Per Juan Parodi El passat mes de setembre l’alcalde de Cadis, Kichi, i la majoria de dirigents de Podemos, entre ells el secretari d’organització, Pablo Echenique, van sortir en defensa de la fabricació de corbetes a Cadis. O millor dit, de la maquinària de guerra d’Aràbia Saudita, davant la revolada generada pels canvis d’opinió del govern de Sánchez. Així, sota el pretext que subjeu a la falsa disjuntiva de “fabricar armes o menjar”, renegant així de qualsevol criteri de classe i solidaritat internacional amb les població iemenita, van reafirmar el seu compromís amb el model d’indústria naval armamentístic de la UE i la seva política de proveïment a les dictadures d’Orient Mitjà en el seu intent per escanyar la resistència per les aspiracions democràtiques, com és el cas del poble iemenita (només el mes d’agost han assassinat a 62 nens i mutilat a més d’un centenar).ARÀBIA SAUDITA COM A ENCLAVAMENT ESTRATÈGIC PER A l’IMPERIALISME

Fa dècades que l’imperialisme nord-americans, amb la col·laboració de la UE, ve fent esforços per controlar una de les zones estratègica amb grans recursos naturals, com és el cas d’Orient Mitjà, i per a això un dels seus enclavaments predilectes ha estat i és Aràbia Saudita.

Aquesta relació estreta entre l’imperialisme i les dictadures a Orient Mitjà explica que es passi per alt la vulneració de les lleis internacionals que prohibeixen la venda d’armes a països que violin els drets humans. No obstant això, la UE no té objeccions a subministrar armes a aquestes dictadures, al mateix temps que aixeca murs i fronteres per impedir l’entrada de refugiats que fugen justament de la guerra i la gana. Així doncs, per a la UE la indústria armamentística es ve consolidant com una de les principals branques que més s’han desenvolupat en els últims anys. D’aquesta forma, quan Kichi, l’alcalde de Podemos, diu que la pau mundial no pot recaure a les espatlles de Cadis, justificant així la fabricació de les corbetes, mostra el seu compromís amb el paper sanguinari que juga la UE a Orient Mitjà.
EL PAPER D’ESPANYA. FELIPE IV I EL SEU AMIC SALMAN.
La principal destinació de les armes exportades per l’Estat Español, a través d’empreses públiques com Navantia, és Aràbia Saudita o algun dels països membres de la Coalició Internacional que encapçala.

Segons dades del Govern, el passat any l’Estat Espanyol va vendre material armamentístic per valor de 361 milions d’euros a aquests països. En general, l’Estat Espanyol va exportar aquest any 4346,7 milions d’euros en material de defensa i doble ús (material armamentístic i que poden ser usats com a tal), és a dir, un 7% més que en 2016.

És de coneixement públic la gran relació existent entre el Felipe IV i l’hereu de la dictadura teocràtica saudita. El mateix Rei que marxava a Barcelona per la pau i contra el terrorisme per l’atac terrorista a Les Rambles, rep amb honors a l’hereu d’una dictadura que finança als mateixos terroristes que causen el terror a l’Orient Mitjà i Occident. La mateixa dictadura que lapida dones, executa a ciutadans del col·lectiu LGTBI… No és més que un altre gest hipòcrita d’una institució que no s’ha tret de sobre l’olor a ranci i a franquisme del damunt. Per a la monarquia encarnada en Felipe IV, ni pel neo-reformisme no hi ha problema a saltar-se la llei per a vendre armes a dictadures que acumulen una infinitat de violacions de drets humans, com és el cas d’Aràbia Saudita.

 

En aquest sentit, els defensors del règim que fan al·lusió a la llei per ofegar les aspiracions democràtiques al seu propi estat, quan es tracta saltar-se la llei per vendre armes als saudites ens diuen que Espanya no té protocol que permeti esbrinar quin ús se’ls va a donar a aquestes armes, o que no hi ha cap forma d’esbrinar l’ús ni la destinació final de les armes, per la qual cosa és impossible comprovar si el govern està complint la legislació.
LA POSICIÓ DE L’ESQUERRA INSTITUCIONAL I LA BUROCRÀCIA SINDICAL. LA MORAL DEL VAL TOT
El PSOE de Pedro Sánchez deia en campanya que no realitzaria venda d’armes ni negocis amb països que violessin sistemàticament els drets humans. Ara, i com ja ens tenen acostumats, va tornar a canviar d’opinió fent una defensa del contracte, apel·lant que les “bombes són d’alta precisió i no s’equivocaran matant “yemenís” o que “es tracta d’un armament de precisió que no produeix efectes col·laterals”. La burocràcia sindical de CCOO i UGT va fer una crida a la mobilització en defensa del contracte de les 4 corbetes, justificant amb l’argument que “sinó ho fem nosaltres, uns altres ho faran”. Aquestes centrals sindicals, que s’havien negat a participar de la vaga convocada mesos enrere davant de la Badia de Cadis en rebuig a l’alta sinistralitat laboral, que havia ocasionat la mort a dos treballadors es van col·locar com a paladins novament del règim, la monarquia, i la UE.
PAU ENTRE POBLES, GUERRA ENTRE CLASSES. PER LA RUPTURA AMB LA UE, QUE ENS PERMETI RECUPERAR UNA INDÚSTRIA NAVAL AMB FINALITATS CIVILS
Mentrestant, el neo-reformisme i la burocràcia sindical busquen justificar el seu suport al imperialisme sota l’argument de la gana. És necessari recuperar la tradició del moviment obrer que es vertebrava a partir d’un criteri de classe i solidaritat internacional contra l’imperialisme. Per tant, cal trencar la falsa dicotomia amb la qual han volgut plantejar el debat “pa o pau” els dirigents de Podemos a Cadis. Existeix una alternativa, que és enfrontar el model de la UE i exigir una reconversió a la indústria naval civil, començant per oposar-se a la fabricació de les corbetes, en solidaritat amb les classes populars yemenís que lluiten per les seves aspiracions democràtiques.

Una de les principals tasques que tenim pendents totes les corrents revolucionàries, juntament amb el sindicalisme alternatiu, és educar en valors de solidaritat i fraternitat obrera als treballadors/res del sector, erradicant aquesta moral inoculada per la socialdemocràcia i el vell reformisme amb nou rostre.

L’eix de les discussions, mobilitzacions i proclames han de ser entorn a una sortida de la Unió Europea que ens permeti poder portar una reconversió industrial a tot l’estat en general i a les drassanes en particular, ja que l’actual situació no té un altre origen que el desmantellament de la indústria que va comportar l’entrada en la Unió Europea.

És possible una reconversió que comenci a treballar en el desenvolupament de la tecnologia ambiental i en el desenvolupament d’energies renovables en lloc de finançar i beneficiar als mercaders de la guerra i als capitalistes de torn.

Tot això acompanyat de la lluita i mobilització contra el genocidi que s’està cometent a Iemen en particular i a l’Orient mitjà en general, amb el suport actiu de les potències occidentals, entre elles l’Estat Espanyol.