Núria Campanera (Crida per Sabadell): “Els canvis profunds vindran de la força del carrer.”

Sabadell és la cinquena ciutat més gran de Catalunya, amb 207.000 habitants i un 17% d’atur. Tal i com explicava el vídeo promocional de la Crida, és una ciutat de retallades, on la sanitat està saturada i externalitzada. És una ciutat de desnonaments i pobresa energètica, amb 10.000 pisos buits i 2000 famílies que necessiten “caritat” per menjar. És l’altra cara d’un model marcat per empreses especulatives i mafioses i polítics amb sous desorbitats.

La nostra ciutat ha estat esquitxada per un cas greu de corrupció que afecta a l’exalcalde Manuel Bustos (PSC) i a una trama de col·laboradors implicats en el “Cas Mercuri”. Davant això, el PSC (que governa des de fa més de 14 anys) proposa una línia continuista i es nega a condemnar en Bustos. Quant als partits a l’esquerra dels socialistes, EUiA ha patit una crisis interna gegant, que ha originat la seva ruptura en dos candidatures: “Guanyem Sabadell” i “Unitat pel Canvi”. El Consell Ciutadà de Podem-Sabadell, fent cas omís a la decisió de l’Assemblea Ciutadana, ha integrat la candidatura d’Unitat pel Canvi (també amb ICV), cosa que ha generat una revolta als seus cercles dels barris. Dins d’aquest panorama es troba la Crida per Sabadell, on ningú s’estira dels cabells per aconseguir una poltrona a l’Ajuntament al preu que sigui.

– Què és la “Crida per Sabadell”?

La Crida per Sabadell és una candidatura municipalista, popular, amb voluntat rupturista i transformadora. Neix de la confluència entre la CUP i Entesa per Sabadell (que forma part de les Candidatures Alternatives del Vallès-CAV), tot i que avui dia integra altres partits i moviments, com l’MPS (Moviment Popular de Sabadell), activistes de la ciutat (d’AAVV, la PAH, Sabadell Lliure de Corrupció…), o la meva pròpia organització, Corrent Roig. La Crida neix amb la voluntat de transformar la ciutat des de l’arrel. No vol maquillar la injustícia estructural que vivim sinó impulsar canvis profunds. Si ens mirem la situació socioeconòmica de la ciutat i l’emergència social en la que viu tanta gent treballadora, aquest canvi és més que necessari. Tenim clar que els canvis profunds vindran de la força del carrer, però l’Ajuntament pot ser una palanca per a donar suport i incentivar les lluites, la mobilització social.

– Ens pots explicar les línies generals del programa de la Crida?

Ja des dels primers debats i documents (que es poden consultar al web) la Crida ha volgut deixar clar que la nostra voluntat no era portar una “política de gestió” del que ja hi ha sinó canviar radicalment la situació en què vivim.

– A què et refereixes amb “política de gestió”?

No acceptàvem aquest discurs que malauradament afecta a gran part de l’esquerra. Davant la situació de crisi, atur, precarietat, retallades, un deute il·legítim i interminable que pagar… una política de gestió seria acceptar que això és així i, dins del poc marge que et deixen, veure de quina manera es pot destinar una miqueta més a polítiques socials, una miqueta més a sanitat, una miqueta més a educació…i, a més, ser honestos. Nosaltres no acceptem aquest discurs, doncs limitar-te a fer de gestor vol dir gestionar la misèria. Transformar implica enfrontament. Acceptar que les lleis son injustes i que cal desobeir-les. Nosaltres no li devem res als banquers i especuladors, el deute és d’ells amb la nostra gent, amb els que fan fora de la feina o de casa seva o pateixen per portar-se res a la boca. És amb la nostra gent que ens hem de sentir responsables. La setmana passada la PAH de Sabadell va alliberar un bloc amb 27 habitatges. Des de la Crida donem suport i incentivem aquestes accions. Si l’administració no dóna solucions, la sortida és la lluita i la mobilització.

– Quins punts del programa de la Crida destacaries?

Hi ha mesures urgents que s’han d’adoptar, com un pla d’emergència social que garanteixi les necessitats bàsiques a les més necessitades. Un altre punt fort del programa és la municipalització dels serveis públics, que permetria l’abaratiment i una major eficàcia de la prestació del servei, eliminant els marges de benefici empresarial així com la corrupció política que es deriva d’aquests contractes. Una altra mesura important és fer una Auditoria municipal, popular i transparent, tant en la part que recau en la corrupció com sobre el deute municipal que asfixia els Ajuntaments. El deute il·legítim no s’ha de pagar.

– Quina relació tenen aquests punts amb la lluita al carrer?

A Sabadell les treballadores d’INGESAN (neteja) fa temps que lluiten per la seva municipalització, que permetria la millora del servei i de les seves condicions laborals. Tenim les companyes del Taulí en la lluita per una sanitat pública i de qualitat. Està la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció i el cas que he esmentat abans de la PAH i molts d’altres. La reivindicació de la municipalització i l’Auditoria popular son bons exemples per veure quina és la idea de la Crida de cara a l’Ajuntament. La Crida recolza i participa en aquests processos de lluita que ja es donen al carrer i treballa alhora per portar aquestes reivindicacions a la institució.

– Com a militant de Corrent Roig, com veus les eleccions municipals dins la situació política del país?

Ens trobem enmig d’un cicle electoral que no acabarà com a mínim fins d’aquí sis mesos. És un cicle molt agitat on hi ha molta il·lusió de canvi i renovació. Crec que és important tenir clar que la lluita per l’Ajuntament és una eina més que podem utilitzar en la lluita contra aquest sistema miserable que és el capitalisme i, ja en el marc català, contra l’opressió nacional que patim. L’Ajuntament ha d’estar al servei de les reivindicacions socials i de la mobilització obrera i popular. Ha de ser un altaveu i un incentiu de la lluita. Us imagineu com hauria canviat la lluita de Panrico si l’ajuntament hagués estat en mans de la Crida? L’ajuntament ha de ser també una peça clau per impulsar un procés constituent i per a la proclamació de la República catalana.

No hi haurà canvi real si la classe treballadora i la joventut no ens organitzem àmpliament des de la base per enfrontar les polítiques del capital i del seu estat. Des d’un ajuntament es pot empènyer i aconseguir canvis importants, però hem de saber que sempre toparà amb el mur de lleis i institucions al servei del capital i que haurà d’anar més enllà, enfrontant-s’hi, unint-se amb altres i contribuint a la lluita general per un canvi profund i global, per desallotjar del poder els representants del capital. Si no ho fa així pot acabar convertit en una illa que tard o d’hora serà xuclada pel sistema. Reconstruir Sabadell és un pas fonamental i necessari, i base de partida per a una lluita de fons, econòmica, social i nacional.