Des que va començar l’Estat d’Alarma, i amb això el confinament obligatori que es va tornar a prorrogar al menys fins a l’11 d’abril, milers de dones i menors es veuen obligats a conviure a temps complet amb el seu agressor. Una tancada que es converteix en un «infern» i en el qual s’enfronten a dos pandèmies: el COVID 19 i la violència masclista.
Qui treballa en l’àmbit d’aquesta violència que, recordem, no és només física sinó també psicològica, sexual i fins i tot econòmica, avisen que en aquest tipus de situacions el risc de les víctimes augmenta exponencialment, al mateix temps que descendeix la seva capacitat per denunciar i buscar protecció. Tot i que encara no hi ha xifres oficials, sembla que a la Xina o Itàlia la quarantena ha suposat un repunt d’aquesta violència.
Organitzacions de dones han emès el mateix missatge d’alarma en molts països.
I la pròpia ONU, una institució a el servei de la burgesia, ha hagut d’advertir que les mesures que s’estan implementant a tot el món, de quarantena i aïllament social per contenir el COVID-19, poden generar un augment en la violència de gènere i de la pobresa en què viuen les dones, el que deixa al descobert que la desigualtat i la violència masclista són estructurals a aquest sistema capitalista cada vegada més decadent i putrefacte. És per això que no ens cansem de dir que ‘és el capitalisme el que mata «a través» del coronavirus!
Amb l’Estat d’Alarma, el Ministeri d’Igualtat va posar en marxa una guia i un pla de contingència amb el qual, a més de mantenir els telèfons d’informació i assessorament jurídic o de seguiment per mitjans telemàtics de l’acompliment de les mesures cautelars i penes de prohibició d’aproximació, s’han posat en marxa altres mecanismes per a la detecció immediata d’aquestes situacions de violència.
Igualment en algunes CCAA han posat en marxa diferents iniciatives com la de «mascareta 19»; una contrasenya que una dona que estigui patint maltractament pot dir acudint a qualsevol farmàcia i amb la qual estaria demandant ajuda.
Com a complement a aquestes mesures, el Govern va aprovar dimarts 31 de març un decret en el qual els serveis d’atenció i protecció per a dones víctimes de violència masclista, incloent la tracta amb fins d’explotació sexual, són considerats essencials. Segons aquest decret, tant els centres d’emergència, com cases d’acollida i la resta d’allotjaments, seguiran funcionant i hauran de disposar d’equips de protecció individual per evitar el contagi del coronavirus.
Així mateix, el decret dóna la possibilitat d’utilitzar hotels i altres allotjaments turístics com «alternativa habitacional segura» a les cases d’acollida, que són poques i en moltes CCAA estan al complet. Ens preguntem què passarà amb aquelles dones que, de manera transitòria i urgent, siguin traslladades a aquests llocs durant l’Estat d’Alarma.
Igualment «es permet» (el que no garanteix que es faci) a Comunitats i Ajuntaments a utilitzar els diners del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere (20 milions d’euros per als ens locals i 100 per a les autonomies) per reforçar l’atenció de les víctimes de violència masclista durant aquesta emergència sanitària.
El masclisme també mata. No podem baixar la guàrdia!
Encara que des del Ministeri de l’Interior es va dir fa uns dies «que les agressions masclistes s’havien reduït un 40% des que es van posar en marxa les mesures de confinament», aquest dimecres dia 1 s’ha sabut que les trucades al 016, que és el telèfon d’atenció a les dones, s’havien incrementat un 18% del 14 al 29 de març respecte a la mateixa quinzena del passat febrer. També pugen les consultes per email o els avisos per whatsapp.
Igualment preocupa l’augment de trucades de menors als telèfons d’ajuda que gestionen algunes ONG i que són ateses per psicòlegs especialitzats. Nenes i nens denuncien maltractament físic, psicològic i abusos sexuals en l’àmbit familiar.
No podem oblidar a més la por i les especials dificultats que les víctimes tenen en aquesta situació excepcional. Per això no està descartat que, a mesura que passin els dies, i sobretot quan acabi aquesta alerta sanitària i moltes d’elles puguin per fi sortir al carrer, hi hagi un repunt significatiu de denúncies, i hi ha el risc que també d’assassinats .
Recordem que, de les 18 assassinades per violència masclista aquest any segons xifres oficials que segueixen incloent NOMÉS a qui són assassinades per les seves parelles o exparelles, únicament UNA havia denunciat prèviament al seu agressor. I que 2019 es va tancar amb un augment d’aquests assassinats per tercer any consecutiu.
Totes aquestes mesures «d’urgència» aprovades pel Govern durant la quarantena no poden fer-nos oblidar que el Pacte d’Estat contra la violència masclista, del qual dos anys i mig després el 75% de les mesures segueixen sense aprovar-se, és absolutament insuficient per prevenir, atendre i sobretot protegir de manera efectiva als que pateixen aquesta xacra social.
Tampoc podem oblidar que la major part dels serveis d’atenció, protecció i seguiment que atenen les víctimes de violència masclista es sostenen al seu torn per dones que, també en aquest àmbit, segueixen en primera línia en aquesta crisi sanitària.
La majoria d’aquests serveis, ja siguin les cases d’acollida, els telèfons d’emergència o de seguiment de mesures de protecció, estan externalitzats i s’han adjudicat a empreses que moltes vegades se salten els propis plecs de condicions per a oferir-los a el menor cost possible, i augmentar així els seus beneficis, pels quals les seves empleades treballen sovint en condicions d’enorme precarietat.
Les treballadores, que estem sent especialment colpejades per aquesta nova crisi que no és només sanitària, sinó sobretot econòmica i social, no podem conformar-nos amb mesures de petit calat o transitòries.
És important no abaixar la guàrdia i seguir organitzades per, al costat de la resta de la classe treballadora, exigir a aquest govern que la recuperació econòmica d’aquesta crisi no sigui només per als de dalt ni tornem a pagar-les de sempre, i que la vida de les dones sigui prioritat enfront del pagament d’un deute públic que, ja abans de l’arribada del coronavirus, rondava el 100% del PIB.
La lluita contra el masclisme és de tota la classe treballadora, perquè amb aquesta forma d’opressió, el capitalisme, com a ordre social, polític i dominant, aconsegueix dividir-nos i debilitar-nos. És per això que fem també una especial crida perquè en aquests dies, totes i tots estiguem atents perquè cap dona, jove o menor del nostre entorn, s’exposi a el risc d’aquesta altra xacra social, que només fent caure aquest sistema aconseguirem eradicar.
Derogació de l’article 135 de la Constitució i suspensió del pagament del deute fins a garantir el pressupost i els recursos necessaris per a la prevenció, atenció i protecció de tota violència masclista.
Mesures reals per perseguir la tracta i acabar amb la prostitució, que també és violència masclista i part de la cultura de la violació!
Depuració de el sistema judicial masclista, que ens victimitza i protegeix maltractadors i violadors.