En el dia d’ahir, 27 de juny, la Llei Trans va ser aprovada pel Consell de Ministres. Sabem que haurà estat retallada, com comentem en la declaració (escrita el 23/06/2022 i publicada al web de Corrent Roig el 26/06/2022), deixant enrere a menors i persones no binàries. A més, la llei encara hauria de ser aprovada pel Parlament on, no sols la dreta s’oposa als drets de les persones trans, sinó també sectors del mateix govern. No tenim cap confiança en un procés que porta postergant-se durant 4 anys al so dels interessos electoralistes de Unidas Podemos (UP), deixant darrere seu un debat públic enverinat d’odi, sense garantir, durant tot aquest temps i encara avui dia, el dret a la lliure autodeterminació de gènere.
Des del 2021 hi ha hagut un increment brutal de les agressions al col·lectiu LGTBI+ en tot l’Estat Espanyol. Les dades parlen d’un augment del 70% d’agressions físiques respecte a l’any passat, destacant també els actes discriminatoris al carrer, al transport públic, al món laboral o a les xarxes socials i sense comptar les agressions que no s’han denunciat.
Ha passat un any des que el govern de PSOE-Unides Podem va presentar a tràmit l’avantprojecte de “Llei trans” i de garantia dels drets de les persones LGTBI+. Estem a juny de 2022 i seguim sense una llei estatal que garanteixi el dret de l’autodeterminació del gènere, que ens protegeixi de les agressions, o que prohibeixi les teràpies de conversió. Actualment, encara hi ha comunitats autònomes en les quals no es disposa de llei trans i LGTBI+ i, en les quals sí que n’hi ha, es regula de manera desigual aplicant uns drets o d’altres. Aquesta situació no garanteix una resposta unitària enfront de les agressions LGTBI-fòbiques.
Una justícia i un Govern còmplices de l’augment de la LGTBI-fòbia
Durant quatre mesos, l’Avantprojecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, ha estat esperant l’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En aquest informe, publicat a l’abril, expressa la seva oposició a la prohibició de les teràpies de conversió; al fet que les persones trans menors puguin fer el seu canvi de gènere com a tràmit administratiu, llevant-los tota autonomia en la seva decisió; i a la Llei Trans en si, atribuint suposats d’estafa processal on s’utilitzaria la llei per a eludir condemnes per violència de gènere (un argument que ens recorda, paradoxalment, al de les denúncies falses, que aquests mateixos sectors conservadors utilitzen per a deslegitimar la legislació en matèria de violència de gènere).
Avui la llei es troba a l’espera del pròxim informe d’aprovació per part del Consell d’Estat. Denunciem el retard de l’aprovació de la Llei per les traves administratives i burocràtiques d’aquest govern, del poder judicial i de les institucions legislatives, i més en el context actual, en el qual les agressions a les persones LGTBI estan en augment. També denunciem el paper hipòcrita d’UP que, de nou, acata submisament el no compliment del seu propi programa i guarda silenci en lloc de cridar a la mobilització. Les demandes específiques del col·lectiu LGTBI no poden ser utilitzades com a mer reclam electoral: On està la Llei Trans de la qual tant s’ha abanderat UP mentre sofríem el tractament enverinat que se li ha donat en els mitjans i discursos parlamentaris? Per què hem d’esperar a una pròxima legislatura si no estan assegurant alguna cosa que van prometre i que, lluny de complir, està deixant després de si l’augment de la LGTBI-fòbia?
Encara amb tot, si aquesta llei s’aprovés, continuaria sent insuficient per a garantir veritablement el dret a l’autodeterminació del gènere. Gràcies a l’ala transfòbica del PSOE, l’esborrany inicial de la Llei Trans, que recollia les demandes del col·lectiu mobilitzat, va anar sent retallat fins a deixar sense reconèixer aquest dret a les persones no binàries i imposa de nou terminis administratius i procediments burocràtics, a més de negar el dret de lliure autodeterminació de gènere als i les menors de 16 anys. A més, com en l’esborrany inicial, segueix sense plantejar amb quins recursos es garantirà aquest dret tant en l’àmbit privat com en els serveis públics. Finalment, la lluita per la Llei Trans i LGTBI implica qüestionar la Llei d’Estrangeria per a garantir els mateixos drets a la població LGTBI migrant i acabar amb les traves perquè puguin demanar asil polític per fugir de LGTBI-fòbia als seus països d’origen.
Tenint en compte aquests factors, no és d’estranyar que l’Estat Espanyol hagi descendit a l’11è lloc en el rànquing europeu de l’ILGA pel que fa a drets del col·lectiu.
Els atacs de l’extrema dreta institucional en augment
A la ineficàcia del govern per a defensar i ampliar els drets del col·lectiu, se li suma la seva incapacitat de fer front als creixents atacs LGTBI-fòbics de la dreta més reaccionària del PP i VOX. Només en els últims mesos hem escoltat declaracions de representants de VOX, com Javier Moreno, atacant el matrimoni de persones del mateix gènere: “La nostra postura és molt clara. Nosaltres no reconeixem que les unions entre persones del mateix sexe es denominin matrimonis. No ho reconeixem”.
