Entrem en això que han anomenat “nova normalitat”. Tanmateix, les receptes que s’estan desenvolupant per a fer-nos pagar aquesta nova crisi són “velles”. La pandèmia ha detonat el segon capítol de la crisi econòmica. Les projeccions són catastròfiques: més d’un 10% d’enfonsament del PIB, la desocupació superant el 20% i el deute disparant-se a un 115% del PIB.
El govern PSOE-UP diu que aquesta vegada no es deixarà a ningú endarrere. La realitat, però, no mostra el mateix. Mentre les grans corporacions de l’IBEX 35 es reguen amb centenars de milers de milions per a sufragar ERTOs, el govern consent que 23.000 llocs de treball es perdin amb el tancament de la Nissan, si la lluita obrera no l’evita. El mateix ocorre a Alcoa. Mentre les cues de la fam s’estenen en els barris obrers, el Rei Joan Carles s’escapoleix a la República Dominicana, mentre el Congrés es nega a investigar les seves corrupteles.
La «gran ganga»? de la UE
Els projectes del govern central (i autonòmics) per tal de “reactivar l’economia” es recolzen en el sotmetiment a la UE o, cosa que és el mateix, els plans del capitalisme alemany i francès.
Però aquests fons de la UE no evitaran l’increment del deute públic. Un deute colossal que dessagna l’economia i la deixa indefensa davant l’especulació financera.
Els projectes del Fons estaran supervisats per la Comissió Europea perquè s’ajustin a les necessitats de les grans multinacionals alemanyes i franceses. El pla econòmic del govern (que és el de l’IBEX 35) va en el sentit d’accentuar la dependència econòmica respecte al capitalisme alemany (i francès). Consenten el tancament de Nissan (fruit del pacte amb Renault) mentre subvencionen la venda de cotxes contaminants de les multinacionals, les quals concentren la producció del cotxe elèctric a Alemanya i França.
Les «ajudes» estaran sotmeses a estrictes condicions, com que no es toqui la reforma laboral, s’escometi una ofensiva contra les pensions públiques o s’arremeti contra la despesa pública.
El govern obre la porta de manera precipitada al turisme internacional, malgrat el risc sanitari, i els governs autonòmics com el balear (PSOE), el madrileny o l’andalús (PP) aposten per desregular la normativa de protecció ambiental per afavorir la construcció. Una indústria depenent, turisme, construcció exacerbada, depredació ambiental, precarietat i baixos salaris. Aquest és el seu model.
Una sanitat retallada i privatitzada davant d’un possible rebrot
La primera onada del virus ha deixat un balanç de 27.000 morts/es. Aquesta brutal xifra no pot entendre’s sense tenir en compte la situació de la sanitat i els centres de majors. A Madrid, el principal focus, els hospitals van col·lapsar, i molta gent gran moria en residències sense ser atesos.
I és que la inversió avui és menor a la de 2011. Hi ha menys llits d’hospital a Madrid que fa una dècada. En aquest període es van obrir tres hospitals de gestió privatitzada, que no van obrir 250 llits en què s’havien compromès.
En cas de produir-se un rebrot, aquesta situació no ha canviat. El reforç en la Sanitat ha estat conjuntural i basat en la precarietat dels treballadors/es sanitaris/es. No s’han revertit ni les retallades ni la privatització del sistema.
Enfront del govern i l’oposició de dretes, construir un bloc social de lluita
No podem confiar en el govern PSOE – UP. La seva mesura “estrella”, l’Ingrés Mínim Vital, mostra els seus límits. Amb prou feines se’n beneficiaran d’ella 75.000 famílies aquest mes de juny, les que ja cobren ajudes per fill, que cobraran un petit augment sobre l’actual subsidi. Completament insuficient per tal de fer front a l’actual explosió de pobresa. Més encara si tenim en compte les ajudes multimilionàries a grans empreses, ja en si multimilionàries.
Per a defensar les condicions de la classe treballadora, el camí el marquen les lluites contra els acomiadaments i tancaments, les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública o iniciatives unitàries com el Pla de Xoc Social o la confluència de sindicats combatius, com la CGT o Co.bas, amb moviments socials com Ecologistes en Acció i altres.
És necessari coordinar tots aquests combats, aixecant una alternativa obrera, democràtica i social enfront del govern i l’oposició de dretes. I preparar, encoratjats per la lluita, una alternativa política independent de la falsa esquerra que està al govern.