AUTOR: CORRIENTE ROJA
L’augment de la pressió assistencial ha obligat que l’atenció als centres de salut, sobretot als barris obrers de les grans ciutats, que són els més col·lapsats, sigui preferiblement telefònica i no presencial. El degoteig continuo d’ingressos a hospitals i UCI’s, està obligant a tornar a posposar o directament suspendre tractaments, teràpies, realització de proves diagnòstiques, cirurgies i intervencions programades a tots els nivells assistencials, exceptuant aquelles que són molt urgents. Aquesta pandèmia ha ocasionat també una pausa a l’atenció als pacients crònics, que són a sobre grup de risc.
No és casualitat que siguin els barris del sud de Madrid, els que acumulen més contagis, passa igual a altres ciutats com Nova York, on el barri del Bronx, ple de persones llatines i afroamericanes, duplica els contagis respecte al ric i elitista barri de Manhattan. A tot el món, hi ha enormes diferències tant d’infecció com de gravetat i de mort, depenent de factors com la renda, el tipus de treball que es tingui, la raça o el barri on visquis.
És la classe treballadora més precària i empobrida, qui generalment té menor esperança de vida i una salut més deteriorada amb una alta prevalença de malalties com la diabetis, la hipertensió o l’obesitat, que són factors de risc enfront del virus. Ser pobre o viure en la precarietat (això que l’Ayuso anomena “manera de vida“) significa viure amuntegat en pocs metres quadrats i tenir una dieta desequilibrada, els baixos ingressos no donen per més. Significa haver de fer llargs desplaçaments en transports públics abarrotats que ni tan sols s’han preocupat de reforçar durant la pandèmia, per anar als llocs de treball, molts d’ells essencials, i no hi ha cap manera de canviar-ho a la modalitat de teletreball.
Encara que és d’hora per mesurar el seu abast, és evident que aquesta crisi sanitària tindrà un impacte enorme a la salut general de la població, en la prevenció i diagnòstic precoç de certes malalties i en evitar la cronificació i agreujament de moltes altres. I com sempre, serem els/les treballadors/es i les persones amb menys recursos que no ens podem permetre el luxe de la sanitat privada.
UN PLA DE XOC SANITARI I SOCIAL
Per contenir la COVID-19, protegir les nostres vides, la nostra salut i blindar la sanitat pública. Per no haver d’escollir entre contagiar-se pel virus o no tenir res de menjar, EXIGIM:
- Reforç de l’atenció primària. Més rastrejadors i personal sanitari en condicions laborals estables i salaris dignes!
- Equipaments de protecció de qualitat pel personal sociosanitari que es segueix contagiant!
- Tests massius i obligatoris i intervenció estatal dels laboratoris, el que és imprescindible per rastrejar i monitoritzar el virus de forma ràpida i eficient!
- Derogació de la llei 15/97 i expropiació de la sanitat privada!
- Més pressupostos per a nous hospitals i unitats de cuidats intensius!
- Residències medicalitzades. Remunicipalització i tornada a mans públiques tots els serveis sociosanitaris ara privatitzats!
- Mascaretes, gels hidroalcohòlics i les futures vacunes, gratuïtes per tota la població!
- Reforç en l’educació, amb personal sanitari, més professorat i personal de neteja i espais per una educació segura i de qualitat per a tots/es!
- Habilitació d’hotels i habitatges buits en mans de bancs i immobiliàries per garantir quarantenes en condicions dignes.
- Prohibició d’acomiadaments. Garantia de subsidis de l’atur per acabar amb la misèria o el treball submergit que obliga a trencar el confinament!
- Apropiació d’empreses per produir material sanitari!