privades. I, a sobre, han d’aplicar tisorades a les “Comunitats Autònomes”, amb el problema català com una espasa de Dàmocles sobre els seus caps.

Han d’encapçalar una guerra social amb l’Estat Major del seu “exèrcit” més feble que mai.

La mobilització massiva contra la LOMQE va ser el millor exemple del que pot presentar el futur immediat si aquest govern troba una oposició real des del primer dia. La vaga massiva i les multitudinàries manifestacions van obligar a Rajoy a suspendre provisionalment les revàlides. Insuficient? Cert! Volem fora tota la LOMQE? Cert! Tan cert com que quan l’oposició es fa des del carrer, amb la mobilització, i enfrontant de manera decidida al Govern, se’ls pot guanyar, ara més que mai.

La disjuntiva és si l’oposició la fem des de la mobilització, el carrer i les vagues, exigint la derogació de la LOMQE, la defensa de l’educació i la sanitat 100% públiques; la derogació de les reformes laborals; la fi dels desnonaments i un parc públic d’habitatges de lloguer social, el No pagament del deute, el dret dels pobles a decidir, l’amnistia social per a tots els presos i sancionats per lluitar, la derogació de la Llei Mordassa i NOVES ELECCIONS AMB NOVES REGLES… o bé releguem el combat a les institucions.

Des d’Units Podem, ERC, Bildu, els sectors del No del PSOE, s’anuncia oposició al Govern, però relegar aquesta oposició a l’aritmètica parlamentària, des del respecte a la Llei i a les directives de la Unió Europea, és la millor garantia perquè no hi hagi cap canvi i com a molt ens veiem, més d’hora que tard, amb noves eleccions, amb les mateixes regles de sempre, perquè de nou Rajoy i el PP recuperin amb la seva Llei el que ni els vots ni el carrer els donen.

Continuar la mobilització de l’educació contra la LOMQE, donar suport a les vagues i les lluites dels treballadors/es, del Telemàrqueting, els jornalers… massificar les manifestacions del 3 de desembre convocades per les Marxes de la Dignitat, és l’únic camí per organitzar una veritable oposició al Govern.

Marxes de la Dignitat: el 3 de desembre prenem els carrers

L’Assemblea estatal de les Marxes de la Dignitat convoca a una jornada de manifestacions a totes les grans ciutats el pròxim 3 de desembre.

Les organitzacions del Bloc de Classe (CGT; COBAS; AST; SO; Intersindical d’Aragó; SAS; Baladre), que formen part de les Marxes, conscients que “la clau de l’actual situació és reprendre el camí de la mobilització, com a condició indispensable per revertir l’actual catàstrofe social i enfrontar-se al Govern, sigui quin sigui finalment aquest“, van acordar impulsar la convocatòria “sota el lema de NO HI HA CANVI SENSE LLUITA OBRERA“, emfatitzant les següents consignes:

Derogació de les Reformes Laborals!

Defensa d’allò que és públic!

No al pagament del deute!

Amnistia social!

Així com “cridar a les empreses, sectors i Marees en lluita a què se sumin a les manifestacions amb les seves pròpies demandes“.

Des de Corrent Roig donem suport a la convocatòria i el contingut que des del sindicalisme de classe se li vol donar:

El 3 de desembre brinda l’oportunitat de tornar massivament al carrer, sense donar un dia de treva al “nou” Govern de la Troika. La recent vaga de l’educació i les massives manifestacions reclamant la retirada de la LOMQE han de tenir la seva continuïtat a les manifestacions del dia 3. Com ha de ser també un lloc perquè els treballadors/es de Telemàrqueting, els jornalers andalusos i totes les empreses, sectors i Marees en lluita expressin les seves demandes.

Es tracta, durant aquestes setmanes que queden, de centrar tots els esforços per recórrer els instituts, les facultats, les empreses, els barris obrers, cridant a sortir al carrer i organitzar l’oposició real a aquest Govern de les retallades i la corrupció.