Però això és la punta de l’iceberg, per a un partit que, al costat del PP, s’ha declarat obertament en contra de la llei Trans, en contra d’una educació sexual inclusiva i de qualitat a les escoles -intentant imposar mesures com el Pin Parental- i que repetidament ha manifestat les seves intencions de treure tota mena de subvencions per a recursos o associacions la principal fi de les quals sigui conscienciar sobre la violència de gènere i la LGTBI-fòbia. Els seus discursos d’odi només donen ales a l’augment de la LGTBI-fòbia en els mitjans i xarxes.
Els nostres drets estan constantment amenaçats per unes institucions “tan democràtiques” que donen cabuda a organitzacions ultradretanes que no dubten a utilitzar-nos com a boc expiatori. En aquest context, és totalment comprensible que cada vegada que se celebren unes noves eleccions les alarmes del col·lectiu s’activin i que, en certa manera, la lògica del “vot útil” imperi: millor ells que VOX, no? Encara que “ells” porten des de 2018 en el govern central, i davant la crisi socioeconòmica que vivim on els desnonaments, talls de llum i contractes a temps parcial estan a l’ordre del dia, sembla que no existís una alternativa digna. Podem culpar al poble andalús que no hagi votat aquest mateix mes a PSOE-UP? El PP va obtenir majoria absoluta, però amb l’abstenció més gran des de 1990. Hem d’alegrar-nos que puguin formar govern en solitari quan ja estan governant amb VOX a Castella i Lleó?
Tan absurd és votar al PP per a acabar amb VOX com ho és esperar que aquest no surti enfortit de mandats “d’esquerres” més pròxims a l’oligopoli elèctric que al poble treballador. La desigualtat i polarització socials van de bracet i, en absència d’una alternativa real que busqui aglutinar l’interès de la majoria pobra i treballadora, els discursos d’odi continuaran assenyalant a falsos culpables de la misèria social per a salvaguardar a la minoria que es lucra d’ella. I aquesta dinàmica, per la qual l’espai polític de la ultradreta creix, no sols està instaurada en l’Estat Espanyol: és una realitat mundial en tant ho és la lluita de classes.
L’autoorganització de la classe treballadora per a combatre la LGTBI-fòbia
Enfront d’un Govern que es fa dir progressista mitjançant campanyes de bombo i platet, però que no pren mesures reals per a defensar al col·lectiu, i una extrema dreta institucional que no deixa d’augmentar els seus discursos d’odi, les treballadores i joves LGTBI+ hem de posar-nos al capdavant de construir una mobilització massiva i sostinguda en el temps. Hem d’organitzar-nos per a aconseguir d’una vegada per sempre el dret a l’autodeterminació del gènere sense traves, recursos reals en sanitat i educació per a donar resposta a les nostres necessitats, i mesures reals que ens protegeixin de les agressions.
Per a això, només ens queda dialogar, convèncer i guanyar als nostres companys de treball i d’estudis, a les nostres veïnes, i companyes de militància perquè s’uneixin a aquesta lluita. Reivindiquem la unificació de tots els col·lectius, organitzacions i sindicats per a la defensa dels drets de les persones trans, i del conjunt del col·lectiu LGTBI+. La llibertat sobre la nostra identitat de gènere i orientació sexual, i que no ens matin per això, és un dret democràtic que el conjunt de la classe treballadora hem de defensar costi el que costi.
La majoria de persones LGTBI+ som classe treballadora: ens veiem perjudicades per la pujada dels preus dels productes bàsics, l’augment dels lloguers, la baixada dels salaris, les reformes laborals, o les retallades en sanitat i educació. És per això, que qualsevol millora per al conjunt de treballadores de l’estat, suposarà una victòria per al col·lectiu, i les victòries del col·lectiu, ho seran també per al conjunt de la nostra classe.
Per això des de Corrent Roig exigim:
Autodeterminació de gènere sense traves! Les persones trans no necessitem informes mèdics ni psicològics per a reafirmar la nostra identitat de gènere. El canvi de gènere ha de ser un tràmit administratiu, sense necessitat de reconeixements de cap especialista en qualsevol edat.
Llei Trans i LGTBI+ estatals! N’hi ha prou de campanyes publicitàries i discursos buits, volem mesures reals ja contra les agressions.
Una llei que prohibeixi i sancioni les teràpies de conversió realitzades a persones LGTBI+. Cal protegir la infància del col·lectiu contra les agressions en la família
Recursos residencials per al col·lectiu per a fugir de la violència LGTBI-fòbica intrafamiliar i creació d’ocupació pública amb contingent LGTBI+. Limitació del lloguer i detenció dels desnonaments! Posem els pisos buits de bancs/fons immobiliaris al servei d’un lloguer social.
Educació sexual i en valors d’Igualtat! Implementació en el currículum escolar amb caràcter obligatori ni un euro més a la concertada catòlica! Educació 100% pública!
Augment dràstic en recursos sanitaris! Necessitem personal format i sensibilitzat contra la LGTBI-fòbia.
Vine a continuar construint aquest programa LGTBI+ de classe a Corrent Roig!