Depuració ja del sistema judicial!
Des de Corrent Roig ens sumem a les mostres de repudi i rebuig davant la sentència en el cas de Pozoblanco, que condemna als violadors de «La Manada» a penes d’entre 2 anys i 10 mesos, i 4 anys i mig de presó, per abús sexual i per un delicte contra la intimitat.
Una vegada més, agredir sexualment en grup a una dona que està semiinconscient dins d’un cotxe, gravar i difondre per les xarxes socials aquesta agressió i empènyer-la fora del cotxe després és considerat per ses senyories abús sexual i no violació, perquè no veuen en això «violència i intimidació».
Una vegada més, la justícia es posa del costat dels agressors i no de les seves víctimes, mentre les institucions es posen «de costat»: la consellera d’Igualtat d’Andalusia s’ha limitat a mostrar per Twitter el seu suport a la víctima, deixant clar també que ella «respecta totes les decisions judicials».
I és que, encara que gràcies a la lluita i la mobilització les dones hem aconseguit en aquests anys alguns petits triomfs judicials, és clar que aquesta sentència és la «norma» i no l’excepció.
La norma amb la qual va actuar el Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, que amb nocturnitat i traïdoria, en plena crisi del coronavirus, va modificar el 20 de març la qualificació dels fets protagonitzats al novembre de 2017 pels tres exjugadors de la Arandina, pels quals havien estat condemnats a 38 anys de presó com a cooperadors de tres delictes de violació a una menor de 16 anys. Aquest tribunal no sols va considerar que no va haver-hi intimidació, sinó que la víctima de 15 anys va consentir totes les relacions sexuals, per la qual cosa va absoldre a un d’ells i va rebaixar les condemnes dels altres dos en 4 i 3 anys de presó.
I és la mateixa norma per la qual al maig, un any després que Verónica es suïcidés, el judici pel Cas Iveco ha quedat tancat «per no haver trobat cap culpable» i l’empresa segueix sense ser sancionada malgrat no prendre cap mesura davant l’assetjament sexual col·lectiu que aquesta treballadora va sofrir durant setmanes, i de la qual tenien coneixement.
La judicatura i les institucions de l’Estat tenen una naturalesa masclista, franquista i retrògrada. Un bon exemple d’això és el ressò que ha tingut les absurdes i infundades acusacions i demandes judicials de la dreta per les manifestacions del 8M, en les quals no val la pena ni entrar.
Per això, més que mai, no podem baixar la guàrdia ni permetre que els qui per activa o passiva són còmplices d’aquesta violència, ens arrabassin els carrers.
Nosaltres no acatem sentències injustes, ni ens conforem! Valorem i esperem el canvi de lleis promès perquè «només sí que sigui sí». Però sabem que per molt que canviïn les lleis, res canviarà mentre segueixin sense enfrontar i depurar una justícia i un règim hereus del franquisme, amb els quals cal trencar.
Exigim a aquest govern la destitució de tots aquells jutges o jutgesses que dictin sentencies masclistes. Que siguin ells; violadors, feminicides i abusadors, i no nosaltres, els qui tinguin por! Ens volem vives i lliures!